Orgànuls cel·lulars, tipus de teixits i processos biològics: guia completa

Orgànuls cel·lulars i les seves funcions

Mitocondris: realitzen la respiració cel·lular i proporcionen energia a la cèl·lula per a la seva funció.

Vacuols: emmagatzemen productes de desfet i de reserva.

Lisosomes: realitzen la digestió cel·lular, en el seu interior es transformen les substàncies complexes en altres més simples que la cèl·lula pot utilitzar.

Citoesquelet: constitueix l'esquelet de la cèl·lula i intervé en els seus moviments.

Ribosomes: s'encarreguen de fabricar proteïnes.

Aparell de Golgi: són unes vesícules que empaqueten les substàncies fabricades en el reticle; la seva principal funció és la secreció.

Centríols: dirigeixen el moviment del citoesquelet.

Reticle endoplasmàtic: es fabriquen diverses substàncies com proteïnes o lípids. Existeixen 2 tipus:

• Rugós: amb ribosomes adossats.
• Llis: sense ribosomes adossats.

L'estructura del nucli

Embolcall nuclear: és una doble membrana travessada per porus que permeten l'intercanvi de substàncies entre el nucli i el citoplasma.

Nucleoplasma: és el contingut del nucli.

Cromatina: està formada per un conjunt de filaments; cada filament està format per una molècula d'ADN que conté la informació genètica o hereditària de la cèl·lula.

Nucleols: són les zones del nucli on es fabriquen els ribosomes.

Difusió i transport actiu

Difusió: és el mecanisme pel qual algunes molècules petites, com l'oxigen o el diòxid de carboni, travessen lliurement la membrana plasmàtica. Si aquestes molècules tenen una concentració menor a l'interior de la cèl·lula que al medi extracel·lular, entren a la cèl·lula; en cas contrari, les molècules surten de la cèl·lula i així les concentracions a ambdós costats de la membrana tendeixen a igualar-se.

Osmosi: és el tipus de difusió de l'aigua a través d'una membrana, des d'una solució diluïda cap a una altra més concentrada.

Transport actiu: la membrana pot transportar substàncies mitjançant un procés contrari a la difusió, és a dir, des del lloc on la seva concentració és menor cap a on és major. Aquest transport suposa un gran gast d'energia per a la cèl·lula.

Endocitosi i exocitosi

Endocitosi: la membrana esplega formant una petita bossa que s'incorpora al citoplasma.

Exocitosi: és el contrari; mitjançant aquest procés, les vesícules de la cèl·lula aboquen el seu contingut a l'exterior.

Catabolisme i anabolisme

El metabolisme es distingeix en 2 tipus de processos:

Catabolisme: és el conjunt de reaccions l'objectiu de les quals és degradar les molècules complexes i transformar-les en de més simples per obtenir energia.

Anabolisme: conjunt de reaccions l'objectiu de les quals és construir molècules complexes a partir d'altres més senzilles.

Teixits animals

Teixit epitelial

Es troba recobrint l'interior i l'exterior dels òrgans. Hi ha 2 tipus:

De revestiment: forma diverses làmines de cèl·lules, com la pell, i exerceix una funció de protecció.

Glandular: forma estructures anomenades glàndules, com les sebàcies.

Teixit muscular

És el component principal dels músculs i el responsable del moviment. Les seves cèl·lules són allargades i es denominen fibres musculars. Es distingeixen 3 tipus:

• Estriat esquelètic: són músculs que s'uneixen als ossos i produeixen moviments voluntaris.
• Estriat cardíac: formen les parets del cor; la seva contracció és involuntària.
• Llis: es troba, per exemple, a la paret de l'estómac; també és involuntari.

Teixits conjuntius

Estan repartits per tot el cos i realitzen funcions d'unió i de suport. Hi ha 3 tipus:

• Conjuntiu: es troba a la papil·la i a la part més profunda de la pell.
• Cartilaginós: en l'adult es troba en les articulacions dels ossos, al nas, etc.
• Ossi: constitueix els ossos i és el més fort.

Substàncies orgàniques

Glúcids: els més senzills, com la glucosa i la maltosa, tenen sabor dolç; per això se'ls coneix com a sucres. L'aliment i la cel·lulosa són glúcids complexos, ja que les seves molècules són molt grans i es produeixen per la unió de moltes molècules de glucosa.

Lípids: com les greixos o el colesterol. Una molècula de greix pot descompondre's en els seus components més senzills: glicerol i àcids grassos.

Proteïnes: com l'hemoglobina o el gluten, estan formades per centenars o milers de molècules més simples, els aminoàcids.

Vitamines: com que no podem fabricar-les, es prenen a través dels aliments que les contenen.

Digestió mecànica

Inclou un conjunt d'accions físiques que redueixen la mida de les partícules alimentàries i les fan avançar a través del tub digestiu.

• 1 Triturat
• 2 Deglució: és el pas de l'aliment des de la boca a través de la faringe fins a l'esòfag.
• 3 Moviments: són provocats per la contracció dels músculs de la paret del tub digestiu. 1 De mescla: posen en contacte les partícules d'aliment amb els sucs digestius. 2 Peristàltics: fan avançar l'aliment a través del tub digestiu.

Digestió química

Consisteix en la transformació de les macromolècules en petites molècules solubles, que els nutrients poden absorbir. Té lloc en:

• 1 Boca: l'amilasa és un enzim que es troba a la saliva i que transforma el midó en sucres més senzills.
• 2 Estómac: el suc gàstric àcid fa que les proteïnes es trenquin en cadenes curtes d'aminoàcids.
• 3 Intestí prim: la lipasa descompon els greixos i altres substàncies es completen de transformar, com els glúcids i les proteïnes.

Energia útil per a l'organisme

Per als éssers vius, és l'energia que contenen els nutrients, que són substàncies químiques. Aquesta energia s'anomena química. La respiració cel·lular allibera l'energia química continguda en els nutrients. Aquesta energia és transformada a les cèl·lules en 3 formes d'energia:

• 1 Mecànica: per a la contracció muscular.
• 2 Química: per fabricar noves molècules.
• 3 Tèrmica o calor: per mantenir la temperatura corporal.

L'energia que aporten els nutrients

Mitjançant la respiració cel·lular, cada tipus de nutrient orgànic aporta a l'organisme una quantitat determinada d'energia útil. En una dieta equilibrada, els glúcids aporten el 55% de l'energia, els lípids el 30% i les proteïnes el 15% restant.

La formació de l'orina

Un ronyó conté més d'un milió d'unitats bàsiques. A cadascuna d'aquestes unitats se l'anomena nefrona. Una nefrona està composta per:

• 1 Una càpsula: bossa que envolta un ovillo de capil·lars sanguinis.
• 2 Un túbul: tub fi que té forma d'ansa. Els túbuls de diverses nefrones desemboquen en túbuls més gruixuts que recullen l'orina formada en cadascuna d'elles.

Com es forma l'orina

• La sang que circula pels capil·lars es filtra cap a la càpsula que els envolta; la fina paret que els separa compleix la funció de filtre, de manera que el líquid que entra a la càpsula no és sang completa, sinó que només conté les molècules més petites, com aigua, sals, glucosa i urea.
• El líquid filtrat passa al llarg del túbul i en el camí alguns dels components del líquid travessen les seves parets i tornen a l'interior dels capil·lars que l'envolten: tota la glucosa i el 99% de l'aigua són retornats a la sang.

L'orina és un filtrat de la sang, es diferencia del plasma sanguini en què és una solució més concentrada de residus orgànics, com la urea, i no conté nutrients orgànics com glucosa o proteïnes.