Filosofia: Platón, Aristòtil, Racionalisme i Empirisme

Filosofia

Plató

- Els nostres sentits només ens proporcionen opinions.

- Mai veritable coneixement.

Aristòtil (segle IV a.C.)

- Rebem dades a través dels sentits.

- El nostre enteniment, mitjançant l'abstracció, forma conceptes universals.

És fiable per a Aristòtil la informació que ens arriba a través dels sentits?

Sí, perquè per a Aristòtil no existeix cap altra realitat.

*Aristòtil defensa que el nostre coneixement comença amb les dades que percebem a través dels sentits. A partir d'aquestes dades formem conceptes universals mitjançant un procés anomenat abstracció, que consisteix a prescindir de les característiques principals i quedar-se només amb les característiques comunes a tots els individus d'una mateixa espècie.

Dos corrents a la modernitat

Empirisme: corrent filosòfic que defensa que a través dels sentits s'obtenen coneixements vàlids.

- Locke (segles XVI-XVII) defensava que la nostra ment, en néixer, és com un paper en blanc.

- Hume (segle XVIII) distingia entre impressió i idea.

Racionalisme

- Màxim representant: Descartes (segle XVII).

- De vegades, els sentits ens enganyen. És el més prudent no fiar-se mai completament d'aquells que ens han enganyat alguna vegada.

- El coneixement vàlid, segons el Racionalisme, només el proporciona la raó.

- Els racionalistes defensen l'existència d'idees innates (que naixen amb nosaltres).

*Com concilia Kant, al segle XVIII, la posició de l'empirisme amb la del racionalisme?

En el procés del coneixement humà intervenen tant els sentits com la raó.

Les primeres dades que rebem del món les obtenim a través dels sentits. En un segon moment, la raó organitza aquestes dades imposant-les-hi unes estructures mentals que són comunes a tots els individus.

El coneixement científic

Classificació de les ciències:

- Ciències formals.

- Ciències empíriques.

- Ciències socials.

Les ciències formals. El seu mètode propi és la deducció. Consisteix a extreure una conclusió a partir de certes premisses que se'ns donen.

(Tant la lògica com la matemàtica atenen només a l'estructura o forma dels raonaments.)

Pàgina 128, exercici 4.

És hipotètic perquè es formulen unes hipòtesis que poden servir o no per a la investigació; en cas que no serveixin, es buscarien altres hipòtesis. I és deductiu perquè, mitjançant la lògica, es dedueixen conseqüències contrastables.

Hermenèutica: anàlisi i comprensió de totes les circumstàncies que envolten un individu.

Canvi de paradigma = revolució científica (segons Kuhn)

Substitució d'un model explicatiu de la realitat per un altre que s'ajusta millor als fets.

Els sofistes

Els sofistes eren professors grecs de filosofia que, al segle V a.C., anaven d'una ciutat a una altra ensenyant als homes retòrica. És a dir, l'art de dissuadir o convèncer mitjançant el llenguatge. Això era de màxima importància en una època en què les persones adultes (exceptuant estrangers i esclaus) participaven en la política.

Sòcrates (segle V a.C.)

Professor de filosofia que utilitzava el diàleg a les seves classes. El seu mètode va ser denominat per ell mateix «maièutica», en honor a la seva mare, que era comadrona. Igual que la mare de Sòcrates ajudava a donar a llum les dones, Sòcrates intentava ajudar els homes a «donar a llum» les idees a través del diàleg. La influència de Sòcrates va marcar Plató, de manera que les obres de Plató estan escrites en forma de diàlegs.

Ontologia

Reflexió sobre la realitat.

Gnoseo = conèixer

Gnoseologia = reflexió sobre el coneixement (teoria del coneixement)

Ontos = ser, realitat

Ontologia = reflexió sobre la realitat

Metafísica

El primer pensador que va elaborar un sistema filosòfic complet, que inclou una reflexió sobre la realitat (ontologia = metafísica), va ser Plató (segles V-IV a.C.).

Dualista: defensa l'existència de dos mons.

- Món sensible: el que captem mitjançant els sentits (està compost de realitats materials canviants i imperfectes).

- Món de les idees: úniques, immutables, eternes i perfectes; només les podem conèixer a través de la raó.

- Per què per a Plató el veritable coneixement no és el coneixement de les causes sensibles? Perquè són imperfectes; són còpies de la realitat.

- Què representa el sol en el mite de la caverna? El sol representa la idea de Bé.

Ontologia d'Aristòtil (segle IV a.C.)

Després de romandre 20 anys a l'Acadèmia de Plató, fidel a les tesis del seu mestre, Aristòtil va acabar plantejant una ontologia de característiques diferents. Aristòtil defensa que només existeix una realitat: aquest món sensible que captem pels sentits. Aquest món està compost de diverses substàncies que tenen naturalesa pròpia i estan sotmeses a canvis. Per explicar el canvi i el moviment en el món, Aristòtil recorre als conceptes d'acte i potència.

Acte = allò que una causa és realment.

Potència = allò que encara no és, però pot arribar a ser.