Tirant lo Blanc: Resum Detallat i Anàlisi dels Capítols Clau

Tirant lo Blanc

Joanot Martorell

Índex de Capítols Clau

• Tirant s'enamora de Carmesina........................pàg. 1
• La declaració amorosa de Tirant..........................pàg. 2
• El setge de la ciutat.............................................pàg. 3
• L'alliberament de la ciutat...................................pàg. 4
• La deliberació del consell dels moros..................pàg. 5
• El desafiament del Rei d'Egipte............................pàg. 6
• La gran batalla....................................................pàg. 7
• La celebració de la victòria.................................pàg. 8
• El somni de Plaerdemavida................................pàg. 9
• La lluita de les naus.........................................pàg. 10-11
• La treva............................................................pàg. 12
• Els amors secrets.............................................pàg. 13
• La maldat de la Viuda Reposada.......................pàg. 14
• El naufragi.......................................................pàg. 15

1. Tirant s'enamora de Carmesina

Quan Tirant va arribar a l'illa de Sicília, el rei es recordà de la carta que l'Emperador de Constantinoble li havia enviat, demanant-li que l'ajudés a combatre amb aquell Soldà que havia envaït el seu imperi. Tirant acceptà i va partir de seguida; ell només preparà les armes, ja que els ambaixadors s'encarregarien de tot el demés. Tirant finalment s'acomiadà i partiren. L'Emperador, en saber que Tirant havia arribat, es va alegrar molt i ho varen celebrar. En aquesta cerimònia, Tirant va ser nomenat Capità General, ja que el fill del rei havia mort i aquest no es podia fer càrec de les armes. Tirant li va demanar a l'Emperador si podia acompanyar-lo al palau per a conèixer l'Emperadriu i la infanta Carmesina. I així ho feren. Totes dues estaven de dol per la mort del príncep, però en aquell moment l'Emperador va manar que el dol s'acabés. Mentrestant, Tirant no podia deixar de mirar l'infanta, de la qual deia que era molt bella. Quan ja es van retirar de la posada, Tirant va confessar al seu cosí Diafebus que s'havia enamorat de la infanta Carmesina.

2. La declaració amorosa de Tirant

La princesa ja coneixia l'amor que Tirant sentia per ella. Aquesta demanà a un patge que digués a Tirant que anés a palau, que el volia veure, i aquest, molt content, va anar amb el seu cosí Diafebus. Ells dos començaren a anar a palau. La donzella li va advertir que anés amb compte amb el Duc de Macedònia, que era un traïdor; Tirant li va estar molt agraït.

Després, Tirant decidí que era l'hora de declarar-se a la princesa, i li va regalar un espill, dient-li que la seva imatge reflectida li donaria la vida.

La Viuda no estava molt d'acord amb aquesta declaració, però la princesa era molt consolada i recolzada per Estefania.

Finalment, Tirant demanà a Diafebus que parlés amb Carmesina per saber la seva reacció, i la princesa demostrà ser molt feliç.

3. El setge de la ciutat

L'Emperador va fer que es reunís el consell per parlar i explicar que els enemics turcs havien envaït l'imperi. Havien decidit que dins de sis dies partirien, i que tothom estigués preparat.

El consell li va dir a l'Emperador que seria millor que la seva filla Carmesina se n'anés de l'imperi, però aquesta li va dir que si havia de morir, volia morir al costat de son pare. Tirant va demanar-li la camisa de la princesa perquè li donés sort, i ella així ho va fer.

Finalment, totes les esquadres varen partir amb les seves banderes, acomiadant-se amb un fet d'armes sense fer-se cap mal.

La princesa, en veure com ja se n'anaven, no es va contenir i se li varen escapar algunes llàgrimes.

4. L'alliberament de la ciutat

Tirant decidí partir per anar a ajudar la gent de la ciutat de Pàlida, els quals estaven molt agraïts.

L'exèrcit de Tirant es va separar: uns per anar a lluitar contra el Gran Duc i l'altra part lluitava contra el Soldà.

L'exèrcit de Tirant va vèncer després d'haver atacat els campaments enemics.

El Duc de Macedònia va quedar molt agraït amb Tirant, encara que després va dir als patges que Tirant no acceptés dinar amb ell.

Finalment, Tirant va voler establir més normes, que consistien en què:

1. Cap dona fos violada.
2. Ningú podria robar a l'església.
3. Ningú agafés res sense pagar-ho.

5. La deliberació del consell dels moros

Els turcs estaven molt desesperats perquè havia mort molta de la seva gent i varen decidir que el Rei d'Egipte, que era el millor dels moros, seria l'encarregat de matar Tirant.

Tirant organitzà una gran festa al rei, com un rei es mereix. En acabar, el capità i el rei anaren a la seva taula i el rei aprofità per dir a Tirant que desitjava la seva mort, ja que molta de la seva gent havia mort per culpa seva.

Tirant no volia sentir res d'això i va eixir de la taula. Quan el Rei d'Egipte tornà al seu campament, convocà el seu consell per dir que el capità ho tenia molt ben organitzat i que seria impossible entrar al seu campament per matar-lo. Se li va ocórrer una idea amb la qual tot el consell va estar d'acord: el rei li demanaria a Tirant que se n'anés al seu campament per lluitar amb ell i que si el rei anava guanyant, ningú s'hi clavaria o s'hi ficaria, però si per contra Tirant guanyava, l'exèrcit del rei començaria a tirar-li fletxes fins a matar-lo. Un moro que havia estat presoner va ser alliberat i va decidir fer-se cristià; era un servidor del Soldà. El Senyor de Malveí, amic i servidor de Tirant, va decidir deixar que el moro parlés amb Tirant. Aquests dos van acordar que el moro, batejat amb el nom cristià de Ciprés de Pàterno, tornaria al seu campament per saber què pretenia el seu rei fer a Tirant, i així ho va fer i l'hi va comunicar.

I mentre això ocorria, el Soldà es pensava que era tot el contrari, que aquell moro era el seu aliat.

6. El desafiament del Rei d'Egipte

El Rei d'Egipte envià una carta a Tirant en la qual el desafiava a lluitar la famosa batalla per veure quin dels dos guanyava. Li va dir que si volia contestar, que donés la carta o la resposta als d'Egipte, que ells l'hi durien. I amb això ja tindrien prou per dur a terme la batalla. Tirant li contestà amb una altra carta, dient-li que la seva donzella era la més bella, no la del rei com aquest mateix deia.

Finalment, en la carta quedaren que lluitarien i que les armes que havien de dur també havien de ser triades per un jutge, i decidiren que el dia que combaterien seria el vuit d'agost.

Tirant intentà esbrinar què portaria el seu adversari el dia de la batalla per conèixer-lo un poc més.

El Duc va dir a Tirant que d'ara endavant no volia que ell fos el capità, perquè deia que estava posant tot l'exèrcit en perill i que els estava enganyant a tots i que li eren igual les seves morts. Aquestes paraules van ser les que li va dir el Duc a Tirant.

7. La gran batalla

Un mes després, l'Emperador, Estefania i les donzelles varen arribar i varen ser instal·lades a les habitacions o tendes. El Senyor de Malveí l'hi comunicà a Tirant, el qual ho va mantenir en secret. Tirant va fer que Diafebus li prometés que no l'ajudaria, i que encara que li diguessin que el matarien si no ho deia, no ho podria dir mentre no fos manat per Tirant.

Va ordenar a tothom com s'havien de posar per a la batalla. Quan ja tots estaven preparats, Tirant i els seus cavallers es van girar d'esquenes i començaren a galopar amb els seus cavalls, i els turcs començaren a cridar que estaven fugint.

Quan pararen on Diafebus estava amagat, s'aturaren i fou el Duc qui començà la batalla. Després arribaren més enemics i també entraren en el combat. Hi havia ja tanta gent morta i cavalls per terra que era impressionant.

Tirant torna de la batalla ferit amb la seva petita destral i un cop mortal.

Tirant, tot malferit, havia lluitat amb molts enemics, fins i tot amb el Rei d'Egipte. Hipòlit va ser qui el va treure de la batalla. Després, un altre enemic anà a demanar-li clemència i Tirant, sense pensar-s'ho, li tallà el cap.

La terra estava coberta de cossos quan el capità puja al cavall. Quan els turcs van veure el seu rei mort, tots es dirigiren contra Tirant per ferir-lo i matar-lo. Tirant va ser ferit i enderrocat, però amb l'ajuda dels seus tornà a pujar al cavall.

Diafebus s'enfadà perquè Tirant el va deixar allà amagat sense deixar-li lluitar. Finalment, el Soldà va dir que seria millor fugir que morir. I com que ja era tard i estaven cansats de tant de lluitar i matar, es retiraren d'allí.

8. La celebració de la victòria

Atacaren la ciutat on estaven els turcs amagats, i gràcies al Duc de Sant Jordi, entraren per la Jueria. L'hi comunicaren a Tirant i quan aquest va arribar, els turcs estaven derrotats i el Rei d'Egipte estava pres, amb la seva ferida a la cuixa. Un missatger anà i l'hi contà a l'Emperador, i aquest decidí anar a la ciutat acompanyat d'Estefania. Aquesta estava trista perquè no tenia notícies de Diafebus i va decidir escriure-li una carta que un missatger li entregà en mà, i aquest anà a buscar-la de seguida. Després feren una festa per celebrar el nomenament de Diafebus com a Comte de Sant Àngel i Gran Comte de l'Imperi Grec. La princesa anà a parlar amb Tirant perquè el va veure malferit, i aquest li va dir que era perquè ella l'endemà se n'anava i ell es quedaria sol.

Entre Tirant, Estefania, Diafebus i la princesa, varen decidir que Estefania es faria la malalta i així l'Emperador no la deixaria anar-se'n. Quan la donzella de la princesa va decidir despertar-les, va descobrir la suposada malaltia d'Estefania i, després de parlar amb ells de la malaltia, començà a contar-los el somni que havia tingut.

9. El somni de Plaerdemavida

La donzella Plaerdemavida li va contar a la princesa i a Estefania el seu somni, que tractava del que en realitat havia ocorregut: que Tirant a l'habitació de la princesa havia intentat proposar-se, però aquesta l'hi havia impedit. Per contra, Diafebus havia violat Estefania. Plaerdemavida es va adonar que no havia tingut un somni, sinó que allò va ocórrer de veritat. Al dia següent, l'Emperador va decidir que ja se n'anaven, i així ho feren.

Tirant es va assabentar que al port havien arribat més naus amb un gran armament i menjar. Van decidir robar-les i sense cap mirament van fer presoners alguns dels enemics. Un va ser el mariner enemic que varen fer presoner davant de Tirant. Parlaven mal d'aquest sense saber que era Tirant qui estava davant. Quan ho va saber, el mariner li demanà perdó i Tirant el perdonà.

10. La lluita de les naus

Tirant va reunir els mariners, i anaren tots junts. Tot allò ho va fer per dir-los que els moros anaven a lluitar amb ells i que si els cristians obtenien la victòria, aconseguirien molts ducats que els moros portaven. Tirant els va demanar l'opinió als mariners. Un dels mariners digué que al mar seria impossible la victòria. Però el mariner que anteriorment parlà mal de Tirant, li donà la solució per vèncer els enemics, ja que els altres portarien les naus molt pesades. Tirant i el seu exèrcit portarien les naus més lleugeres, per a poder fugir més ràpidament si els fes falta. Tirant demanà que preparessin les naus. Més tard embarcaren i sarparen, anant en direcció a la ciutat de Malveí, i els digueren que havien sigut atacats pels turcs. Diafebus va triar els dos millors soldats per endur-se'ls a la batalla. El Capità va partir amb els seus soldats i el Prior Sant Jordi, i quan arribaren al port, ja estaven preparades les naus.

Van partir cap al mar. Quan els turcs els van veure, van pensar que eren molts més i varen començar la retirada. Tirant va seguir amb la seva nau la del enemic, el Gran Caramany. I finalment es posaren a lluitar dia i nit durant dies.

Hipòlit, un dels que anava amb una altra nau, conquerí una nau que dirigien els altres turcs. Alguns turcs que quedaven pujaren en la nau d'Hipòlit i tots els cristians morts o ferits els van tirar a l'aigua del mar.

Els turcs, en veure que perdien la batalla, el Gran Caramany tirà per la borda la seva filla i les donzelles al mar, i es baixà a la cambra i es tapà per esperar la seva mort. Pujaren el Gran Caramany i el Rei d'Índia a la nau dels cristians i, en arribar al port, estaven totes les naus menys la d'Hipòlit, que arribaria després amb una altra nau enemiga que havia conquerit, i en veure el seu Capità amb una altra nau, s'alegrà molt.

El Senyor de Malveí informà l'Emperador de la victòria de Tirant i aquest s'alegrà molt. A Tirant li feren una gran benvinguda on tot el poble anà a aclamar-lo. L'Emperador li aconsellà que anés a què el metge el visités.

11. La Treva

Tirant no estava al campament i el Soldà s'estranyà i l'hi comunicà a l'Emperador. Tirant no hi era perquè rebé uns ambaixadors que arribaren des de Turquia i volien veure l'Emperador. Tirant els conduí davant de l'Emperador.

Parlà l'ambaixador Abdal·la Salanó i li varen proposar tres coses: primerament, li proposaren una treva de tres mesos; la segona cosa era oferir-li un rescat pel Gran Caramany, que estava presoner de l'Emperador; i per tercera, proposaren que Carmesina es casés amb el Gran Soldà. L'Emperador va decidir finalment que firmarien la treva, però les altres dues propostes quedarien en l'aire, i que celebrarien una festa per la treva.

Tirant es dirigí a la cambra de la princesa Carmesina, quan topà amb Plaerdemavida, que el deixà passar. Dins la cambra va haver d'amagar-se per la princesa i les seves donzelles dues vegades: primer per no ser descobert per l'Emperadriu i després per l'Emperador. Finalment, Carmesina li regalà la seva pinta a Tirant i es despediren amb petons.

12. Els Amors Secrets

Plaerdemavida va incitar Tirant a què es fiqués al llit de la princesa quan aquesta estigués neta, però aquest es negà dient-li que la volia respectar. Plaerdemavida li ho digué a l'Emperador discretament: que el millor marit per a la princesa, sense cap dubte, havia de ser Tirant. Després, aquesta donzella preparà el bany de la princesa i va convèncer Tirant que s'amagués en una caixa amb un forat per observar la princesa quan es banyava, i així ho va fer. Finalment, la princesa i tots es gitàren i, per mitjà d'artimanyes, Plaerdemavida va aconseguir ficar Tirant dins del llit de la princesa. Com que estava fosc, la princesa es pensava que qui l'estava tocant era la seva donzella, però es tractava de Tirant.

Quan la princesa se n'adonà, començà a cridar, però Plaerdemavida li tapà la boca i decidí deixar de cridar. Després, la donzella ajudà a fugir Tirant, el qual caigué i es trencà una cama. L'Emperadriu i l'Emperador, en sentir tal escàndol, acudiren a la cambra de la princesa i aquesta va dir que era perquè havia vist una rata.

El Duc i la Duquessa pensaven que era perquè havien descobert Tirant a la cambra de la princesa, al mateix temps que Hipòlit, que anà per si necessitava la seva ajuda.

Hipòlit trobà Tirant i li aconsellà que cavalqués si podia fins als palaus de Bellestar, i que ell s'encarregaria que corregués la notícia que Tirant havia caigut del cavall i s'havia trencat la cama.

Plaerdemavida, des del terrat, va veure com s'enduien Tirant malferit i l'hi comunicà a la princesa; aquesta s'alegrà perquè ningú l'havia vist.

Finalment, totes les donzelles i l'Emperadriu se n'anaren a dormir. L'Emperadriu demanà a la princesa que dormís amb ella per si tornava a aparèixer la rata.

13. La Maldat de la Viuda Reposada

L'Emperador tenia molta pressa perquè Tirant es curés per poder partir. Mentrestant, la Viuda Reposada estava enamorada d'aquest i volia fer qualsevol cosa perquè no se n'anés. Va mentir a Tirant dient-li que la princesa li havia sigut infidel amb un negre, però aquest li va dir que l'hi demostrés, si no, no s'ho creuria. Per una altra part, li digué a la princesa que Tirant li havia proposat coses roïnes, però la princesa tampoc s'ho va creure.

L'Emperador i Tirant es reuniren per parlar de les coses de la guerra i, quan acabaren, l'Emperador envià l'Emperadriu i la princesa a l'hort.

La Viuda ho preparà tot perquè Tirant es cregués que la princesa l'enganyava amb un negre hortolà. Plaerdemavida es posà una careta igual que la cara d'un negre i li deia coses d'amor a la princesa. Per a elles era un joc, però per a Tirant, que ho estava mirant tot amagat per la Viuda, el que estava fent la princesa era una traïció contra ell.

14. El Naufragi

Tirant ja estava disposat a partir. Quan la princesa se n'assabentà, varen córrer cap al mar, acompanyada de l'Emperadriu i de Plaerdemavida. Aquesta última pujà al vaixell perquè Tirant li aclarís el perquè se n'anava sense acomiadar-se de la princesa; aquesta li ho explicà tot, fins i tot li ensenyà la disfressa, i Tirant, que havia notat fins i tot el negre. Tirant li va dir que li demanaria perdó a la princesa de la seva part.

La mar estava marejada i es va endur les galeres a poc a poc mar endins. Les galeres anaven naufragant, allunyant-se de l'aigua, encara que alguna arribà a terra. La galera on es trobava Tirant i Plaerdemavida cada vegada s'endinsava més. En eixe moment, Tirant jurà en presència de l'Emperador que la faria cremar viva, i volia tornar a terra per llançar-se als peus de Carmesina i demanar-li perdó.

La pluja, el vent, les grans onades... van fer que les gúmenes es trenquessin i el vaixell s'allunyés de la costa de Grècia i es trobés en una mar desconeguda.