Òrgans homòlegs i anàlegs

Teories creacionistes: espècies creades per Déu, de forma independent.

Teoria Lamarckiana: espècies anaven modificant a partir de petits canvis graduals.

• Principi de l'ús i el no-ús dels òrgans.
• Herencia dels caràcters adquirits.

Teoria Darwiniana: hi ha un motor per explicar les adaptacions al medi, la selecció natural.

• Població presenta diferencies entre els seus membres.
• Individus capacitat reproductora elevada, població augmenta progressió geomètrica.
• Individus lluiten per supervivencia.
• Es reprodueixen els individus més ben adaptats.

Teoria Neodarwiniana: actualitzada nous conceptes de genètica.

• Gens, element determina caràcters i l'evolució actua sobre aquests caràcters.
• Mutacions, origen o causa de variabilitat.
  
• Estructura i distribució poblacions, unitats en la que pot aparèixer una espècie.
  

Teoria neutralista: Majoria de variacions dels gens són neutres, no beneficien ni perjudiquen la supervivencia de l'individu.

P. Paleontològiques: presencia o absència de fòssils en les roques sedimentàries.

P. Biogeogràfiques: comparar la distribució de les espècies en els diferents continents o àrees geogràfiques concretes.

P. Anatomiques: permet comparar tres tipus d'organs. Organs anàlegs, Organs homòlegs i organs residuals.

P. Embriologiques: estudi d'embrions de vertebrats ha permès establir que són molt semblants en els primers estadis de formació.

P. Bioquímiques: tots els éssers vius tenen comportaments similars davant situacions semblants.

P. Serològiques: diferents reaccions antigen-anticos en diferents  organismes.

Variabilitat: manifestacions concretes de la vida que hi ha al planeta i les diferencies de cada grup d'individus.

• Variabilitat interespecífica: variabilitat deguda al fet que existeixen espècies diferents.
• Variabilitat intraespecifica: diversitat que es manifesta dins la mateixa espècie.

Genetica de poblacions: ciencia que estudia les poblacions d'una espècie des del punt de vista de l'intercanvi de gens, de les manifestacions fenotípiques, dels canvis en la variabilitat, de les lleis que impliquen l'estabilitat genètica de la població, etc.

Mecanismes que alteren la llei de Hardy-Weinberg

Selecció natural: mecanisme un fenotip determinat té més avantatges reproductors en un hàbit concret; proliferin individus que tenen el fenotip d'aquells que no.

Mutació: provocació d'al·lels nous, pot afectar gens estructurals o reguladors.

Flux gènic: pèrdua o incorporació d'al·lels a causa d'una immigració o emigració dels individus o gametes.

Deriva gènica: canvi que es manifesta en les freqüències gèniques a l'atzar.

• Efecte fundador: quan una petita part de la població es separa.
• Efecte coll d'ampolla: quan una població queda reduïda causese diferents a la selecció natural.

Reproducció no aleatoria: si no s'aparellen aleatoriament, l'equilibri no es compleix i tenim lloc a una reproducció selectiva.

Mecanismes conservar la variabilitat.

Reproducció Sexual: mecanismes per conservar la variabilitat gènica.

A) Segregació independent caràcters procés meiosi

B) entrecreuament amb recombinació gènica

C) combinació genotips dos individus diferents en la fecundació

Exogàmia: diferents mecanismes en les plantes que possibilita la fecundació encreuada entre individus i afavoreixen la variabilitat.

Diploïdia: variabilitat en els eucariotes. Èsser haploide, genotip es manifesta en el fenotip, més fàcil en la selecció nautral.

Avantatges de l'heterozigot: alguns heterozigots de caràcters concrets presenten avantatges respecte els homozigos, de manera que els homo són eliminats o no es poden reproduir.

Selecció natural:

-població polimorfa quan presenta variabilitat fenotípica i genotípica.

-Individus població lluiten supervivència pròpia competencia recursos finits.

-Medi selecciona els més aptes.

-Reprodueixen més aptes, fills disposen de més recursos per reproduir-se més.

-La mort es un factor de selecció.

-La selecció sexual es el mecanisme més important per les espècies amb una diferenciació oscentible.

• La selecció natural actua sobre el fenotip i no el genotip.
• Mecanisme per eliminar els menys aptes per a un medi determinat.
• S.N., no elimina la varietat sinó que modifica les freqüències gèniques.

 Tipus de selecció

A) Efecte de distribució de les característiques dins de la població

• Selecció estabilitzant o equilibrada. Eliminació d'individus que presenten fenotips amb característiques extremes. (faig)
• 
  

  Selecció disruptiva

  Augmenta la freqüència dels fenotips extrems d'una població, i els fenotips eliminats són els intermedis. (plantes sòls contamintats)
• Selecció direccional. Augment de les freqüències dels individus que presenten fenotips allunyats de la mitjana.

B) Selecció depenent la densitat. Influïda per proporcionar relatives dels diferents fenotips de la població

c) Selecció sexual. Definida per característiques que seleccionen i influeixen en l'eficàcia de l'aparellament i el èxit reproductor.

Conseqüències de la selecció natural.

- Adaptacions al medi físic. Espècie en àrea àmplia pot viure zones diferents i tenir característiques fisiològiques i morfològiques, encara que es podrien reproduïr.

• Ecotips: poblacions fisiologicament diferents dins una mateixa espècie a casa de l'adaptació al medi
• Clina: modificació gradual d'un caràcter en un grup taxonomic concret.

- Adaptacions al ambien biologic "coevolució". Mecanismes de modificació de les característiques de dues o més espècies, cadascuna exerceix pressió de selecció sobre l'altre, d'aquesta forma es van adaptant morfologicament o fisiologicament de forma mútua.

A) Forma de flor i animals pol·linitzadors

B) Defenses químiques. "desenvolupament substancies químiques de plantes en contra d'animals herbívors"

C) Mimetisme. Espècie que imita les característiques d'una altre (confondre depre.)

• Batesià: imitar una espècie perillosa, encara que realment no ho és.
• Müllerià: diferents espècies perilloses adopten un patró comú.