Oracions compostes: coordinades, subordinades i adverbials

Oracions compostes

Oració composta: unió de dues o més oracions connectades per conjuncions o nexes formant una unitat sintàctica amb sentit lògic i complet, amb entonació adequada i un verb conjugat. Segons la relació entre les proposicions, pot ser coordinada, subordinada o jurtaposada.

1. Coordinació

Les proposicions estan unides per conjunció i tenen el mateix valor sintàctic. Sense una proposició, l'oració no té sentit complet.

A. Copulatives (i, ni)

Expressen relació o suma d'elements.

B. Disjuntives (o, o bé)

Expressen opcionalitat o possibilitat de triar.

C. Distributives (ni... ni, o... o)

Expressen una relació d'alternança o distribució entre proposicions.

D. Adversatives (però, sinó, en canvi)

Expressen oposició.

E. Ilatives (doncs, per tant, per això)

Una proposició és la conseqüència de l'anterior.

F. Explicatives (es a dir, o sigui, això és)

Expliquen o aclareixen la proposició anterior.

2. Subordinació

La proposició subordinada depèn de la principal i hi ha una relació de dependència.

A. Substantiva

Equival a un substantiu i fa les mateixes funcions (subjecte, atribut, complement directe).

Tipus:

• Completiva: (preposició) + que + proposició subordinada.
• Infinitiva: (a, de, en) + temps infinitiu.
• Relativa: (preposició, article) + pronom relatiu (qui, que, el qual).
• Interrogativa: (preposició) + si.

Funcions: subjecte, complement directe, complement indirecte, atribut, complement de règim verbal, complement circumstancial, complement del nom, complement de l'adjectiu.

B. Adjectiva

Equival a un adjectiu, té funció de complement del nom, i està encapçalada per un antecedent + pronom relatiu.

Pronoms relatius:

• Que (àton, referit a persones i coses).
• Què (tònic, precedit de preposició, coses).
• Qui (tònic, precedit de preposició, persones).
• El qual: sense preposició equival a que àton; amb preposició equival a què, qui o on.
• On (adverbial, llocs).
• Preposició + la qual cosa (neutre).

Funcions: subjecte, complement directe, complement indirecte, complement de règim verbal, complement circumstancial de lloc, complement circumstancial de temps, complement del nom, complement circumstancial de causa.

C. Adverbial

Poden ser propies o impropies.

Propies

Són substituïbles per un adverbi, locució adverbial o complement circumstancial.

• Temporals (CCT): indiquen el moment en què es realitza l'acció del verb de l'oració principal. Introduïdes per adverbis de temps o preposicions.
• Locatives (CCL): indiquen el lloc. Introduïdes per adverbis de lloc o preposició + adverbi.
• Modals (CCM): indiquen com es fa l'acció. Introduïdes per com, tal com, gerundi o participi.

Impropies

Són subordinades que modifiquen la oració principal i expressen causa, conseqüència, condició, finalitat, comparació, concessió, etc., introduïdes per conjunció o locució.

• Comparativa: elements introduïts per combinacions de conjuncions.
• Causal: indica la causa de l'acció de l'oració principal. Introduïda per conjunció o locució.
• Final: indica la finalitat o objectiu de l'oració principal. Introduïda per perquè (causal). El verb de l'oració final va en infinitiu o subjuntiu.
• Condicional: condició per realitzar l'oració principal. Introduïda per si, en cas que.
• Consecutiva: conseqüència de l'oració principal. Introduïda per de manera que, tant que.
• Concessiva: obstacle que no impedeix l'acció de l'oració principal. Introduïda per conjunció (encara que, tot i que).

Estructura:

• Conjunció + O. subordinada adverbial
• Adverbi + O. subordinada adverbial
• Preposició + infinitiu
• Gerundi
• Participi