Oda a Guynemer, Tot l'enyor de demà i altres poemes catalans: anàlisi

Resumen

El document analitza quatre poemes de la literatura catalana de les avantguardes i de la postguerra: l'oda cal·ligràmica de Josep Maria Junoy a Guynemer, Tot l'enyor de demà de Joan Salvat-Papasseit, Assaig de càntic en el temple de Salvador Espriu i un poema d'Agustí Bartra escrit des de l'exili. Per a cadascun explica el tema, l'estructura i els recursos formals i mètrics, cosa que permet entendre com canvia la poesia catalana del segle XX.

Puntos clave

Oda a Guynemer (Junoy, 1917) és un cal·ligrama de l'avantguarda i el cubisme: la forma tipogràfica representa l'estela de fum d'un avió.
Junoy tracta l'heroisme del capità Guynemer, mort en combat, i el tema de la defensa de la llibertat.
Tot l'enyor de demà (Salvat-Papasseit) és un poema de versos trencats sobre un dia quotidià a Barcelona, amb la consciència de la mort propera, i usa polisíndeton i anàfora.
Assaig de càntic en el temple (Espriu) té versos de mètrica molt variada i rima irregular, i expressa el desig de canviar la cultura del poble.
El poema d'Agustí Bartra (1940, publicat el 1946 a L'arbre de foc) expressa la tristesa de l'exili a la República Dominicana i l'amor per la pàtria catalana.
Els tres darrers poemes usen versos lliures o blancs, sense rima regular.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Oda a Guynemer de Josep Maria Junoy (1887-1955) és un llibre que conté el poema Poemes i Cal·ligrames (1917), que representa l'avantguarda i el cubisme. Junoy, provinent d'una família benestant, va perdre els seus pares quan era petit. Va ser un crític d'art i, en aquesta oda, tracta sobre l'heroisme del famós aviador capità Guynemer, qui mor en combat. El tema del poema és la defensa de la llibertat. El títol té un valor descriptiu: el cal·ligrama és una oda per expressar els sentiments de lloança al jove capità de l'aviació francesa.

Aquest poema es pot dividir en dues parts:

a) El fons: Destaca que està escrit en majúscules i en punts, com si fos un cartell de llums. L'escenari de l'acció és el “cel de França”, que per remarcar-ho, està escrit en francès.
b) El text: Escrit en català, amb lletra majúscula i en cos petit, en forma d'estela del fum d'un avió que vola entre les constel·lacions. La forma en què està escrit representa l'ànima del capità Guynemer, que al morir en combat, puja al cel, descansant en pau.

Aquest poema no utilitza cap recurs mètric; es podria dir que el cal·ligrama ja és, en si, un recurs mètric del cubisme. No hi ha tampoc cap signe de puntuació, només utilitza lletres majúscules. L'autor ens parla de l'heroisme del famós aviador.

TOT L'ENYOR DE DEMÀ

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), orfe de pares, va escriure obres com Poema de la rosa als llavis i L'irradiador del Port i les gavines (1921), que són avantguardistes i innovadores, amb versos trencats. El tema és la consciència que la mort és propera; el poema explica un dia quotidià a Barcelona.

1 a 5: Introducció 6-48: Escenes quotidianes 49-53: Menjar 53-59: Està al llit 60-66: Comiat vida i mort. Utilitza polisíndeton i anàfora, amb repetició de paraules com “sota el sol” i “sota la lluna”. No té esquema mètric ni rima, amb hexasíl·lab i octosíl·lab.

Assaig de càntic en el temple de Salvador Espriu (1913-1985): narrador, dramaturg i poeta. Obres: Abans de la guerra civil, El caminant i el mur, El cementiri de Sinera. El tema central és el desig de canviar la cultura del seu poble, és a dir, té la funció de queixa d’un sistema que no fa feliç al protagonista. Del primer vers al vers 8 és el plantejament; el poeta vol anar-se’n a un lloc diferent, on la gent sigui lliure de pensar. El nus és del vers 8 al 13, on el poeta imagina que el seu desig es fa realitat. Finalment, el desenllaç, que és del vers 13 al final, mostra que el poeta torna a la realitat i admet que no anirà a l’estranger, ja que estima la seva terra, que només li dóna dolor i té por d’anar-se’n.

Aquest poema està compost per versos de mètrica molt diversa (tant art major, de nou, deu i onze síl·labes; com art menor, tetrasíl·labs, hexasíl·labs i octosíl·labs). A més, la rima és irregular: només tenen rima assonant el primer, segon, cinquè i dotzè vers, mentre que els altres són versos blancs. Per tant, es podria dir que el poema està compost per una única estrofa de 20 versos lliures. El poeta expressa les coses d’una manera bella i amb un toc de mal caràcter, i utilitza recursos bastant irregulars. Hi apareixen recursos estilístics com ara:

Elisió: als versos 8 i 12.
Sinalefes: als versos 7, 8, 13, 14, 15 i 17.
Asíndeton: covarda, vella, salvatge...
Hiat: als versos 6, 8, 9, 11 i 20.

Aquest poema va ser escrit per Agustí Bartra, un poeta, prosista i professor universitari català. El va escriure el 1940 quan estava exiliat a la República Dominicana, ja que havia lluitat amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil. Va ser publicat en el seu poemari L'arbre de foc el 1946. Els temes que hi apareixen són:

L'arribada a la llar d'acollida, una terra estranya i desconeguda.
La tristesa pel trencament amb la seva pàtria catalana, degut a l'exili.

En aquest poema, Bartra descriu el lloc on està exiliat com una terra estrangera i expressa el seu amor per la pàtria i el desig que la nació catalana ressusciti després d'haver estat oprimida. El poema està compost per versos lliures i blancs (no presenten rima assonant ni consonant, excepte en alguns casos). La conclusió que es pot treure d’aquest comentari és que Bartra estava trist per haver hagut d'exiliar-se del seu país i desitjava tornar a Catalunya, la seva pàtria.

Preguntas frecuentes

Quin és el tema de l'Oda a Guynemer de Junoy?

L'oda tracta l'heroisme del famós aviador capità Guynemer, que mor en combat, i la defensa de la llibertat. El títol té un valor descriptiu i el cal·ligrama expressa els sentiments de lloança al jove capità de l'aviació francesa.

Què és un cal·ligrama?

Un cal·ligrama és un poema en què la disposició tipogràfica del text forma una imatge relacionada amb el contingut. En aquest cas, el text escrit en forma d'estela de fum representa l'avió i l'ànima del capità que puja al cel.

De quin exili parla el poema d'Agustí Bartra?

Bartra va escriure el poema el 1940, quan estava exiliat a la República Dominicana per haver lluitat amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil. Expressa la tristesa per haver-se separat de la seva pàtria catalana.