Mercè Rodoreda: vida, obra i estil de la narradora catalana

La postguerra va ser una època de repressió i misèria que va començar a l’any 1939 (conegut com grau zero perquè calia tornar a començar). Aquesta etapa es va dividir en tres períodes, caracteritzats per la censura, l’exili i l’emmudiment.

Pel que fa a la seua biografia, Mercè Rodoreda va nàixer a Barcelona en 1908. Als 20 anys es va casar amb el seu oncle obligada i van tindre un fill. Va tindre diversos afers amorosos i finalment es va casar amb Armand Obiols. Va escriure diverses novel·les, moltes rebutjades. Es va exiliar  a França i Ginebra perquè va col·laborar a revistes i diaris progressistes (propaganda de la Generalitat Catalana), i va tornar en 1972 a Catalunya. Va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i finalment va morir en 1983.

Quant a la producció literària, Mercè Rodoreda va conrear la novel·la psicològica i, per tant, va aprofundir molt en el personatges, femenins i redons. La seua vida i obra formen una unitat indestriable (com es veu a La plaça del Diamant, on reflecteix la guerra i el patrimoni emocional de la protagonista). La seua producció es divideix en tres grups. Primerament, va escriure llibres de joventut, on trobem Aloma (la primera obra no rebutjada). En segon lloc, La plaça del Diamant i Vint-i-dos contes destaquen dins dels llibres de maduresa. Finalment, tenim els llibres de vellesa, on podem trobar Mirall trencat o La meva Cristina i altres contes
. A més a més, altres obres no incloses en aquestes etapes són Quanta, quanta guerra o Viatges i flors, entre altres, que eren més imaginaries i estaven menys relacionades amb la seua biografia. Era molt perfeccionista i per això va reescriure moltes de les seues obres abans de donar-les per acabades i l’anomenem narradora “de fons”. Quant a l’estil de Rodoreda destaquen la primera persona i el monòleg interior, amb el qual reflecteix la seua vida a les seues obres, així com una certa inestabilitat emocional, solitud i opressió.

De fet, cal afegir que aquesta autora la podem relacionar amb Vicent Andrés Estellés perquè tots dos reflecteixen la seua vida en les obres; amb Llorenç Villalonga per la novel·la psicològica; i, finalment amb Pere Calders per l’exili exterior i el gènere del conte. A més a més, ha tingut molta repercussió en autores actuals com Carme Riera (Cap al cel obert
) o Isabel-Clara Simó (Alcoi-Nova York
).

Comptat i debatut, l’obra de Mercè Rodoreda es veu molt relacionada amb les seues vivències i experiències personals, tant de la Guerra Civil com en relació a la seua vida amorosa. Així doncs, algunes obres han sigut traduïdes a diverses llengües i ha tingut repercussió posteriorment malgrat les dificultats de l’època. És per aquest motiu pel qual va rebre molts premis com el “Premi Joan Crexells” o el “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.”