Obres Mestres del Renaixement i el Manierisme
El David de Miquel Àngel: Icona del Renaixement
El David és una escultura de gran mida, coneguda per decorar originalment la Piazza della Signoria de Florència; actualment s’exposa a la Galeria de l’Acadèmia de la mateixa ciutat. És també una obra de joventut que va partir d’un gran bloc de marbre de 4,5 metres (descartat prèviament per un altre escultor). A diferència del David de Donatello, Miquel Àngel es pren unes llicències (trencant els cànons) i fa el cap i les mans intencionadament grans per simbolitzar la intel·ligència i la força. En aquesta obra, els antecedents són Donatello (pel cos nu) i Políclit (pel Dorífor, el contrapposto i la tècnica del cos). Pel que fa al rostre, hi ha una influència hel·lenística (com el Laocoont) per la intensitat de la mirada, la terribilità, captant el moment desafiant davant el gegant Goliat.
La Vila Capra: L'Arquitectura d'Andrea Palladio
La Vila Capra, coneguda com “La Rotonda”, és una casa de camp o de refugi per a l’alta societat. Consta d’un saló central i quatre pòrtics amb frontó que configuren les galeries. Té una rotonda central amb un òcul que li aporta llum central, utilitzant formes geomètriques pures. L'edifici presenta una planta baixa sobre la qual s'aixeca la planta noble (podi). Des de l’espai interior, s'observa com els pòrtics donen pas als quatre punts cardinals.
El Somni de Felip II i el Martiri de Sant Maurici
L'obra Somni de Felip II es va realitzar per a commemorar la batalla de Lepant contra els turcs a Grècia. Es tracta d’una al·legoria simbòlica amb dos nivells: cel i terra, amb la Glòria al cel observant els fets narrats. Pel que fa al Martiri de Sant Maurici, el sant apareix en un cantó i s'hi mostren moltes escenes simultànies de la seva vida alhora. Sant Maurici era un centurió romà que es va negar a retre culte al Cèsar i morí martiritzat per la seva fe (el martiri era un tema favorit del manierisme i el barroc espanyol). Finalment, l'autor es traslladà a viure a Toledo i, a partir d’aquí, ja no li interessen els colors vius ni les formes naturals.
El Soterrament del Comte d'Orgaz d'El Greco
El Soterrament del Comte d'Orgaz és una de les seves obres toledanes més populars. Va ser encarregada per l’església de Sant Tomàs, també a Toledo, l'any 1588. Relata un fet miraculós del segle XIV: durant el soterrament del comte, aparegueren Sant Esteve i Sant Agustí (qui porta la mitra). Ells mateixos s'encarreguen de col·locar el cadàver a la tomba. Mentre la part superior o celestial representa la Glòria de Jesús juntament amb Maria i tots els sants, a la part terrenal es troben els assistents del soterrament com a espectadors de l'ascens de l’ànima del comte de la mà d’un àngel, figura intermèdia entre els dos mons. En aquesta etapa, el realisme desapareix: les figures són allargades, els rostres grisencs i, entre els rostres dels espectadors, apareix un autoretrat d'El Greco.