Nutrició en Plantes: Absorció, Transport i Fotosíntesi

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,62 KB

Fonaments de la Nutrició

La nutrició és un conjunt de processos mitjançant els quals els éssers vius transformen substàncies i energia en les seves pròpies biomolècules.

Tipus de Nutrició

Hi ha dos tipus principals de nutrició:

  • Autòtrofa: Els organismes fabriquen els seus propis nutrients i no necessiten cap altre ésser viu (per exemple, les plantes).
  • Heteròtrofa: Els organismes s'alimenten d'altres éssers vius, els descomponen en molècules que absorbeixen mitjançant la digestió (per exemple, els animals).

Nutrició Específica de les Plantes

Elements Essencials per a les Plantes

Les plantes necessiten bioelements, que obtenen de l'aigua i les sals minerals del sòl, i el diòxid de carboni de l'aire.

  • Aigua: Les plantes absorbeixen aigua que puja pel xilema en forma de saba bruta (transporta hidrogen i oxigen). Part d'aquesta aigua s'allibera pels estomes.
  • Sals minerals: Dissoltes en l'aigua del sòl, aporten nitrogen, fòsfor, potassi, magnesi, clor, ferro i altres bioelements.
  • Diòxid de carboni (CO2): Provinent de l'aire, aporta carboni i oxigen.

Absorció i Transport Inicial

L'arrel absorbeix aigua i sals minerals a través dels pèls absorbents. Aquests passen als vasos llenyosos (xilema) i arriben fins a les fulles a través de la tija, on es fabriquen els nutrients. El diòxid de carboni entra a la planta pels estomes. Els estomes són porus, formats per cèl·lules oclusives, que s'obren i es tanquen per regular la pèrdua d'aigua i permetre l'intercanvi de gasos, incloent la sortida de l'oxigen.

Sistemes de Transport a les Plantes

Les plantes tenen dos sistemes de transport segons la saba que transporten:

  • Saba bruta (aigua i sals minerals): Puja pel xilema, un teixit conductor format per cèl·lules mortes endurides (tràquees i traqueides) que formen tubs buits. Transporta des de les arrels fins a les fulles.
  • Saba elaborada (líquid amb biomolècules orgàniques): Fabricada a les fulles durant la fotosíntesi, es distribueix pel floema a totes les cèl·lules de la planta.

Mecanismes d'Ascens de l'Aigua i Minerals

L'aigua i les sals minerals pugen de l'arrel a les fulles a través de dos mecanismes principals:

  • Transpiració: És la pèrdua de vapor d'aigua pels estomes de les fulles. Aquesta evaporació crea una tensió o "succió" que estira la columna d'aigua cap amunt a través del xilema.
  • Capil·laritat i cohesió-adhesió: La força de cohesió entre les molècules d'aigua (es mantenen unides) i la força d'adhesió a les parets dels vasos del xilema contribueixen a l'ascens de l'aigua, especialment en conductes estrets.

Estructura de la Fulla i la Clorofil·la

Les fulles presenten diverses capes. Externament, una cutícula protectora impermeable. Sota la cutícula hi ha l'epidermis, on es troben els estomes. La capa més interior, el mesòfil, és on es localitzen els cloroplasts, orgànuls que contenen clorofil·la. La clorofil·la és el pigment que capta l'energia lumínica i fa possible que les substàncies inorgàniques es converteixin en biomolècules durant la fotosíntesi.

Processos Energètics Clau a les Plantes

La Fotosíntesi: Conversió d'Energia

La fotosíntesi és un procés anabòlic pel qual l'energia solar es converteix en energia química emmagatzemada en molècules orgàniques. Durant aquest procés, s'absorbeix diòxid de carboni i s'allibera oxigen.

L'equació general simplificada és:

Aigua + CO2 + Energia lumínica → Glucosa + Oxigen

A partir de l'aigua, el CO2 i l'energia lumínica, s'obté glucosa. Aquesta glucosa es pot transformar en sacarosa (un glúcid transportable) que es distribueix a totes les parts de la planta, especialment aquelles que no fan fotosíntesi. La glucosa també es pot emmagatzemar en forma de midó.

La Respiració Cel·lular

La respiració cel·lular es duu a terme principalment als mitocondris. En aquest procés catabòlic, s'oxiden els nutrients (com la glucosa) per extreure'n l'energia química (ATP) que contenen. Per a la respiració aeròbica, es necessita oxigen i glucosa.

L'equació general simplificada és:

Glucosa + Oxigen → Aigua + CO2 + Energia (ATP)

Globalment, les plantes produeixen més oxigen durant la fotosíntesi del que consumeixen durant la respiració. L'energia obtinguda en la respiració s'utilitza per a diverses funcions vitals, com l'absorció de sals minerals, el moviment (per exemple, tancament dels estomes), el creixement de la planta, etc.

Usos de la Glucosa Produïda

La glucosa obtinguda en la fotosíntesi s'utilitza per a:

  • Respiració cel·lular: Obtenir energia (ATP) per als processos vitals.
  • Transport: La sacarosa, formada a partir de la glucosa, circula pel floema per nodrir altres parts de la planta.
  • Emmagatzematge: La glucosa es pot emmagatzemar en forma de midó (un polisacàrid de reserva), per exemple, a les arrels, tubercles o llavors.
  • Biosíntesi d'altres molècules: A partir de la glucosa es formen altres biomolècules essencials, com cel·lulosa (per a les parets cel·lulars), lípids, proteïnes i àcids nucleics. Aquestes molècules també serveixen de nutrient per als éssers heteròtrofs.