Intestí Gros, Faringe, Esòfag i Estómac: Digestió

L'Intestí Gros: Funció i Parts

L'intestí gros és la part final del tub digestiu. S'estén des de la vàlvula ileocecal fins a l'anus. Té aproximadament 1,7 metres de longitud i 8 cm de diàmetre. A l'interior de l'intestí gros hi viuen molts bacteris, que ens ajuden a fer la digestió, és l'anomenada flora bacteriana.

A l'intestí gros s'hi diferencien tres trams:

• Cec
• Còlon
• Recte

El Cec

El cec és la primera part de l'intestí gros. El seu nom fa referència al fet que és un conducte sense sortida (cec). Al final del cec hi ha un apèndix vermiforme amb forma de cuc. La seva missió és fabricar glòbuls blancs (funció immunitària, no digestiva).

El Còlon

El còlon és la segona part de l'intestí gros. Va des de la vàlvula ileocecal (que regula la comunicació entre l'intestí prim i el gros) fins al recte. En el còlon es poden diferenciar tres sectors:

• Còlon ascendent
• Còlon transvers
• Còlon descendent

El Recte

El recte és l'última part de l'intestí gros i acaba a l'anus.

El quilo que entra a l'intestí gros és una massa pastosa que conté un 80% d'aigua i moltes substàncies que no s'han pogut digerir. A l'intestí gros es produeix una reabsorció de gran part de l'aigua que hi arriba i la digestió de les substàncies (que hi ha en el quilo) per part de la flora bacteriana. D'aquesta manera es va formant una massa semisòlida anomenada: matèries fecals.

Les ones peristàltiques que generen les parets intestinals fan que tota la massa avanci i quan aquesta pressiona sobre l'anus es desencadena l'impuls i la necessitat d'evacuar-la. Aquest procés, anomenat defecació, es fa mitjançant la relaxació voluntària de l'esfínter anal.

La Faringe

La faringe és un conducte molt curt (12 cm) que forma part del tub digestiu i, alhora, de l'aparell respiratori. La faringe s'estén des del final de la boca fins al principi de l'esòfag.

La faringe es comunica amb:

• La laringe a través de l'epiglotis.
• Les fosses nasals a través de les coanes (obertures posteriors del paladar).
• L'orella mitjana a través de les trompes d'Eustaqui.

Quan l'aliment (el bol alimentari) entra a la faringe, de forma reflexa s'alça el vel del paladar perquè aquest aliment no passi a les fosses nasals, i baixa una llengüeta anomenada epiglotis, que tanca la glotis, perquè el menjar tampoc passi a la laringe.

L'Esòfag

El conducte comprès entre la faringe i l'estómac és l'esòfag. La longitud de l'esòfag és d'uns 25 cm. La funció de l'esòfag és transportar el material ingerit. En introduir-s'hi l'aliment, s'originen uns moviments de contracció i dilatació anomenats ones peristàltiques que desplacen el bol alimentari des de la faringe a l'estómac.

És en aquest tram on s'inicien les contraccions de les fibres musculars llises de la paret del tub digestiu, que permeten que el bol alimentari avanci alhora que afavoreixen la mescla d'aliments i amb els enzims que s'ha iniciat a la boca.

L'Estómac

L'estómac és un eixamplament del tub digestiu en forma de sac. Té 25 cm de llargada, 12 cm d'amplada i uns 2,5 litres de capacitat. Les parets de l'estómac són molt gruixudes i presenten molts replecs interns on hi ha les glàndules que segreguen el suc gàstric.

A l'entrada de l'estómac hi ha una vàlvula anomenada càrdies que regula l'entrada d'aliment, i a la sortida hi ha una vàlvula anomenada pílor, que en regula la sortida.

A l'estómac es diferencien tres regions:

• La regió del càrdies.
• La regió del fundus (la més gran, que correspon a la gran curvatura).
• La regió del pílor.

Les parets de l'estómac presenten tres capes, que de fora endins són:

• La capa externa de teixit conjuntiu (serosa).
• La gruixuda capa intermèdia de teixit muscular (capa muscular).
• La capa interna glandular (mucosa gàstrica).

Quan l'aliment entra a l'estómac s'inicia la digestió gàstrica, que provoca els moviments peristàltics i la secreció de suc gàstric. La secreció de suc gàstric és produïda per l'acció de les cèl·lules de la mucosa gàstrica, que es poden excitar per la presència de l'aliment o per estímuls olfactius, visuals o gustatius.

El suc gàstric té com a components principals:

• El mucus: protegeix la paret de l'estómac i lubrifica el bol alimentari.
• L'àcid clorhídric (HCl): té un efecte bactericida, desnaturalitza les proteïnes i acidifica el medi (pH d'1,5 a 4) per afavorir l'acció dels enzims gàstrics.

Els enzims del suc gàstric són pepsines i provenen de molècules més grans, els pepsinògens. L'acció de la pepsina consisteix a trencar els enllaços peptídics de les proteïnes i donar molècules més petites, com els aminoàcids.

Passades unes hores, pel pílor relaxat surt una massa pastosa d'aliments mig digerits anomenada quim.