Novel·les de Narcís Oller i el costumisme a les Illes Balears

Les primeres novel·les de Narcís Oller

La Papallona (1882). La qualitat narrativa d'aquesta obra i l'empenta creadora que Narcís Oller hi demostra la converteixen en una novel·la important dins del panorama narratiu català del s. XIX.

És una novel·la curta que explica les relacions que una noia senzilla, innocent i sensible, la Toneta, té amb un estudiant, que dóna títol al llibre, aviat desapareix de l'obra, que fa un seguiment de l'evolució de la Toneta: mare soltera, s'ha d'enfrontar al patiment constant que li produeix la possibilitat de perdre el seu fill a causa d'alguna malaltia, fins que ella mateixa emmalalteix i es mor.

Aquest plantejament permetia aplicar el mètode naturalista a l'obra, però Narcís Oller va forçar el final de la novel·la d'una manera totalment inversemblant, només per donar un minúscul espai d'efímera felicitat al seu personatge. A part aquesta relliscada -fa que la novel·la s'allunyi de la tendència naturalista-, val a dir que Oller mostra a La Papallona un talent indiscutible com a narrador, sobretot en les descripcions magnífiques que hi fa de la Barcelona d'aquell moment.

Dos anys més tard fou traduïda al francès.

1884 L'Escanyapobres. Personatges negatius i deshumanitzats on només es mouen doblers.

1885 sembla fer un pas enrere amb Vilaniu, en què torna a presentar la imatge entendrida d'uns fets i d'uns personatges al voltant d'una històrica d'amor que acaba en tragèdia, amb un final força inversemblant.

La febre d'or (1890-1892) va recuperar el seu lloc de novel·lista crucial per al panorama literari català. Es tracta d'una novel·la en què el tema de fons és l'ascenció de la menestralia a la burgesia mitjançant el joc de la borsa. Durant el període que es coneix com el de la "febre d'or", inspirada en la crisi borsària.

Gil-Foix passa del no-res a la riquesa i un altre cop al no-res.

Darreres novel·les: canvi de perspectiva literària

La bogeria (1898)

No es desprèn del moralisme i del sentimentalisme i vol expressar tot el que sent.

1906 Pilar Prim, línia més psicològica. Una dona viuda i amb dos fills en enamorar-se i voler-se tornar a casar, topa amb una clàusula en el testament del seu marit que li impedeix un nou matrimoni. És la millor novel·la d'Oller.

No va publicar cap més novel·la. Memòries literàries, parla de totes les seves obres. No varen ser publicades fins al 1962 per voluntat expressa de l'autor.

Gràcies al testimoni directe de l'autor sabem com determinats casos que passaren pel despatx de l'advocat de l'autor inspiraren una bona part de les seves històries.

Va morir el 1930 a Barcelona. Se'l considera l'iniciador de la novel·la catalana moderna.

EL COSTUMISME A LES ILLES BALEARS

Exclusivament per a la poesia. Llevat de Marià Aguiló, idea molt més clara de les possibilitats de la llengua. Donaven prioritat a la llengua catalana en la poètica però no en la prossa.

Els quadres de costums

Industrialització i canvis socials provoquen modificacions en les formes de vida, els escriptors costumistes volgueren deixar constància d'aquell món que desapareixeria i unes vegades amb nostàlgia, d'altres, en forma de sàtira, tot recollint l'estampa pintoresca.

Presentaven la realitat immediata, reduint els personatges a arquetipus i les situacions a anècdota, amb una minuciosa descripció d'aquesta realitat.

Molts d'ells eren publicats en revistes periòdiques de caràcter humorístic. La tècnica del diàleg i el registre col·loquial.

Gabriel Maura i Montaner

Germà del polític Antoni Maura, (Palma, 1844-1907). Aigoforts, vuit quadres de costums.

Reflecteixen una realitat social ben concreta: estament social com a protagonista: menestralia i la classe mitjana més humil. Llenguatge dialectal i directe.

Àngel Ruiz i Pablo

(Es Castell, 1865-1927), autor de 3 novel·letes i d'articles costumistes.

Del cor de la terra (1910), dins la línia del naturalisme rural.

Viatge tràgic de l'amo en Xec de s'Uastrà (1928) que tracta sobre el pagès d'un petit poble de Menorca, a principis del s.XX, que va a Barcelona i els malsentesos que li succeeixen.

Vocació d'escriptor costumista: observació i representació de la realitat.