La Novel·la Cavalleresca Catalana: Tirant, Curial i Ausiàs March
Enviado por Laura Rama González y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,67 KB
La Novel·la Cavalleresca i la Cavalleria
La novel·la cavalleresca s'oposa al món antic (Grècia i Roma) i al món modern.
L'armament i la casta militar
L'armament inclou l'arnès i es divideix en diferents tipus:
- Defensives: elm i arnès.
- Ofensives: maça, espasa, llança.
- Defenses de cavall.
El progrés de l'armament es deu a la metal·lúrgia, que millora els transports, les màquines de guerra, la geografia i la cartografia. La casta militar s'enfronta als inermes, amb la dificultat de mantenir-la en campanya.
Gèneres narratius
- Novel·la (s. XVII): Prosa i fantasiosa.
- Epopeia: Oral, en vers i fantasiosa.
- Romanç: En vers i didàctic.
Diferència entre Novel·la de Cavalleries i Cavalleresca
Novel·la de Cavalleries
- Fets narrats juxtaposadament.
- Linealitat psicològica.
- Màgia i fantasia, ambient misteriós.
- Herois llegendaris amb força sobrehumana.
- Erotisme i elements inversemblants (dracs, bruixes).
Novel·la Cavalleresca
- Profunditat psicològica dels personatges.
- Realisme i importància de l'ambientació.
- Elements històrics i absència de fets meravellosos.
- Estructura moderna i autobiografisme.
- Exemples:Tirant lo Blanch iCurial e Güelfa.
La Cavalleria al segle XV
La burgesia del segle XV va a la recerca de l'ideal cavalleresc perdut al segle XIII. Ho fa a través de tornejos, justes, passos d'armes i aventures pintoresques.
Curial e Güelfa
Novel·la d'autor anònim, escrita a mitjans del segle XV i descoberta a finals del XIX. A diferència de les novel·les castellanes o franceses, manquen elements meravellosos.
Característiques de Curial
Curial és un home fort i valent, de manera mesurada, tot i que li manquen noblesa i diners. El seu comportament és creïble i possible. És destre amb les armes i té cultura cortesana. La geografia és precisa i coneguda, i els noms dels personatges són reals. En general, és la biografia d'un cavaller fictici. Les qüestions sentimentals desencadenen accions, ajustant la psicologia dels personatges (sentiments com la gelosia i l'enveja).
Resum argumental
Situada durant el regnat de Pere II, narra l'ascensió social de Curial, un jove de baixa condició, a través de la cavalleria i l'amor.
- Güelfa (dama noble, amb diners i sense marit) l'ajuda, però Curial s'enamora de Laquesis, provocant el trencament amb Güelfa.
- Curial viatja a Terra Santa, Grècia i Tunis (on esdevé esclau).
- S'amaga sota el nom de Joan i rebutja Càmar, la filla de l'amo.
- El seu alliberament arriba quan esdevé capità de l'exèrcit cristià i, finalment, es casa amb Güelfa.
Tirant lo Blanch
És una de les primeres grans novel·les modernes. Tirant representa el pas del cavaller utòpic al militar pragmàtic (utopia i desengany).
Trencament amb els ideals medievals
S'abandona els ideals medievals (religió, cavalleria) per adoptar ideals burgesos (humor, plaer, raó). Els fets s'exposen de manera lògica i realista, sense misteri.
L'obra posa de manifest la cavalleria en crisi mitjançant un doble llenguatge: retòric (militar) i col·loquial. L'ideal ja no correspon amb la realitat.
Ausiàs March
La seva obra consta de 127 poemes, escrits en català. L'ús del català (superant el provençalisme) es deu al procés progressiu cap a una poesia personal i realista.
Trets característics de la seva poesia
- Trencament amb la tradició dels trobadors.
- Ús de mots inusuals.
- Absència d'un món amable; apareixen personatges reals.
- No pretén la bellesa formal; és el primer poeta que es despulla de la ficció.
Cicles temàtics
Els seus cicles són amorosos i morals:
- Cants d'amor.
- Cants de mort.
- Cants morals i espirituals (relacionats amb els Deu Manaments).
La visió de la Dona
La dona no és un ésser ideal ni angelical, sinó una realitat psicològica amb qui el poeta vol una relació humana. Té una amistat de categoria (platonisme), però la timidesa comporta el desengany.
El poeta coneix secrets únics. La visió de la mort no és com un alliberament, sinó com un dolor per no poder estimar com ell ho fa. La dona té desconfiança psicològica (contrast amb els trobadors). El poeta es refugia en la renúncia i la solitud.