Evolució de la Llengua Valenciana: De la Renaixença a la Decadència

Renaixença (S.XIX)

Renaixement (S.XVI) - Se caracteritza pel humanisme; l'exaltació de l'home va avore un procés, el teocentrisme; Déu és el centre (època medieval). En 1501 es crea l'Estudi General o Universitat de València, adoptant a filòsofs, científics i estudiosos amb idees avançades. Llibres. La llengua per excel·lència era el llatí. Els escriptors valencians escrivien en castellà, ja que estava començant a ser la llengua important i estava començant la decadència. Flor d'enamorats. El cançoner té 227 composicions, 54 en valencià i 1 bilingüe. Es tracta d'un recull de poemes, romanços... 1a edició en 1562. Timoneda es va establir a la ciutat com a llibreter i editor. Tema més important: l'amor. Lluís Vives. Escrivia en llatí, encara que va néixer a València en 1492 d'una família jueva. Dominava la pedagogia, filologia... La seva preocupació era la condició humana en limitacions i dignitats humanes. El fet de ser jueu i practicar la seva religió li va influir quan intentaven sistematitzar els intel·lectuals europeus i Erasme. Les lliçons del llatí i les lectures de la Bíblia foren el fonament de la filosofia cristiana i humanista. Inquisició va ser crucial per la seva vida. Quan acaba els estudis es trasllada a Bruges i mor el 1540. És un magnífic representant de l'humanisme. Decadència (S.XVI-XVIII) és un procés en el qual el valencià perd importància en el seu àmbit cult. *Procés de castellanització (S.XV-XVIII). - Remet al Compromís de Casp (1412). La llengua és el castellà i es forma la castellanització de la Cort. Al mateix temps que la Cort es castellanitza, els nostres autors en l'època del Segle d'Or segueixen amb el valencià. - Poden parlar de l'humanisme (es parlava en llatí) i la imprenta (que es parlava en castellà i llatí). - Parlem de les Germanies i la Germana de Foix. Per tant, la Cort Virreial també té un procés de castellanització. - "Siglo de Oro" de la literatura castellana (2a 1/2 S.XVI i XVII) que actua com a element minoritzador del valencià. - Expansió del castellà per l'Atlàntic. - Guerra de Successió és un altre element que ajuda a desfavorir, com a conseqüència treu els Decrets de Nova Planta. *Factors que determinaren la decadència (S.VI-XVII). - S'adopta el castellà com a llengua literària s'inicia en temps d'Alfons el Magnànim i València es consolida a la cort de Germana de Foix, muller de Ferran el Catòlic. - Poetes de la ciutat escrivien sàtires o poemes religiosos en valencià, mentre que els vinculats als cercles nobiliaris utilitzaven el castellà. - Impressors instal·lats a València editen llibres en castellà per exportar-los. *Tres grups ben definits. - Valencià: llengua de la comunicació habitual, vehicle de la literatura popular, arribava a la gent per edicions barates. - Castellà: la modernització literària es convertia en monopoli de la noblesa, era el camí de castellanització. - Llatí: formats pels humanistes, a les famílies acomodades. Llengua de cultura en món acadèmic europeu. *Pirates i bandolers. - L'expulsió dels moriscos (1609). Qui firma el decret d'expulsió era Felip III amb un determinat que era arquebisbe de València, Joan de Ribera. Causes: Fracàs en l'evangelització dels moriscos (musulmans convertits en cristians per la força). - Major creixement de la població morisca respecte a la població cristiana. - Moriscos actuaven com a quinta columna (des de dins estan reconeixent amb l'enemic) de la pirateria. - Crisi econòmica. Incrementa l'atur i com a conseqüència la noblesa té la possibilitat de canviar la mà d'obra morisca per altres repobladors. Els moriscos treballaven les terres dels nobles. Consequències: - Pèrdua demogràfica: 1/3 població. En el Regne de València va sofrir més les conseqüències. - Decadència de l'agricultura - Crisi de la manufactura i comerç. - Esforçament de la Taula de Canvi (Crisi de la banca valenciana) (Institució bancària). - Pèrdua d'importància del Regne de València fora de la Monarquia Hispànica.