L'Espill de Jaume Roig: Anàlisi, Estructura i Temes Clau

L'Espill de Jaume Roig: Anàlisi Completa

Vida i Obra de Jaume Roig

Jaume Roig va ocupar càrrecs prestigiosos com a metge de la reina Maria de Castella. Va néixer a principis del 1400 i va morir a Benimàmet (l'Horta) el 1478. Va elaborar L'Espill (1460) a Callosa d'En Sarrià (la Marina Baixa), durant una estada fugint de la pesta que afectava València, quan ja havia mort la seva muller, Isabel Pellicer. Al llibre apareix una referència a la canonització de Sant Vicent Ferrer, que es va produir el 1455.

Argument de L'Espill

Prefaci

El prefaci consta de quatre parts, on el protagonista:

• fa una professió de fe;
• es declara centenari i apartat del món;
• explica el pecat d’Eva, a qui fa culpable de la maldat de les dones;
• fa un resum dels vicis d’aquestes.

Llibre primer: «De sa joventut»

El protagonista, un adolescent del Grau de València, queda orfe de pare i és obligat per la seva mare a abandonar la casa familiar. Es refugia en un hospital, va a Barcelona, fa de patge d'un bandoler i, en regressar a casa, troba la seva mare casada, que el torna a expulsar. Fa un altre viatge per Montserrat i acaba a París; s'enriqueix en empreses bèl·liques i es relaciona amb ambients cortesans. Amo d'una gran fortuna, retorna a València.

Llibre segon: «De quan fou casat»

Es casa quatre vegades amb dones de diferents condicions (jove, beata, vídua, novícia), que finalment resulten nefastes.

Llibre tercer: «De la lliçó de Salomó»

En un somni, el rei Salomó (paradigma d'home experimentat en dones, ja que havia tingut 700 mullers i més de 300 concubines) el fa desistir de noves proves de matrimoni, enumerant-li defectes femenins. El protagonista canvia de vida, fuig de les dones i es dedica a Déu. Parla de la Verge i del dogma de la Immaculada Concepció, explica la fundació de l'Església, la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.

Llibre quart: «D'enviudat»

Després de mig any de fer penitència i de visitar vuit monestirs, es retira a València, lluny de les dones, i fa vida devota i obres de caritat exclusives per a homes.

Estructura de L'Espill

L'estructura es condensa en els dos primers llibres, on abunden episodis i diversitat d'espais on transcorren les aventures del protagonista; el llibre tercer és més extens i descriptiu, i el quart, breu, després de pelegrinatges penitencials, acaba amb consideracions morals. Una primera dada clau (1459 i 1460) és que el protagonista assegura: «95-100 anys tinc». Com que l'obra comença en temps de joventut, concloem que el marc històric de l'obra va des dels últims anys del segle XIV fins al 1460.

L'estructura interna de L'Espill consta de dos plans: un de fantàstic, amb les aventures del protagonista, i un de real, que descriu l'entorn social i geogràfic de l'argument. L'obra és un document inestimable de la societat valenciana quatrecentista. Aquesta dualitat de plans demostra que el contingut del llibre no és imputable a la biografia de l'autor, Jaume Roig, el qual fou precisament una personalitat antitètica del truà protagonista: es va casar una sola vegada i va tenir sis fills, va ser benefactor de les monges del monestir de la Trinitat (València) on una filla seva va professar, i era un home ben considerat a València (metge de la reina, conseller de la ciutat i administrador d’hospitals). La redacció autobiogràfica només es pot considerar com un recurs estilístic que situa el protagonista-narrador en el pla fantàstic de l'acció novel·lesca. El protagonista és l'element clau, ja que dona cohesió estructural als episodis, viatges, descripcions i seqüències moralitzadores.

Temes Predominants: Misogínia i Iniquitat Humana

La misogínia és inseparable de l'àmbit religiós: les dones són éssers impurs pel fet que Eva havia comès el primer pecat del món (Gènesi) i per ella entren tots els mals. Els homes són criatures innocents.

Característiques de la Misogínia en l'Obra:

• És cruel i realista.
• Presenta una forta sàtira que arriba fins a la caricatura.
• Incorpora els tòpics antifeministes de l'Edat Mitjana, atribuint a la dona tots els mals de la humanitat.
• Afecta totes les dones: jueves, cristianes, mores, rosses, morenes, casades, fadrines, vídues…
• Excepcions a la maldat femenina: la Mare de Déu, de qui defensa el dogma de la Immaculada Concepció, i la seva esposa Isabel Pellicer. L'excepció que fa de Maria és que és la mare de Crist. El tema de la Immaculada Concepció era un punt de debat: els franciscans n'eren partidaris i els dominicans no.

Darrere de la trama ginecòfoba s'amaga l'autèntica dimensió de l'obra: descriure amb acritud la condició humana, perversa i absurda. Més enllà de la simple diversió per als destinataris de L'Espill (homes en exclusiva), Roig elaboraria una rèplica contundent del Decamerone de Boccaccio, un llibre de lectura per a dones. Aquesta obra es valora com a element medieval conscient i volgut, mentre que el medievalisme antifeminista deixaria pas al pessimisme davant la vida, sentit per una burgesia decadent: això explica l'antiheroi cavalleresc i la visió esperpèntica de l'amor.

Gènere Literari i Relació amb Altres Obres

Escrit en vers, L'Espill és un relat novel·lesc del gènere satíric. Té com a precedent la maqama, un gènere àrab en prosa rimada que narra amb un afany didàctic i amb una visió pessimista de la vida. Es tracta d'un gènere autobiogràfic.

L'Espill (segle XV) s'avança a la picaresca castellana; si el comparem amb El Lazarillo (segle XVI), trobem paral·lelismes:

• Caràcter del protagonista: origen humil, educació picaresca, degradació moral i conversió religiosa.
• Narració autobiogràfica des del final de la vida.
• Utilitza l'exemple amb funció didàctica i estil moralitzant.
• Visió cruel i desesperada de la vida.
• Estructura episòdica.

Jaume Roig va intuir les possibilitats de crear una narració que superava les tendències medievals.

Estil, Mètrica i Llenguatge

És una extensa composició de 16.357 versos tetrasíl·labs (el vers tradicional de rima nova era l'octosíl·lab). Un metre tan curt fa que l'obra sigui confusa i pesada. Va construir una sàtira caricaturesca amb un estil narratiu de realisme esplendorós i tons de cruesa.

Abunden les expressions populars i els dialectalismes valencians. Altres característiques són: l'ús intel·ligent de la ironia i la comparació, la vivacitat i fluïdesa narrativa en allò que observa més directament, i les contínues referències a la Bíblia. El llenguatge presenta una forta complexitat oracional: oracions llarguíssimes, sovint interrompudes per proposicions subordinades.

Valoració de L'Espill

L'Espill té un prestigi extraordinari i sostingut, i és una obra excepcional de la nostra literatura valenciana. És un tractat moralitzador i ginecòfob, fet que explica que els seus editors li apliquessin els títols de Llibre de consells i Llibre de les dones.