Noucentisme: Definició, Etapes i Figures Clau
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,09 KB
El Noucentisme: Definició i Context
El Noucentisme és la projecció artística i cultural de la burgesia catalana. Coincideix amb el Modernisme en la voluntat d'acostar-se a Europa, però el Noucentisme té un projecte en comú amb els polítics.
Enric Prat de la Riba, polític i sociòleg del catalanisme conservador, va promoure una àmplia infraestructura de renovació docent i cultural:
- L'Institut d'Estudis Catalans (IEC)
- La Biblioteca de Catalunya
- La xarxa de biblioteques públiques
Etapes del Moviment Noucentista
Etapa Fundacional
Prat de la Riba i Eugeni d'Ors van establir les bases ideològiques i estètiques del moviment. La poesia noucentista prové dels models clàssics grecollatins.
Etapa de Plenitud
La culminació de l'obra de govern de Prat de la Riba i l'establiment de la llengua literària van comportar la plenitud del moviment. Eugeni d'Ors va publicar La Ben Plantada, obra que recull els ideals noucentistes.
Crisi i Abandonament
La mort de Prat de la Riba, la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, les revoltes obreres i l'agitació anarquista van marcar el declivi. El cop d'estat de Primo de Rivera, que va suprimir l'autonomia de Catalunya, va accentuar la crisi. Aquesta etapa es va confirmar amb la sortida d'Ors cap a Madrid i l'ingrés de Josep Carner al cos diplomàtic espanyol.
Conceptes Ideològics Centrals
Imperialisme
Prat de la Riba utilitza aquest terme per fer patent la maduresa de Catalunya per tal d'assolir una funció directora dins d'un bon govern de l'Estat espanyol amb idees modernitzadores. Promou accions com l'expansió comercial de la burgesia catalana i la voluntat de superar els conflictes socials per unir la societat.
Arbitrarisme i Civilitat
Josep Carner va concretar la poètica arbitrària en dos eixos fonamentals:
- Classicisme: Ha de seguir els models clàssics de forma, proporció i equilibri.
- Civilitat: Enfocament en la vida urbana i refinada.
Eugeni d'Ors (Xenius)
Va ser el primer intel·lectual que es va poder dedicar plenament a escriure. Va estudiar Dret a Barcelona i es va doctorar a Madrid; també va cursar Filosofia i Lletres i va col·laborar a la premsa.
Durant el mandat de Prat de la Riba, va ocupar càrrecs importants en escoles i biblioteques, però després va renunciar al càrrec.
El Glosari i la Prosa d'Art
El seu Glosari, publicat a La Veu de Catalunya sota els pseudònims de Xenius i Pantarca, es va convertir en el verbalitzador del programa de la Lliga Regionalista. Va introduir i popularitzar mots clau com noucentisme, imperialisme, arbitrarisme i civilisme.
D'Ors va crear la prosa d'art. Les sèries monogràfiques de gloses, un cop publicades, van adquirir afinitats amb l'antinovel·la. La Ben Plantada (1911) és l'ideal de la dona noucentista.
La Poesia Noucentista
Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates)
Pertanyia a una família de terratinents. Es va donar a conèixer a la revista Catalunya. Va ser un brillant orador i assagista polític, amb una carrera política a la Lliga Regionalista i càrrecs institucionals.
El seu primer recull de poemes és La Muntanya d'ametistes, plenament noucentista, en contrast amb el ruralisme anterior.
- Avets i faigs: Mostra el distanciament del jo poètic respecte de la realitat.
- Somnis: Ofereix una visió irònica i humorística de la realitat que l'envolta.
Josep Carner: L'Artífex Arbitrari
Carner provenia d'una família menestral i culta. Va ser periodista i polític a La Veu de Catalunya, i una figura molt popular gràcies a Els fruits saborosos. Fidel a la República, es va exiliar a Mèxic i després a Brussel·les, esdevenint un símbol de la resistència de l'exili català.
Les Etapes de la Poesia de Carner
Aproximació al Modernisme
Malgrat la influència de Verdaguer i els modernistes, amb l'elecció del sonet s'apropa al Noucentisme.
Contribució al Noucentisme
Els fruits saborosos (1906) és un punt d'inflexió en els ideals noucentistes. Promou el classicisme i divulga els mites de la Mediterraneïtat. Per a Ors, Carner va ser l'artífex arbitrari del Noucentisme.
Poesia Metafísica
El cor quiet (1925) marca un canvi respecte a l'obra anterior. No abandona la preocupació per la perfecció formal i la tècnica de composició dels poemes, però tendeix a l'abstracció.
Poesia d'Exili
Nabí (1941) és un poema narratiu sobre Jonàs, el profeta que no vol obeir i és perdonat. Carner s'identifica amb ell. És una reflexió profunda sobre la condició humana i constitueix el punt més àlgid de la maduresa poètica carneriana.