Laura a la ciutat dels sants: personatges, espais i punt de vista narratiu

El personatge de Laura

1. EL NOM (PETRARCA)

Laura → dona extremadament idealitzada, s’acaba considerant com a donna angelicatta (ella és llum, claredat, dolçor…), una rèplica burgesa de la midons pels trobadors. Les característiques que segueixen les dones, inclosa la Laura són diverses:

• evadeix de la monotonia i la societat que no accepta relacions fora matrimoni.

• No és una dona forta

• És filla de l’idealisme modernista

• Té presència distingida per damunt dels altres personatges

• Participa en alguns valors romàntics

• Noia mal preparada per a la vida de família

EDUCACIÓ URBANA, SENSIBILITAT I INTERESSOS ARTÍSTICS

té estudis musicals (es veuen quan toca el piano) i literaris (es veuen quan llegeix al seu racó íntim)

Presència de l’art

És present amb referències a l’arqueologia i a la música. La música es relaciona amb la Laura i al sentiment amorós. Per exemple, l’escena a l’ermita de Sant Roc: els dos enamorats es comuniquen amb música de Bach o de Frescobaldi.

IDEALITZACIÓ DE L’AMOR

Amb l’amor matrimonial, la Laura a l’inici l’idealitza i té totes les seves aspiracions en l’amor perquè en aquella època el matrimoni és l’única opció i el que dona sentit a la vida.

Posteriorment idealització amor AULINES → amb Pere

VOLUNTAT DE TRANSFORMACIÓ DE L’ENTORN (marit, cunyada)

Frustració i fracàs: Laura s'adapta

Hi ha una visió de fons pessimista: l’ambient crea els personatges des de petits i no poden canviar. Res canvi

Comarquinal: geografia i valors

Comarquinal és una ciutat que es troba en un entorn envoltat de boira.

• Tancament: La ciutat és descrita com una zona rural i tancada, aïllada del món exterior. Aquest tancament simbolitza una actitud de rebuig cap a allò que és diferent i desconegut.

• Religiositat: A Comarquinal, la religiositat és una part integral de la vida dels habitants i té una influència significativa en les seves accions i comportaments. → reflecteix la societat conservadora. Personatges que no ho són realment

• Ignorància: Aquesta ignorància pot manifestar-se en la falta d'interès per aprendre i explorar noves idees, cultures, valors, creençes tradicionals.

• Repressió: és un tema que es pot observar en la mentalitat tancada i reprimida dels habitants de Comarquinal. Aquesta repressió es manifesta en la forma en què els personatges viuen sota normes i codis morals estrictes. Davant d’allò considerat immoral → conservadorisme. Repressió → NO LLIBERTAT

• Materialisme: La Laura és cosificada pel Tomàs i la tracta com si fos una propietat més per l’amo.

• Boria com a símbol: paper important. Boira → reflecteix relació entre Laura i Comarquinal.

Punt de vista narratiu

A Laura a la ciutat dels sants trobem la presència d’un narrador omniscient en tercera persona. Aquest justifica les accions i el comportament dels personatges, i com afecta els personatges els diferents esdeveniments que van passant durant la novel·la. Per altra banda, també explica els pensaments íntims dels personatges.

En algunes ocasions el narrador→ DONA LA SEVA OPINIÓ sobre coses dels personatges. També fa valoracions indirectes.

Sovint el narrador adopta el punt de vista d’alguns dels personatges per descriure el que senten o el que estan pensant. En algunes ocasions el narrador descendeix al monòleg interior narrat.

La descripció dels personatges està en estil directe → diàlegs que donen característiques indirectament. Aquesta característica es pot observar en la primera part de la novel·la, quan en Tomàs i la Laura passegen per Comarquinal.

Major part de la novel·la → des del punt de vista de la Laura. El narrador també comenta molt el tema de la religiositat fingida → certs personatges no són tan creients com es creu.

La novel·la és narrada en temps present i 3a persona. Amb narrador omniscient → encara i això se centra en els personatges.

Desavantatge estil indirecte → no se sap si parla el narrador o els personatges. També hi ha referències i cites cap a la tradició.

ESTRUCTURA DE LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

La novel·la està dividida en dues parts sense capítols: Primera part → relació matrimonial. Segona part → el delicte matrimonial. Totes dues evolucionen: es comença per la il·lusió i s’acaba per la frustració

Primera part:

- Arribada de la Laura a Comarquinal il·lusionada.

- Introducció dels ambients i personatges.

- Naixement i mort de la filla.

- finalització relació entre Laura i Tomàs

suposa el primer fracàs de la Laura, la fi de la possible vida feliç en família amb la mort de la filla i el rebuig de la cunyada.

Segona part:

- Apareix en PERE

- problemes entre la Laura, la Teresa i en Pere.

- Escàndol de la Laura.

- Laura a les Aulines i retorn a Comarquinal.

- Abandona Comarquinal i torna a Barcelona

Espais de l’obra→ la major part de l’obra és a Comarquinal. Un petit període a les Aulines.

Temps:

És una narració breu amb:

- Marcadors temporals → situen hora o moment del dia, any…

- Està en present i seguint els esdeveniments en ordre cronològic.

- Sovint s’interromp la linealitat amb alguns flashbacks

L’arribada de les estacions sol tractar-se amb relació amb algún tret de la novel·la. Arroba tardor → mor la filla… Arriba la primavera → PERE I LAURA s’enamoren. El temps intern més important que extern.

La novel·la és contemporània a l’època de l’autor. El temps intern té més importància que l’extern → perquè la novel·la tracta molt la personalitat, sentimentalisme dels personatges qeu apareixen.

Tomàs de Muntanyola

En Tomàs és un jove de 30 anys, hereu d'una família de Comarquinal, els Muntanyola.

La seva família és molt tradicional i antiga, i per tant ell és un home robust i conservador. Té una perspectiva antiquada i masclista de l'amor; es considera superior i amb el dret a obtenir tot el que vol.

Materialista → li importa més el bé material que la Laura. Té molta cura de l’aparença que dona al poble. Vol tenir un fill → hereu de muntanyola

Teresa de Muntanyola

És la germana gran, la primogènita dels Muntanyola i té al voltant de 40 anys. Està soltera, i per això, quan en Tomàs es casa, se sent desplaçada. Està enamorada del Pere.

sempre → mestressa de casa Muntanyola. Relació amb la Laura→ incòmoda i gelosia. Apareix el Pere → conflictes amb Laura.

Pere Gifreda

És un jove de 27 anys, el nebot d'en mossèn Joan, que ha tornat a Comarquinal després d'estudiar per a ser advocat.

S’enamora de LAURA i fa tot el possible per estar junts. Apareix la Teresa → vol treure-li aquest enamorament de la Laura. Li comenta que li agrada.

Pere → raó que confronta Laura i Teresa

Mn. Serra

És l'únic personatge que se salva de la maldat de Comarquinal. Sent l'amor per l'art i la bellesa. Això fa que el rebutjin una mica. Li diuen mossèn ferro vell. El mossèn Joan influencia i fa d’intermediari en la relació d’aqeusts dos personatges→ Laura i Pere. Li diu al Pere que s’allunyi de la Laura → per no cometre pecats. Pere es declara a la Laura → Joan Serra li ho diu a la Teresa. Laura va amb el Mn Serra quan l’expulsen de casa dels Muntanyola. Aquest la rebutja perq no vol compromisos

Llibori Terra Negra (el cap de la família): Comet moltes estafes → amb això es fa ric. És egocèntric i despòtic.

S’aprofita i intenta violar a la Laura.

Llibori Terra Negra, el cap de la família, el patró de Comarquinal. Comet moltes estafes → amb això es fa ric. És egocèntric i despòtic.

S’aprofita i intenta violar a la Laura.