Narrativa catalana del segle XIX: novel·la, realisme i naturalisme

Narrativa catalana del segle XIX

Problemes de la narrativa catalana

• Manca de tradició narrativa: darreres novel·les conservades com Tirant lo Blanc eren percebudes com a casos aïllats.
• Manca d’una llengua unificada: els narradors no disposaven d’un model de llengua unificat, prou apte per a les exigències de la creació novel·lística.
• Autors no professionals: escassetat de formació literària; molts autors plens d’entusiasme amb finalitats patriòtiques i ideològiques.
• Inexistència de públic lector i d’editorials per al català: una part del públic llegia novel·les en castellà.
• Subgèneres narratius i aproximació a la realitat: diversitat de models i intents d’adaptació a la realitat social.

Romanticisme

• Novel·la històrica
• Narrativa costumista (quadre de costums)

Realisme i naturalisme

• Novel·la costumista-realista
• Novel·la realista-naturalista

La narrativa del Romanticisme

Novel·la històrica

Traduccions arribades a Catalunya. Primera novel·la històrica: L'Orfeneta de Menargues d’Antoni de Bofarull (1862).

Caracteritzada per:

• Història: marc històric real.
• Costumisme: descripció de costums rurals, indumentària, tradicions, etc.
• Convencions de la novel·la de fulletó: desenvolupament de la trama i caracterització dels personatges.
• Patriotisme: exaltació de moments de la història catalana.

Novel·la costumista (quadre de costums)

(ex.: Robert Robert, que descriu Barcelona)

Característiques:

• Predomini de la descripció: la descripció predomina sobre la narració.
• Llenguatge col·loquial: diàlegs propis dels personatges.
• Propòsit documental: presenten escenes de la vida quotidiana.
• Finalitat moralitzadora: intenció d’ensenyar o corregir costums.

Entre el costumisme i el realisme

Novel·la de costums

Característiques:

• Descripció de la realitat en la seva dimensió més externa i típica.
• Articulació de la novel·la a partir de la suma d’escenes i quadres més que no pas a partir del progrés de l’acció.
• Personatges prototípics del món mercantil urbà o de la pagesia.
• Visió elegíaca d’un món que desapareix.
• Implicació subjectiva de l'autor dins el món de ficció i presència d’un cert didactisme moral.

Joaquim Riera i Bertran: Escenes.

Novel·la de tendència realista

Característiques:

• Llenguatge molt adjectivat i artificiós.
• Intenció moralitzant o instructiva.
• Visió idealista (romàntica) de la realitat.
• Tècniques i motius de la novel·la de fulletó i del costumisme.
• Anàlisi psicològica superficial dels personatges.
• Manca d’objectivitat: el narrador expressa les seves opinions.

Carles Bosch de la Trinxera: L'hereu Noradell.

Josep Pin i Soler: La família dels Garrigàs.

La novel·la realista-naturalista: Narcís Oller

Trets principals:

• Observació imparcial de la realitat.
• Versemblança.
• Psicologia complexa.
• Valor documental.
• Novel·la burgesa.

Naturalisme: analitzar la societat per mitjà de la ficció amb una actitud científica.

Narcís Oller

Descripció: creador de la novel·la catalana moderna; retrata fidelment la societat catalana.

Etapes:

1. 1875–1882: primers passos conreant el gènere del conte o la narrativa curta.
2. 1883–1906: escriu la major part de les seves novel·les sense abandonar el conreu de la narrativa breu; aconsegueix prestigi i reconeixement literari fora de Catalunya.

Temes: industrialització a Catalunya, oposició entre el camp i la ciutat, inadaptació de l'individu.

Narrativa catalana del segle XIX

Problemes de la narrativa catalana

• Manca de tradició narrativa: darreres novel·les conservades com Tirant lo Blanc eren percebudes com a casos aïllats.
• Manca d’una llengua unificada: els narradors no disposaven d’un model de llengua unificat, prou apte per a les exigències de la creació novel·lística.
• Autors no professionals: escassetat de formació literària; molts autors plens d’entusiasme amb finalitats patriòtiques i ideològiques.
• Inexistència de públic lector i d’editorials per al català: una part del públic llegia novel·les en castellà.
• Subgèneres narratius i aproximació a la realitat: diversitat de models i intents d’adaptació a la realitat social.

Romanticisme

• Novel·la històrica
• Narrativa costumista (quadre de costums)

Realisme i naturalisme

• Novel·la costumista-realista
• Novel·la realista-naturalista

La narrativa del Romanticisme

Novel·la històrica

Traduccions arribades a Catalunya. Primera novel·la històrica: L'Orfeneta de Menargues d’Antoni de Bofarull (1862).

Caracteritzada per:

• Història: marc històric real.
• Costumisme: descripció de costums rurals, indumentària, tradicions, etc.
• Convencions de la novel·la de fulletó: desenvolupament de la trama i caracterització dels personatges.
• Patriotisme: exaltació de moments de la història catalana.

Novel·la costumista (quadre de costums)

(ex.: Robert Robert, que descriu Barcelona)

Característiques:

• Predomini de la descripció: la descripció predomina sobre la narració.
• Llenguatge col·loquial: diàlegs propis dels personatges.
• Propòsit documental: presenten escenes de la vida quotidiana.
• Finalitat moralitzadora: intenció d’ensenyar o corregir costums.

Entre el costumisme i el realisme

Novel·la de costums

Característiques:

• Descripció de la realitat en la seva dimensió més externa i típica.
• Articulació de la novel·la a partir de la suma d’escenes i quadres més que no pas a partir del progrés de l’acció.
• Personatges prototípics del món mercantil urbà o de la pagesia.
• Visió elegíaca d’un món que desapareix.
• Implicació subjectiva de l'autor dins el món de ficció i presència d’un cert didactisme moral.

Joaquim Riera i Bertran: Escenes.

Novel·la de tendència realista

Característiques:

• Llenguatge molt adjectivat i artificiós.
• Intenció moralitzant o instructiva.
• Visió idealista (romàntica) de la realitat.
• Tècniques i motius de la novel·la de fulletó i del costumisme.
• Anàlisi psicològica superficial dels personatges.
• Manca d’objectivitat: el narrador expressa les seves opinions.

Carles Bosch de la Trinxera: L'hereu Noradell.

Josep Pin i Soler: La família dels Garrigàs.

La novel·la realista-naturalista: Narcís Oller

Trets principals:

• Observació imparcial de la realitat.
• Versemblança.
• Psicologia complexa.
• Valor documental.
• Novel·la burgesa.

Naturalisme: analitzar la societat per mitjà de la ficció amb una actitud científica.

Narcís Oller

Descripció: creador de la novel·la catalana moderna; retrata fidelment la societat catalana.

Etapes:

1. 1875–1882: primers passos conreant el gènere del conte o la narrativa curta.
2. 1883–1906: escriu la major part de les seves novel·les sense abandonar el conreu de la narrativa breu; aconsegueix prestigi i reconeixement literari fora de Catalunya.

Temes: industrialització a Catalunya, oposició entre el camp i la ciutat, inadaptació de l'individu.

Narrativa catalana del segle XIX

Problemes de la narrativa catalana

• Manca de tradició narrativa: darreres novel·les conservades com Tirant lo Blanc eren percebudes com a casos aïllats.
• Manca d’una llengua unificada: els narradors no disposaven d’un model de llengua unificat, prou apte per a les exigències de la creació novel·lística.
• Autors no professionals: escassetat de formació literària; molts autors plens d’entusiasme amb finalitats patriòtiques i ideològiques.
• Inexistència de públic lector i d’editorials per al català: una part del públic llegia novel·les en castellà.
• Subgèneres narratius i aproximació a la realitat: diversitat de models i intents d’adaptació a la realitat social.

Romanticisme

• Novel·la històrica
• Narrativa costumista (quadre de costums)

Realisme i naturalisme

• Novel·la costumista-realista
• Novel·la realista-naturalista

La narrativa del Romanticisme

Novel·la històrica

Traduccions arribades a Catalunya. Primera novel·la històrica: L'Orfeneta de Menargues d’Antoni de Bofarull (1862).

Caracteritzada per:

• Història: marc històric real.
• Costumisme: descripció de costums rurals, indumentària, tradicions, etc.
• Convencions de la novel·la de fulletó: desenvolupament de la trama i caracterització dels personatges.
• Patriotisme: exaltació de moments de la història catalana.

Novel·la costumista (quadre de costums)

(ex.: Robert Robert, que descriu Barcelona)

Característiques:

• Predomini de la descripció: la descripció predomina sobre la narració.
• Llenguatge col·loquial: diàlegs propis dels personatges.
• Propòsit documental: presenten escenes de la vida quotidiana.
• Finalitat moralitzadora: intenció d’ensenyar o corregir costums.

Entre el costumisme i el realisme

Novel·la de costums

Característiques:

• Descripció de la realitat en la seva dimensió més externa i típica.
• Articulació de la novel·la a partir de la suma d’escenes i quadres més que no pas a partir del progrés de l’acció.
• Personatges prototípics del món mercantil urbà o de la pagesia.
• Visió elegíaca d’un món que desapareix.
• Implicació subjectiva de l'autor dins el món de ficció i presència d’un cert didactisme moral.

Joaquim Riera i Bertran: Escenes.

Novel·la de tendència realista

Característiques:

• Llenguatge molt adjectivat i artificiós.
• Intenció moralitzant o instructiva.
• Visió idealista (romàntica) de la realitat.
• Tècniques i motius de la novel·la de fulletó i del costumisme.
• Anàlisi psicològica superficial dels personatges.
• Manca d’objectivitat: el narrador expressa les seves opinions.

Carles Bosch de la Trinxera: L'hereu Noradell.

Josep Pin i Soler: La família dels Garrigàs.

La novel·la realista-naturalista: Narcís Oller

Trets principals:

• Observació imparcial de la realitat.
• Versemblança.
• Psicologia complexa.
• Valor documental.
• Novel·la burgesa.

Naturalisme: analitzar la societat per mitjà de la ficció amb una actitud científica.

Narcís Oller

Descripció: creador de la novel·la catalana moderna; retrata fidelment la societat catalana.

Etapes:

1. 1875–1882: primers passos conreant el gènere del conte o la narrativa curta.
2. 1883–1906: escriu la major part de les seves novel·les sense abandonar el conreu de la narrativa breu; aconsegueix prestigi i reconeixement literari fora de Catalunya.

Temes: industrialització a Catalunya, oposició entre el camp i la ciutat, inadaptació de l'individu.