Narcís Oller: El pare de la novel·la catalana moderna

Narcís Oller: El gran novel·lista del segle XIX

Narcís Oller és el gran novel·lista del segle XIX. La seva obra té molt de mèrit. Va ser influït pels naturalistes i intenta fer una novel·la naturalista. El seu cosí, Josep Yxart, va fer que s'interessés per la literatura i, sobretot, pel Naturalisme, tot i que Oller no en va acceptar mai totes les implicacions ideològiques.

Primeres obres i la influència d'Émile Zola

Després de la publicació de Croquis del natural (1879), un conjunt de quatre contes realistes, va aparèixer la seva primera novel·la. La papallona (1882) explica les relacions que una noia senzilla, innocent i sensible, la Toneta, té amb un estudiant que la sedueix, la deixa embarassada i l'abandona. Aquest estudiant, que dona el títol al llibre, aviat desapareix de l'obra, que fa un seguiment de la Toneta: com a mare fadrina, s'ha d'enfrontar al patiment constant que li produeix la possibilitat de perdre el seu fill a causa d'alguna malaltia, fins que ella mateixa emmalalteix i mor. En el moment de morir, l'estudiant (la Papallona) es casa amb ella. Oller va forçar el final de l'obra d'una manera inversemblant, només per donar un minúscul espai de felicitat al seu personatge.

Dos anys més tard, l'obra va ser traduïda al francès i Émile Zola la prologà amb una carta enviada al traductor, en la qual admira el Narcís Oller creador literari. El 1884 publicà L'Escanyapobres, on presenta un quadre negatiu dels éssers humans. Són uns protagonistes deshumanitzats que només es mouen per una passió malaltissa: la dels diners. L'Escanyapobres es considera l'obra més naturalista de l'autor.

La maduresa: La febre d'or i La bogeria

La febre d'or (1890-1892) és una novel·la en què el tema de fons és l'ascensió de la menestralia. Posteriorment, l'any 1898, va publicar La bogeria.

Pilar Prim: La plenitud de la novel·la psicològica

Pilar Prim (1906) és una novel·la més psicològica. És la història d'una dona vídua i amb dos fills que, en enamorar-se de nou i voler-se tornar a casar, topa amb una dificultat important: una clàusula en el testament del seu marit que li impedeix un nou matrimoni. La introspecció psicològica del personatge és perfecta, així com la impassibilitat narrativa, cosa que potencia el punt de vista dels personatges i l'estructuració de l'obra, que aconsegueix un equilibri perfecte entre narració i descripció. Podem dir que és la seva millor novel·la. Notem el simbolisme del nom de la protagonista.

Darrers anys i llegat literari

Oller va ser incapaç d'adaptar-se al nou corrent modernista. Va redactar les seves Memòries literàries i morí el 1930 a Barcelona.