Fonètica: Tipus, Sons, Lloc i Mode d'Articulació

Tipus de Fonètica

• Fonètica articulatòria: estudia el procés de producció dels sons.
• Fonètica acústica: analitza els sons amb paràmetres físics.
• Fonètica auditiva: es basa en la percepció dels sons per part de l’oïda humana.

Producció dels Sons

Sons Sonors i Sons Sords

El so es produeix quan l’aire surt dels pulmons, durant l’expiració, i passa pels bronquis i la tràquea. Quan l’aire arriba a la laringe, travessa la glotis, que és l’espai que hi ha entre uns plecs musculars anomenats cordes vocals.

Quan les cordes vocals vibren, els sons són sonors; en canvi, quan les cordes vocals no vibren, els sons són sords.

Sons Orals i Sons Nasals

Un cop superades les cordes vocals, l’aire passa per la faringe i arriba a la cavitat bucal. Si el vel del paladar està elevat fins a la paret posterior de la gola, com passa en la majoria de casos, l’aire passarà íntegrament a la boca i es produirà un so oral.

Si el vel del paladar està abaixat, l’aire es repartirà entre la cavitat bucal i la nasal, on ressonarà i produirà un so nasal.

Sons Vocàlics i Sons Consonàntics

Quan l’aire es troba a les cavitats superiors, pot acabar de sortir de dues maneres:

• Si no troba cap obstacle en la seva sortida, s’articula un so vocàlic.
• Si en canvi els òrgans fixos (dents superiors, alvèols i paladar) i els òrgans mòbils (llengua, llavis i vel del paladar) adopten unes posicions determinades per obstaculitzar el pas de l’aire o modificar-lo, es produeix un so consonàntic.

Lloc d’Articulació

El lloc d’articulació és el punt en què es produeix l’obstacle a la sortida de l’aire. Es classifiquen en:

• Bilabials: contacte o acostament dels llavis inferior i superior. Exemple: [p]
• Labiodentals: pel contacte lleuger del llavi inferior i les dents incisives superiors. Exemple: [f]
• Dentals: pel contacte o acostament de l’àpex o punta de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors. Exemple: [t]
• Alveolars: pel contacte o acostament de l’àpex o la part de davant del dors de la llengua i la regió alveolar. Exemple: [s]
• Palatals: pel contacte o acostament de la làmina de la llengua a la part més avançada del paladar, o bé del dors de la llengua a la part central del paladar. Exemple: [f]
• Velars: pel contacte o acostament de la part més dorsal de la llengua al vel del paladar. Exemple: [k]

Mode d’Articulació

El mode d’articulació és el tipus d’impediment que troba l’aire en ser expulsat. Es classifiquen en:

• Oclusives: interrupció total de la sortida de l’aire en algun punt de la cavitat oral, i d’una fase explosiva (sortida brusca de l’aire). Poden ser orals (per exemple: [b]) o bé nasals (per exemple: [m]).
• Fricatives: constricció creada per l’acostament de dos òrgans articuladors, que no interromp la sortida de l’aire però que provoca una turbulència o soroll apreciable. Exemple: [f]
• Africades: successió d’un moment oclusiu i d’un moment fricatiu en la mateixa àrea articulatòria. Per exemple: txec [tʃ]
• Aproximants: constricció creada per l’acostament de dos òrgans articuladors, menor que en les fricatives i sense turbulència. N’hi ha de graduals (el so final de 'pau') i de no graduals (el tercer so de 'paga').
• Ròtiques: contacte de l’àpex de la llengua amb la regió alveolar. Si es produeix un únic contacte, parlem de bategant, i si se’n produeixen diversos de molt breus, vibrant. Per exemple: les erres de 'cara' (bategant) i 'rellotge' (vibrant) respectivament.
• Laterals: contacte de la part central de la llengua amb la part superior de la cavitat oral, de manera que l’aire surt lateralment. Exemple: [l]