Narcís Oller i el Naturalisme a Catalunya

Narcís Oller i el Naturalisme

El Naturalisme Català

La diferència fonamental entre el naturalisme català i el francès rau en el rebuig del rerefons ideològic: s'admeten les lleis de l'herència i del medi, però no es comparteix amb Zola la visió determinista del món.

El positivisme (causa-efecte) se centra en les causes dels fenòmens, en les lleis que regeixen l'univers, incloent-hi l'home.

Yxart i Sardà no només no accepten l'equiparació de l'art amb la ciència, sinó que ni tan sols es plantegen el vessant més científic de la teoria de Zola: el mètode experimental. Ignoren la formulació zoliana en què la novel·la és concebuda com a ciència d'experimentació (i no només d'observació). Per a ells, l'home està compost de matèria i esperit i, tot i admetre les lleis del medi i l'herència, creuen que la voluntat humana pot contrarestar els factors que condicionen l'ésser.

La novel·la catalana a finals del segle XIX

La primera novel·la escrita en llengua catalana de qualitat després de Tirant lo Blanch és L'orfeneta de Menàrguens o Catalunya agonitzant d'Antoni Bofarull (1862), novel·la històrica que segueix el model romàntic de Walter Scott. A partir de la publicació de l'obra de Bofarull comencen a aparèixer-ne d'altres amb finalitat més patriòtica que no pas literària.

Els Jocs Florals eren, en aquell moment, la plataforma principal de difusió d'obres en català. L'any 1877, quan Àngel Guimerà obté l'Englantina, la Viola i la Flor Natural i és, per tant, anomenat Mestre en Gai Saber, i Jacint Verdaguer guanya el Premi Extraordinari de la Diputació de Barcelona amb L'Atlàntida, Narcís Oller, que es troba entre el públic però no presenta cap obra al concurs perquè, fins aquells moments, només havia escrit en castellà, decideix canviar de llengua i passar a escriure en català. Aquest pas definitiu es produirà gràcies a la influència dels seus amics inseparables, Josep Yxart i Joan Sardà, que li descobriran l'estètica realista. Aquests dos crítics remarquen que, tot i que la literatura ha de tenir per objecte la plasmació de la realitat, aquesta presenta la doble dimensió de matèria i esperit, idea que acaba comportant l'acceptació de la personalitat de l'artista com a element imprescindible en una obra d'art, ja que només aquesta visió subjectiva pot aportar-li una dimensió estètica.

La primera presa de contacte d'Oller amb Zola té lloc a finals de la dècada dels setanta.

L'efecte produït pel pròleg de Zola a l'edició francesa de La Papallona n'és un exemple revelador. Oller afirmarà que "l'obra d'art és fruit de l'observació i el sentiment, posats en joc davant del natural: Mai una còpia servil d'aquest".

Oller neix a Valls (la "Vilaniu") i estudia dret. Té un estatus social d'advocat. Mor a Barcelona.

L'obra de Narcís Oller

La Papallona: Publicada el 1882. L'acció de la novel·la es desenvolupa en dues parts. Del capítol 1 al 11 es plantegen les relacions amoroses entre la Toneta i en Lluís; del 13 al 20 (l'11 serveix únicament d'enllaç) es descriu la maternitat de la dona abandonada, traumàtica fins a la mort.

En alguns moments l'espai esdevé un àmbit on es barreja el món exterior amb el món emocional dels personatges.

Oller, utilitzant la fórmula deus ex machina (totalment impròpia d'un realista), es decanta pel sentimentalisme i atempta contra la versemblança i la coherència interna del relat forçant el casament in articulo mortis entre la protagonista i el seductor, redimit pel seu penediment.

Vilaniu (1885): La crítica a la sordidesa moral d'una població petita se centra, a Vilaniu, en la calúmnia motivada per l'enveja, que acusa d'amors il·lícits Isabel de Galceran amb Albert Merly, amb l'encert per part de l'autor de lligar aquest tema a l'ambient enrarit previ a la revolució del 68.

Vilaniu presenta, a més, problemes de composició, amb un desequilibri clar entre les dues parts de l'obra. A la primera, hi ha un predomini absolut de la descripció i de l'ús d'elements costumistes. A la segona part, en canvi, hi predomina l'acció.

La febre d'or (1890-1892): Relata l'ascensió de la menestralia cap a la burgesia durant els anys en què els problemes borsaris trasbalsaren les capitals. L'autor planteja el tema per mitjà de la història d'una família concreta, la de Gil Foix, home d'origen humil que, guiat per la vanitat i l'ambició, emprèn una carrera metòdica a la borsa. A mesura que aquests diners augmenten, es van degradant les relacions familiars dels Foix, que només es recuperaran després de la fallida econòmica.

La bogeria (1898): Presenta un procediment narratiu original basat en el punt de vista d'un testimoni subjectiu que contrasta amb la visió de dos amics, un dels quals representa la defensa del determinisme científic. Com cap altra novel·la, La bogeria planteja una temàtica naturalista i, en canvi, és la que més en critica els postulats.

L'obra parteix d'un fet que havia colpit fortament l'autor: l'enterrament d'un boig, antic client seu i de Sardà, a qui mai no havien cregut predestinat al manicomi.

La gran troballa tècnica de la novel·la ve donada pel punt de vista narratiu. Oller bandeja l'omniscència típica de la tradició realista i opta per un narrador-testimoni. Així, la història de Daniel Serrallonga és presentada mitjançant el diàleg que l'advocat Armengol i el metge Giberga mantenen amb el narrador, i s'integren d'aquesta manera tres actituds humanes davant la bogeria: la fatalista de Giberga (minvada pel seu determinisme científic), la paternalista del narrador i la superficial de l'Armengol, que es correspon a la dominant en la societat.

En la novel·la, el medi és posat en relació amb el procés d'embogiment de Serrallonga. Es planteja la incidència que sobre un personatge, caracteritzat per un estat d'ànim agitat, van tenint una sèrie d'esdeveniments històrics i de comportaments humans.

Pilar Prim (1906): L'obra parteix d'una idea suggerida per un cas real sobre la injustícia legal que només permetia el gaudi de l'usdefruit dels béns del marit si la vídua no es tornava a casar. És la història d'una dona madura que lluita per estimar per sobre de l'oposició de la seva família i les convencions socials. La novel·la s'articula al voltant del conflicte intern de Pilar Prim, l'evolució psicològica de la qual pren ressons de viatge interior.

L'escanyapobres: És una reelaboració del tema de l'avarícia, un dels més recurrents de la tradició realista. Els avars d'aquesta obra s'expliquen en funció d'un context d'impacte de la revolució industrial en el món agrari català.

L'arribada del progrés, simbolitzat pel ferrocarril, i els costums de la societat rural, provoquen en un primer moment la ruïna de Pratbell. La novel·la constata excel·lentment els contrastos entre l'emergent món urbà, les inversions estrangeres en la generació d'empreses tèxtils o les migracions de població, entre d'altres.

Les tres víctimes d'aquest impacte són l'Oleguer, la Tuies i en Magí Xirinac, que només són capaços d'encarar-se al canvi amb armes antigues: Magí Xirinac cobeja propietats, Tuies encarna "l'avarícia més cruel i refinada" i Oleguer respon amb l'odi del foragitat, víctima del progrés que accelerarà la seva destrucció.

Resum cronològic

• 1460 - 1490: Tirant lo Blanch
• 1490 - 1862: 4 segles de decadència literària en català.
• 1862: L'orfeneta de Menàrguens d'A. de Bofarull (novel·la romàntica)

A Europa guanyen terreny el Realisme i el Naturalisme.

Context vital i literari de Narcís Oller

• Narcís Oller, advocat de professió, no té un model català recent a seguir, ja que hauria de remuntar-se a Tirant lo Blanch. Per tant, es basa en els moviments literaris europeus.
• Escrivia inicialment en castellà.
• 1877: Guimerà guanya les 3 flors dels Jocs Florals (Mestre en Gai Saber) i Verdaguer presenta L'Atlàntida.
• 1877: Oller assisteix com a públic als Jocs Florals i, influenciat per Yxart i Sardà, decideix escriure en català.

Influència del Naturalisme francès i diferències amb el català

• Oller parteix del Naturalisme francès de Zola, que concep la novel·la com un estudi científic (Roman experimental).
• El novel·lista ha de ser un observador objectiu, rebutjant la subjectivitat i basant-se en el determinisme i les teories del pensament de l'època.
• El narrador no pot ser omniscient.
• La Papallona (amb elements romàntics): Història d'un seductor, Lluís, que sedueix la Toneta. Zola en fa el pròleg, elogiant-la però indicant que no és plenament naturalista (pel final "Deus ex machina").
• Diferències clau:
  • El Naturalisme francès rebutja la subjectivitat, mentre que el català l'accepta.
  • Yxart i Sardà consideren la literatura com a art, admetent la subjectivitat com a element essencial.

Anàlisi d'altres obres d'Oller

• Febre d'or: Dues parts (pujada i davallada). Basada en els afers borsaris. Una família humil s'enriqueix ràpidament, però les relacions familiars empitjoren. La destrucció del nucli familiar comporta la pèrdua de la riquesa, quedant en una situació pitjor que la inicial. Clar exemple de Naturalisme.
• L'escanyapobres: Història d'un home, Oleguer, amb una passió malaltissa pels diners. Es casa amb Tuies, que comparteix la seva avarícia. Aquesta obsessió els porta a la desconfiança mútua i, finalment, a la mort d'Oleguer. La degradació com a conseqüència de l'obsessió.
• Pilar Prim: Vídua amb dos fills que s'enamora d'un home. La societat i els seus fills no ho accepten. Al final, l'home la deixa, demostrant que anava amb ella per interès.

Context històric i corrents de pensament

• A finals del segle XIX i principis del XX, a Europa sorgeix la psicoanàlisi, que planteja que les experiències viscudes queden emmagatzemades a l'inconscient.
• Determinisme (herència genètica) i Positivisme (causa-efecte) són corrents de pensament importants de l'època.