Comentari de text de Tirant lo Blanc i la Renaixença

Comentari de text: Tirant lo Blanc

A partir del fragment següent de Tirant lo Blanc, redacta un comentari de text tenint en compte els aspectes següents:

«La nit de bodes, Plaerdemavida va agafar cinc gats petits i els va posar a la finestra de la cambra dels joves esposos. Els gats van estar tota la nit miolant i Plaerdemavida va anar a la cambra de l'emperador i li va dir: -Senyor, aneu a l'habitació de la núvia, que el Conestable li haurà fet més mal que no es pensava, ja que he sentit grans crits i tinc por que no hagi mort la vostra cara neboda o, almenys, que no l'hagi nafrat greument. L'Emperador es va tornar a vestir i els dos van anar a la porta de la cambra dels nuvis i van estar escoltant una estona. Però no van sentir res i Plaerdemavida va alçar la veu: -Senyora núvia, ¿com és que ara no crideu? Sembla que ja us ha passat el dolor. ¿No pots cridar una mica aquell saborós AI? Si calles és senyal que ja t'has empassat el pinyol. Mal profit et faci si no t'hi tornes! Vet aquí l'Emperador que tem que et facin mal-. L'Emperador, entre rialles, deia: -Calla i no descobreixis que sóc aquí. -Al contrari -va respondre ella-, jo vull que sàpiguen que hi sou. Llavors la núvia va començar a cridar dient que li feien mal i Plaerdemavida va dir: -Senyor, tot el que diu la núvia és manllevat. Em sembla que les seves paraules no surten de l'ànima i són fictícies. L'Emperador no podia parar de riure amb les saboroses raons de la donzella. I la núvia, sentint-los riure així, va dir: -Qui ha posat aquí aquests gats? Posals en un altre lloc i deixa'ns dormir. Plaerdemavida va respondre: -No ho faré. ¿No saps que jo sé treure gatons vius de gata morta? Com m'agraden les coses que dius! -va dir l'Emperador rient-. Et juro que si no tingués muller em casaria amb tu.»

• a) Determina el tema del text. Adona't com Plaerdemavida juga amb els nuvis (Estefania i Diafebus) i amb l'emperador. Quina és la seva intenció?
• b) Fixa't en el doble sentit de les paraules de Plaerdemavida i explica'l.
• c) Caracteritza el personatge de Plaerdemavida a partir del que fa i del que diu. Com esdevé l'autèntica directora de l'escena? Com influeix en els altres personatges?

La literatura al segle XIX

En què consisteix la Renaixença?

La Renaixença és el període literari que va des del final de la Decadència fins al Modernisme, emmarcat per un moviment cultural i de conscienciació nacionalista més ampli, sorgit dins la burgesia arran de les transformacions provocades per la Revolució Industrial. La Renaixença s'identifica clarament amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua.

L'obra de Joaquim Rubió i Ors

Explica què pretenia Joaquim Rubió i Ors amb la publicació de la seva obra Lo Gaiter del Llobregat i de quina manera ho explicita en el fragment següent del pròleg:

«Catalunya fou per espai de dos segles la mestra en lletres dels demés pobles; ¿per què puix no pot deixar de fer lo humiliant paper de deixeble o imitadora, creant-se una literatura pròpia i a part de la castellana? [...] Un petit esforç li bastaria per reconquistar la importància literària de què gosà en altres èpoques, i si Déu permetés que esta idea se realitzés algun dia, i que los genis catalans despenjassen les arpes dels trobadors que han estat per tant temps olvidades, lo Gaiter del Llobregat, per escasses que sien ses forces, se compromet des d'ara per llavors a guerrejar en lo lloc que se li senyale, encara que sia a última fila, per conquistar la corona de la poesia que nostra pàtria deixà caure tan vergonyosament de son front i que los demés pobles recolliren i s'apropiaren.»

A diferència de Bonaventura Carles Aribau, Joaquim Rubió i Ors no volia escriure solament en català, sinó que volia la independència de la literatura catalana i que el català fos exclusiu en els escrits des de 1833 fins al 1841. Carles Aribau escrivia en català perquè li agradava escriure; en canvi, Joaquim Rubió i Ors escrivia en català per manifestar-se.

Els Jocs Florals

Explica per què els Jocs Florals acaben tenint un paper fonamental en la consolidació de la Renaixença. La projecció popular de la Renaixença s'aconseguí, en part, amb la restauració al 1859 dels Jocs Florals de Barcelona, els quals comptaren amb el prestigi d'un reconeixement públic notable, foren reproduïts en molts altres indrets del país i prengueren el caràcter d'òrgan suprem de la Renaixença; van facilitar l'aparició de nous escriptors que d'altra manera no haurien tingut cap plataforma per a expressar-se públicament.

Jacint Verdaguer i l'Església

Explica per què inicialment Jacint Verdaguer és aclamat i reconegut per les autoritats eclesiàstiques mentre que, després, acaba patint-ne els atacs i s'hi enfronta. Com es reflecteix tot això en la seva obra? Jacint Verdaguer va arribar a ser sacerdot i va fer de vicari a Vinyoles d'Orís fins que va passar al servei dels marquesos de Comillas a Barcelona, però al 1886, en ocasió d'una peregrinació a Terra Santa, va tenir una reflexió espiritual que va comportar l'enfrontament amb la jerarquia eclesiàstica.

Romanticisme i Renaixença

A partir del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, explica en què coincideixen el Romanticisme i la Renaixença. La Renaixença està per sobre del Romanticisme, ja que incideix més globalment en la cultura i en la política, tot i que coincideixen en l'espai i, en part, en el temps, i que són distints en el seu abast i les seves característiques.

El quadre de costums

Què és el quadre o article de costums? Per què se'l pot relacionar amb el Romanticisme i amb el Realisme? Els quadres de costums, cridats també articles de costums, són esbossos curts en els quals es pinten costums, usos, hàbits, tipus característics o representatius de la societat, paisatge, diversions i fins a animals, unes vegades amb l'ànim de divertir (quadres amens) i unes altres amb marcada intenció de crítica social i d'indicar reformes amb dimensió moralitzadora, ja que fan referència al mateix context històric.