Evolució: teories de Darwin, Lamarck i proves científiques

Evolució: teories i evidències

Fixisme

El fixisme defensava que:

• les espècies són immutables;
• les espècies actuals són descendents sense variació;
• els fòssils pertanyen a espècies extingides a causa de catàstrofes naturals.

Creacionisme

El creacionisme: la majoria de naturalistes recorrien als relats bíblics com a font de dades científiques. A partir d'això suposaven que:

• l'edat de la Terra és d'uns 6.000 anys;
• segons el Gènesi, les espècies havien estat creades per Déu.

Evolucionisme

Les teories evolucionistes sostenen que:

• els éssers vius han anat evolucionant al llarg de la història de la Terra;
• la flora i la fauna d'èpoques passades estaven, en general, menys evolucionades que les actuals.

L'evolució lamarckiana (transformisme)

Lamarck pensava que hi havia una tendència natural cap a la perfecció; la conseqüència seria la transformació de les espècies. La seva teoria es basava en:

• les condicions del medi ambient en el qual es desenvolupa un ésser viu varien al llarg del temps;
• els canvis ambientals creen noves necessitats que exigeixen als individus la modificació dels seus hàbits o conductes;
• aquestes modificacions induïdes per l'entorn serien transmeses a la descendència.

L'evolució darwinista

La segona gran teoria evolucionista del segle XIX va ser la del naturalista anglès Charles Darwin. Aquesta teoria es pot resumir en els punts següents:

• la variabilitat de la descendència;
• la lluita per la supervivència;
• la selecció natural.

Neodarwinisme (teoria sintètica de l'evolució)

En el desenvolupament de la teoria moderna es va discutir i corregir el lamarckisme. En particular:

• es va rebutjar el principi lamarckista de l'herència dels caràcters adquirits;
• va quedar definitivament descartada la idea de l'herència com a fenomen de mêlca segons la qual els trets dels progenitors es barrejaven en la descendència;
• es va proposar una nova teoria evolutiva, la teoria sintètica de l'evolució (neodarwinisme).

La teoria sintètica es pot resumir en els punts següents:

• la unitat evolutiva no és l'individu sinó la població;
• els individus de qualsevol població són portadors de diferents al·lels que s'han originat per mutació.

El mecanisme de la selecció natural

La selecció natural es considera el motor de l'evolució, ja que és el factor principal responsable de l'evolució de les espècies.

Els caràcters nous heretables poden aparèixer per dos mecanismes:

• per mutació o canvi d'un gen, d'un fragment d'un cromosoma o del nombre de cromosomes;
• per combinacions noves de gens aparegudes en encreuar-se individus amb genotips diferents o a causa de l'entrecreuament cromosòmic.

Patrons evolutius

Patrons evolutius observats:

• Evolució variacional: és el resultat de l'acumulació gradual i progressiva de petits canvis al llarg de moltes generacions;
• Evolució saltacional: es produeix per un gran canvi sobtat, que origina una espècie nova en poques generacions;
• Especiació per puntes o alternança: l'evolució especiacional alterna períodes d'estabilitat amb períodes de canvi, però aquests darrers no són tan sobtats com en l'evolució saltacional.

Proves de l'evolució

Proves anatòmiques:

• òrgans homòlegs: són aquells que tenen el mateix origen i estructura, facin o no la mateixa funció;
• òrgans anàlegs: són aquells que tenen un origen i una estructura diferents però que realitzen funcions semblants;
• òrgans vestigials: són aquells òrgans que no realitzen cap funció actualment.

Proves embriològiques: són les que proporcionen l'estudi i la comparació dels embrions de diferents espècies.

Proves bioquímiques: demostren que tots els éssers vius estan constituïts per les mateixes molècules orgàniques i comparteixen similituds genètiques bàsiques.

Biodiversitat

Els conceptes de biodiversitat inclouen:

• Diversitat genètica: la varietat que existeix en la constitució genètica entre els individus de la mateixa espècie;
• Diversitat d'espècie;
• Diversitat ecològica: la varietat d'hàbitats—boscos, deserts, etc.—i els ambients no vius associats.