Multiculturalisme i Interculturalisme a les Illes Balears: Història i Reptes

Multiculturalisme a les Illes Balears

Les Illes Balears, al llarg de la seva història, s’han conformat en una societat dinàmica per la confluència d’una multiplicitat de pobles i de civilitzacions. Aquest fet ha creat un patrimoni cultural i social singular dins del context de les cultures de la Mediterrània i del món, la qual cosa ha conferit a la seva població una vocació internacional i heterogènia, que afavoreix l’enriquiment cultural i la convivència de diferents estils de vida.

La diversitat cultural és un fet assumit per la societat balear, una aportació positiva que s’ha de continuar potenciant en el futur i que afavoreix el reconeixement equitatiu dels grups culturals assentats a les Illes Balears. De fet, històricament, les entitats públiques, privades i la societat en el seu conjunt ja han fet un esforç significatiu en:

• L’aprenentatge de molts idiomes.
• L’adequació de molts serveis públics i privats a la diversitat cultural.

Les Illes Balears són una de les primeres comunitats autònomes en coneixement i parla d’idiomes estrangers.

Aquesta diversitat cultural i la capacitat d’integració contribueixen en gran mesura a fer que les Illes Balears siguin un punt de trobada per als negocis internacionals.

Interculturalisme i Història Migratòria

Les Illes: Terra de Confluència Històrica

Les Illes es poblaren amb immigracions successives, moltes d'elles violentes. Els primers pobladors construïren els talaiots per defensar-se, empraren la fona també com a arma, i es llogaren com a mercenaris als imperis posteriors cartaginès i romà. Els romans trobaren resistència per ocupar les Illes. Els vàndals destruïren la ciutat de Pol·lèntia. Els àrabs arribaren de forma més pacífica, però així i tot, hagueren de lluitar en algun indret. Els catalans sotmeteren o expulsaren els anteriors habitants. Els castellans dominaren després d'una guerra de successió perduda pels illencs.

Les Illes, Poble d'Emigrants (Segles XVIII-XX)

Durant segles, gran part del jovent de les classes populars només pogué subsistir deixant la seva terra per:

• Fer-se soldat mercenari d'altres nacions.
• Posar-se de pirata o de corsari.
• Quedar a l'interior de l'illa fent de bandoler.

Quan al segle XVIII se li obriren les portes d'Amèrica, hi emigrà en gran mesura. Argentina, Cuba, Veneçuela, Uruguai i Brasil reberen milers d'habitants de les nostres Illes; la majoria d'ells no tornaren mai a la terra que els havia vist néixer.

L'Era del Turisme: Les Illes com a Terra d'Immigració

Des de fa 40 anys canvià la situació amb l'arribada del turisme. Arribaren milers i milers d'habitants de la Península, principalment d'Andalusia, Múrcia i Castella. Es necessitava molta gent per construir i treballar als nombrosos hotels que s'establiren arreu de la costa. Barriades senceres de Palma s'edificaren per als immigrants:

• Son Gotleu
• Corea
• Verge de Lluc
• Son Cladera

Els forasters s'establiren igualment a molts pobles de les Illes: Inca, Felanitx, Alcúdia, etc. Uns s'integraren definitivament, però d'altres no. L'onada fou molt forta i mancaren mitjans d'integració. Aquests immigrants (ja en segona i en tercera generació) no han assimilat prou la llengua i la cultura pròpies de Mallorca.

La Nova Allau d'Immigrants (Anys 90 i Actualitat)

Actualment es dóna una nova allau d'immigrants. Els anys noranta, amb la integració europea, s'accentuà la desocupació agrícola i augmentà enormement el «boom de la construcció».

La taxa de natalitat dels illencs és molt baixa i manca abundant mà d'obra. Actualment arriba novament una gran quantitat d'immigrants. Vénen principalment de:

• Magrib
• Àfrica Subsahariana
• Europa Oriental
• Amèrica Llatina

El seu nombre augmenta considerablement dia a dia.

A molts dels seus països es viu una situació totalment injusta de fam i de manca de treball, provocada sovint per l'antiga explotació colonial dels països europeus i per l'asfixiant pressió actual del deute extern que tenen amb els països rics del món, entre els quals, cal incloure-hi el nostre. De la present situació en sortirà el futur, que des d'ara cal preparar amb les accions que avui hem de fer. No tornarem a la situació anterior, però la història ens pot ajudar a aclarir el camí que cal seguir.

El Model Assimilacionista: Crítica i Conseqüències

El model assimilacionista es basa en la creença, pretensiosa sens dubte, que un estat és un tot unitari, política i, sobretot, culturalment indivisible. El seu objectiu és que els grups immigrants siguin absorbits en la cultura indígena suposadament homogènia. Encara que es dóna un interès secundari per les cultures foranes, si no poden parlar la llengua local, aquests nens i nenes no podran beneficiar-se dels fruits de l’educació.

En el millor dels casos, se’ls facilita una provisió extra de classes de l’idioma local, a manera d’educació compensatòria. En el pitjor, es pot procedir, com assenyala una autora francesa, a una pràctica no del tot desapareguda encara, consistent a col·locar els nois nouvinguts del seu país d’origen en les primeres classes del sistema escolar, sense tenir en compte la seva edat; es podien veure així a nois de deu o onze anys asseguts al costat d’altres de sis per aprendre a llegir i escriure.