Moviment Obrer: Ludisme, Associacionisme, Socialisme i Anarquisme

Moviment Obrer: Del Ludisme a l'Anarquisme

1. Ludisme i Associacionisme Obrer

Ludisme: Oposició a les màquines. A València, van destruir les filadores mecàniques i a Barcelona, van destruir la fàbrica Bonaplata. Hi va haver oposició a les selfactines, que eren noves filadores mecàniques de gran productivitat, i van fer vaga.

Associacionisme Obrer (1830): Oposició a les condicions laborals.

Sindicats: Les societats obreres defensen els drets dels treballadors, ajuden als malalts i a l'atur, i milloren els salaris i les condicions laborals.

Dificultats de les associacions: El liberalisme no volia que els treballadors s'organitzessin en grups. L'associacionisme s'inspirava en els gremis: s'organitzaven per oficis i s'ajudaven mútuament.

Altres organitzacions: Cors de Clavé (per Josep Anselm Clavé) basats en la música. Ateneus i escoles obreres. Les primeres associacions eren corporatives i apolítiques. Després van evolucionar cap al republicanisme federal.

2. Socialisme Utòpic

Socialisme Utòpic: Volen una societat perfecta i en harmonia. Utopia: somni que es pot dur a la realitat o no. Els utòpics no volen vagues ni revolucions violentes perquè creuen que el treball és el deure de l'humà. Volen canviar la societat a través de l'exemple, fent societats models i imitades pel món.

Nuclis dels utòpics: Catalunya i Cadis.

Catalunya: Icària és una illa model en propietat col·lectiva sense classes. Narcís Monturiol. La utopia va fracassar en voler fer-la realitat.

Cadis: Joaquín Abreu, a partir del model utòpic de Charles Fourier que es basava en el falansteri, que era un gran edifici col·lectiu on es treballava, amb bona relació entre indústria i natura. Garrido introdueix la idea cooperativista en la qual els obrers eren socis propietaris i l'alternativa al capitalisme.

3. Anarquisme i Marxisme

Anarquisme: Per Bakunin, a la societat no hi ha propietat privada ni estat. Es basa en la llibertat i en la col·lectivitat. No volien accions polítiques i volien revolucions. L'anarquisme va tenir força a Catalunya, Andalusia i València, on hi havia republicans federals amb més implantació.

Marxisme: Per Karl Marx, volia una societat comunista sense gaires diferències de la de Bakunin. Marx volia que la revolució formés la dictadura del proletariat per treure les diferències entre classes. Volien que els treballadors s'organitzessin en un partit polític.

4. Moviment Obrer durant el Sexenni Democràtic

I Internacional a Espanya: El 1864 es forma l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) (I Internacional). A Espanya, els obrers es van reorganitzar sense problemes, però els governs sorgits de la revolució de 1868 no van millorar les condicions de treball. Fanelli de l'AIT va fundar un centre a Madrid de la Internacional i després a Barcelona, i l'obrerisme espanyol es va separar del republicanisme federal. A Barcelona es forma un sindicat sense res a veure amb els internacionalistes, les Tres Classes de Vapor, que tenia un caire reformista i volia aconseguir millores per als obrers i no volia objectius revolucionaris. A Barcelona, el 1870, un congrés obrer espanyol format sobretot per obrers catalans va formar la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE), a favor de fer vagues.

Expansió i crisi de la FRE: Durant el Sexenni va créixer la FRE, amb desigual industrialització de les àrees de la península. Durant la I República predominaven els obrers catalans i els jornalers agraris andalusos. Dins l'AIT, seguidors de Marx i Bakunin, expulsen als de Bakunin en el congrés de l'Haia. Espanya és partidària de Bakunin i marxen els marxistes espanyols de la federació regional. Els obrers marxistes de Madrid formen la Nova Federació Madrilenya que va formar el PSOE. El 1874, pel cop d'estat de Pavia, la FRE va ser declarada il·legal i no es podien fer cap manifestació obrera.

5. Moviment Obrer durant la Restauració

Sindicalisme Anarquista: