Història de Catalunya (1469–1714): unió dinàstica, conflictes i Nova Planta

Unió dinàstica (1469) i crisi de la baixa edat mitjana

La unió dinàstica de la corona d'Aragó i el regne de Castella l'any 1469 va obrir un període de decadència a Catalunya. La crisi de la baixa edat mitjana va afectar profundament Catalunya: les males collites, la fam, la pesta... A partir d'aquesta situació social es formen dos grups socials característics:

• La Biga: grup de nobles, ciutadans honorables i grans mercaders.
• La Busca: petits comerciants, artesans dels gremis, artistes i menestrals.

Mesta, Consolat i institucions

Mesta > Associació de grans ramaders transhumants. Consolat > tribunal creat per alleugerir l'administració de justícia.

Reis Catòlics i polítiques de redreçament

Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella són els anomenats Reis Catòlics, la seva unió dinàstica marca un nou període. Cada regne conservava les seves institucions polítiques; una de les poques imposicions comunes va ser la Institució de l'any 1483.

Ferran II a Catalunya va dur a terme una política de redreçament. La Sentència arbitral de Guadalupe (1486) posa fi al conflicte dels pagesos remences i pacifica el camp català.

Carles I i l'herència europea

Carles I, fill de Juana la Boja i Felip el Bell, hereta dels avis materns (els Reis Catòlics) la corona d'Aragó, Nàpols, Sardenya, Sicília i el regne de Castella amb les seves colònies, i del costat paternal (Maximilià I d'Àustria i Maria de Borgonya) els territoris de la dinastia dels Habsburg: el Franc-Comtat i Flandes.

La Inquisició i les minories religioses

La Inquisició era d'origen medieval i havia estat creada per l'Església amb la missió de vetllar per la integritat dels costums, la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies.

Judeïtzants: jueu que s'ha batejat i s'ha convertit al catolicisme però que continua amb pràctiques jueves. Morisc: musulmà a la península després de la Reconquesta del regne de Granada.

Expulsió dels jueus > minoria de la societat catalana medieval, sobretot concentrada en nuclis (calls). L'any 1391 es van atacar molts calls i van ser destruïts. La Corona d'Aragó amb la Inquisició va expulsar els jueus l'any 1492.

Felip III expulsa els moriscos l'any 1609.

Segadors i conflictes bèl·lics (segle XVII)

Els Segadors – conflictes bèl·lics al segle XVII: la monarquia espanyola està en guerra amb França des de 1635. Felip IV vol que Catalunya contribueixi amb homes i diners però la població s'hi nega. Els pagesos havien d'auxiliar els soldats, donar-los menjar, etc.

El dia del Corpus, 7 de juny de 1640, un grup nombrós de segadors entra a Barcelona, encapçalats per Pau Claris, i es revolta. Van matar forces oficials reials i el virrei, el comte de Santa Coloma. Els exercits reials van entrar a la ciutat l'any 1652 i van derrotar les tropes franco-catalanes.

Pau Claris i els sectors revoltats van buscar protecció francesa; Lluís XIII de França va acceptar el títol de comte de Barcelona en la dinàmica d'aliança entre Catalunya i la monarquia francesa. Posteriorment, en el marc del Tractat dels Pirineus, Rosselló i la Cerdanya passen a formar part del territori francès.

Revoltes urbanes: Germanies i Comunitats (1519–1523)

1519–1523: Guerra de les Comunitats al regne de Castella i de les Germanies a la Corona d'Aragó. Les revoltes es deuen a manca d'aliments, problemes d'activitat urbana i pressions per mantenir soldats. Hi va haver molts dirigents executats.

La situació s'agreuja per plagues d'advanç, la necessitat d'allotjar soldats a casa, mantenir-los i pagar-los. La reacció contra els nobles i l'extrem deteriorament social van provocar també l'augment del bandolerisme.

Bandolerisme als segles XVI i XVII

Fenomen social que afecta països del sud d'Europa durant els segles XVI i XVII: zones molt muntanyoses, frontereres, pobresa. Eren membres de petites famílies nobiliàries arruïnades i pagesos que no podien continuar treballant als masos dels seus pares i camperols arruïnats. Operaven en passos de coll de muntanya.

Exemples de bandolers: Perot Rocaguinarda i Joan Sala Ferrer (Serrallonga). Fautors (persones que col·laboraven amb els bandolers) allotjaven-los en masies o cases seves.

Guerra de Successió i conseqüències

Carles II va morir sense descendència, la successió de la corona comporta un conflicte bèl·lic. La Corona d'Aragó va donar suport a Carles d'Àustria, però Castella es decantà per Felip de Borbó (duke d'Anjou). Partidaris de l'arxiduc Carles van ser derrotats a la Batalla d'Almansa (1707).

El Tractat d'Utrecht (1713) i la fi de la guerra a Europa van consolidar Felip V com a rei d'Espanya. La monarquia espanyola perd part dels seus territoris per manca de diners: Gibraltar i Menorca passen a formar part de la monarquia britànica.

11 de setembre de 1714: Felip V pren la ciutat de Barcelona després de 13 mesos d'assetjament.

Decrets de Nova Planta

Els Decrets de Nova Planta fan de França i del model francès una referència política: Felip V estableix una monarquia absoluta i centralista. La Generalitat, les Corts i el Consell de Cent van ser abolits. Es va procedir a l'enderroc de 1 200 cases del barri mariner per construir-hi la Ciutadella.

1. Aparició de la figura del capità general: persona amb el màxim poder a Catalunya.
2. Divisió territorial de Catalunya segons el model centralitzador.
3. Establiment del cadastre: impost únic que substituïa els existents fins aleshores.
4. Castella imposa la seva llengua com a llengua oficial i a l'escola.
5. Tancament de les universitats catalanes, amb l'excepció de la Universitat de Cervera.

Transformacions demogràfiques i agrícoles

Creixement demogràfic motivat per una caiguda de la mortalitat i lleugeres pujades de la natalitat. Desapareixen grans epidèmies, les dones es casaven més joves i tenien més fills.

Transformació de l'agricultura: molts boscos es van transformar en terres de conreu, es van fer feixes. Especialització de conreus: vinya al Penedès, Maresme, Baix Llobregat, Priorat i arròs a l'Empordà i al Delta (esmentat com a terres d'arròs a l'àrea de l'Ebre).

Agricultura de subsistència: orientada a l'autoconsum. Agricultura de mercat: bàsicament enfocada a la comercialització.

Camí bast: camí estret que no permetia el trànsit de grans carros; el transport es feia amb mules, cosa que limitava la capacitat i l'abast dels mercats.

Observacions finals

He corregit l'ortografia, la puntuació i la redacció per fer el text més clar i coherent sense eliminar cap contingut. He mantingut les dades i els noms esmentats, introduint formats i subapartats per a una millor lectura i optimització SEO.