Art Bizantí, Islàmic, Mudèjar i Romànic: Anàlisi i Característiques

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,8 KB

Art Bizantí

L'art bizantí es caracteritza per l'ús del mosaic en interiors d'esglésies, cobrint parets, voltes i cúpules. Les tècniques principals són l'opus tessellatum i una gamma cromàtica daurada. Les representacions són hieràtiques, simètriques, planes i frontals. La iconografia és principalment religiosa:

  • Crist Triomfant (Pantocràtor) a la cúpula
  • Verge Maria (Theotokos) a l'absis central
  • Episodis bíblics, vida de Jesús, Pentecosta
  • Representacions de l'emperador acompanyat de figures divines (ex: Seguicis de Justinià i Teodora, Baptisteri dels Ortodoxos)

Art Islàmic

L'art islàmic destaca per la seva ornamentació:

  • Geomètrica (o de laceria)
  • Vegetal (o d'atauric, formada per fulles petites)
  • Arabesca (motiu de decoració que enllaça figures vegetals i línies geomètriques)
  • Cal·ligràfica (formada per textos religiosos en escriptura cúfica o aràbiga)

Característiques de l'Arquitectura Islàmica

  • Edificis de dimensions regulars, amb maó i fusta com a materials preferents.
  • Ús freqüent de voltes i cúpules (volta nervada, volta de mocàrabs de guix, cúpula gallonada).
  • Pilars i columnes com a elements sostenidors.
  • Arc de ferradura i arcs de mig punt, apuntats, lobulats o polilobulats.
  • Decoració exterior austera en contrast amb la rica ornamentació interior (guix, ceràmica, marbre, fusta).

Dos Tipus d'Edificis Islàmics

  • Construccions religioses (mesquites amb influències bizantines, romanes i paleocristianes):
    • Sala d'oració (haram), dividida en naus perpendiculars al mur orientat a la Meca (alquibla), amb un nínxol sagrat (mihrab), trona per dirigir l'oració (minbar) i espai enreixat (maqsura).
    • Pati porticat i descobert amb minaret (per a la crida a l'oració) i font de les ablucions (purificació dels fidels). Exemples: Damasc, Còrdova.
  • Construccions civils:
    • Defensives: alcassabes, fortaleses o castells.
    • Palaus: poca ornamentació exterior, residència de sobirans i prínceps, dividits en zona pública i privada, jardins, recinte emmurallat.
    • Banys públics.

Art Mudèjar

Obres principalment arquitectòniques fetes per musulmans en territori cristià, incorporant influències, elements i materials característics de l'estil hispanomusulmà: guix, fusta, maó (maçoneria).

Mudèjar Aragonès

Rica ornamentació decorativa exterior i interior, decoració mural feta amb maó, ús de complexes arcuacions murals cegues a base d'arcs mixtilinis, polilobulats i de ferradura. Decoracions de tipus geomètric i floral, complementades amb ceràmiques vidriades policromes. Exemples: torres parròquies, San Salvador, San Pablo.

Art Romànic

L'art romànic busca unificar estils de diferents escoles regionals (anglolombarda, llombarda, saxona, etc.) i proclama el triomf de l'església cristiana, encarregant obres a artesans.

Arquitectura Romànica

  • Ús de l'arc de mig punt i la volta de canó i d'arestes.
  • Catedrals i esglésies orientades d'est a oest (el raig de sol entra per l'absis), recuperen el transsepte (forma de creu, planta de creu grega o llatina). El creuer està cobert per un cimbori.
  • Elements de la capçalera dels temples romànics: transsepte, presbiteri, absis, deambulatori (passadís semicircular amb absidioles), nàrtex (pòrtic d'entrada).
  • Interior: nau central coberta per volta de canó, reforçada per arcs faixons, naus laterals amb volta d'arestes, murs amb arcuacions i tribuna.
  • Ús de maó i marbre. Independència de tres edificis: catedral, baptisteri i campanar.
  • Monestir: ciutat tancada amb església, sala capitular, refectori, dormitori, biblioteca, etc., al voltant del claustre (pati enjardinat).
  • Arquitectura civil: hospital, albergs, castells (funció defensiva, torre més alta o d'homenatge per a vigilància).

Escultura Romànica

  • Prioritat a materials com or, argent o gemmes, amb funció al·legòrica i simbòlica.
  • Temes de la Bíblia, decoració de catedrals i esglésies.
  • Timpà: nucli escultòric amb representació de la Maiestas Domini i el tetramorf (quatre evangelistes), decoració amb relleus geomètrics o figuratius religiosos o simbòlics.
  • Característiques: figures hieràtiques, rígides, inexpressives, falta de perspectiva i absència de fons paisatgístics, adaptació al marc arquitectònic, horror vacui, perspectiva jeràrquica, geometrització i simetria, ús de policromia.
  • Escultures devocionals de fusta: Maria com a Sedes Sapientiae (Mare de Déu amb Jesús a la falda), Crucifixió (Crist triomfant o sofrint), Davallament de la Creu.

Pintura Romànica

  • Pintura mural al fresc (murs, voltes, absis) i pintura al tremp (sobre fusta, frontals d'altar).
  • Predomini del tema religiós i iconografia simbòlica i al·legòrica.
  • Característiques: adaptació de figures a l'espai físic i marc arquitectònic, absència de perspectiva, fons monocromàtics, horror vacui, perspectiva jeràrquica, geometrització i simetria, definició de formes mitjançant zones de color uniforme, varietat cromàtica de tonalitats intenses.
  • Estils pictòrics: francoromànic (naturalisme, miniatura, expressivitat, moviment, espontaneïtat) i bizantí (absència d'efectes espacials i volumètrics, hieratisme, frontalitat, estilització, simetria, allargament i estilització de cossos).