Temps i Ausiàs March: anàlisi dels poemes «Temps» i «Ací»

TEMPS "Lo temps és tal que tot animel brut" AUSIÀS MARCH. UNA guitarra amarga, la guitarra profunda, pujava didals d'aigua D'un aljub remotíssim, dies llunyans, amarga la guitarra, profunda, el secà de Paterna, nits de cel ample, grills, pouava lentament didals d'aigua amargosa, Ressonava la pedra en una aigua remota, t'esgarraves la carn, dies salvatges, Dies, una guitarra amarga, la mare agrunsa el fill, la cadira baixeta, el Corral, la figuera, dalt del pati ballaven amb farolets encesos, la guitarra profunda, Arribaven les ràfegues d'una música nova dita "la carioca", nits de L'horta, les nits, el camí de Godella, l'Alqueria del Pi, una guitarra amarga, Amarga, amarga, amarga, didals d'aigua d'aljub, didals d'aigua profunda, la Guitarra profunda, darrere de la murta sonava la guitarra, mossegaven els cucs Les fulles de morera, nadàveu en la séquia de Tormos i després dansàveu damunt L'herba, grotescament dansàveu, batallons de dacsars arribaven al poble amb les Fulles verdíssimes, després aquell diumenge va començar la guerra, i va arribar La guerra plena de camions, pistoles i banderes, el foc dels sacrilegis, la Sang sobre l'asfalt, "Hijo, me alegraré que al recibo de ésta..." una Guitarra amarga, la guitarra profunda, el pare, dret, al carro la nit del bombardeig. El carro trontollava, nit endins, vers la Bíblia s'ha mort el pare, ha mort Antònia, ha mort María, ha mort Antoní, ha mort Joan, ha mort el Saboner, Flotaven les minetes enceses dins les tassetes d'oli isaps qui s'ha mort?, les Llargues campanes del meu poble que no s'acaben mai. Que es planyen lentament, Una guitarra amarga pouava amargament didals d'aigua d'aljub, un aljub Remotíssim, un Parenostre per..., una guitarra amarga, la guitarra profunda, S'ha perdut en el pati, estava entre els canyars, la séquia de Montcada com un Brau argilós, Benifaraig, Carpesa, Poble Nou, Borbotó, Jaume Bru, per l'amor de Déu, no em deixes sol, els corcons rosegaven les fustes de la taula, es morí la Figuera del corral de ma casa, ningú no sabrà dir quan o de què es moria, Desesperadament, amargament sonava una guitarra oculta, la guitarra profunda, Una guitarra amarga, amarga i profundíssima, i poua didals d'aigua d'un aljub Remotíssim.-------7) «TEMPS»resum Comença evocant la vida abans de la Guerra Civil, la vida D’una societat agrària, rural, potser vivint en una alqueria. Una vida dura i De treball però a la vegada plena, amb diversió i esperança: hi apareix el dur Treball al secà (vs. 4, 6-7), els bancals de dacsa (vs 21), les nits d’estiu Escoltant els grills, a la fresca? (vs 4), les atencions al fill menut Dormint-lo o calmant-lo i la descripció de l’espai, el corral amb una figuera, (vs 8-10), les diversions dels xiquets nadant o tenint cucs de seda (vs 18-20) De cop i volt comença la guerra i apareixen les pistoles, els bombardejos i la Sang, la mort es fa pròxima, quotidiana (les minentes enceses són Recordatoris); la guerra suposa la desaparició del món anterior (la mort de la Gent, els corcons es mengen la taula –abans els cucs mossegaven les fulles de Morera-, la figuera s’ha mort, la sèquia, on abans es nedava, ara és “com un Brau argilós”.//// temaEn aqst t apareix el contrast entre la vida abans i Després de la Guerra Civil. El fil conductor serà “una guitarra amarga, la Guitarra profunda,”./En el punt anterior ja s’hi ha caracteritzat els dos Moments.///En aquest pel temps és molt important (tal i com Ens indica el títol), hi apareixen dos moments separats per un fet Trasbalsador. Quins són aquestos moments? Com apareixen caracteritzats?/Com s’ha dit en el punt anterior els dos moments són Abans i després de la Guerra Civil. La seua caracterització s’ha fet en L’apartat a)///Quins espais apareixen al text? Què es pretén fent Referència a aquests espais? són clarament identificables i tots Estan al voltant de Burjassot, en el que actualment anomenem horta nord: el Secà de Paterna (Paterna limita amb Burjassot, és l’actual zona del barri de la Coma), el camí de Godella, les séquies de Tormos i de Montcada, l’Alqueria del Pi (en el camí de Godella, molt prop de l’actual Ronda Nord), les poblacions de Benifaraig, Carpesa, Poble Nou, Carpesa, Borbotó, També hi apareixen espais que No estan clarament definits (“un aljub remotíssim”, “un corral amb una figuera I farolets encesos”) però que són reconeixibles perquè són propis d’una Societat agrària i rural de l’horta de València. Ens remets a espais que es Trobaven en les alqueries o en les cases dels llauradors dels pobles./Pretenen que el lector identifique i reconega com a propi L’espai i la vivència que el jo líric li transmet. L’ús d’una toponímia precisa I concreta contribueix a la universalitat del text./// noms propis (Antònia, María, Antoní, Joan) i un malnom (el Saboner). Què s’hi pretén aconseguir?/La finalitat és aconseguir que la mort es veja com a Pròxima i quotidiana, que afecta a persones amb noms i cognoms, coneguts per Tots, que ens afecta a tots, que no és abstracta i llunyana.////mètrica El p consta de quaranta-nou versos, són versos Alexandrins, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. (6+6)U–NA–gui–tar–ra a–mar(ga,)//la–gui–tar–ra–pro–fun(da), (6+6) Pu–ja-va–di–dals–d’ai (gúa)//d’un–al–jub–re–mo–tís(sim)(6+6)Els versos són Blancs, és a dir, no tenen rima entre si, però sí que segueixen pautes Sil·làbiques repetides (alexandrins amb cesura en la sisena síl·laba)///dues parts. Quines creus que són les parts Del t tenint en compte els 2 moments històrics a què s’hi fa referència?/La1part va des del vers primer fins la meitat Delel vint-i-dosé. Ací ens mostra la vida abans de la Guerra Civil, cm hem dit Una vida dura i mb adversitats, però també amb alegria./La2part abasta des del vers vint-i-dos fins L’acabament del poema (vers 49). En aquesta part apareix la mort i el dolor, L’acabament i la destrucció de la situació anterior./És interessant assenyalar que el vers vint-i-cinc està en Castellà, es tracta de la carta que se li envia al fill que està en la guerra. Podem fer diferents lectures: la gent del poble no concep la seua llengua com a Llengua de escrita, de cultura; també podem pensar que s’hi avança la repressió Cultural posterior a la Guerra Civil.///lèxic aquesta p barreja vocabulari Referent a la quotidianitat i molt pròxim al lector amb un altre més clarament Identificable cm a “poètic”. Podries extraure exemples dels dos casos?/Al text apareix un lèxic que podem qualificar com a propi De la quotidianitat, és un lèxic col·loquial, encara que s’ha de recalcar que Es tracta de lèxic normatiu, sense dialectalismes que s’aparten de la Normativa. Aquest lèxic o bé ens remet a accions pròpies de la realitat més Immediata de les classes populars, o és un lèxic que no s’ha considerat mai com A “poètic”: “el secà de Paterna”, “la mare agrunsa el fill”, “la cadira Baixeta”, “batallons de dacsars”, “el pare, dret, al carro la nit del Bombardeig”, “el carro trontollava”/Al costat d’aquest lèxic en trobem d’altre més propi del Que tradicionalment s’ha entès com a llenguatge poètic: “Una guitarra amarga, La guitarra profunda”, “didals d’aigua profunda”, “el foc dels sacrilegis”, “les llargues campanes del meu poble que no s’acaben mai,”, “desesperadament, Amargament sonava”/L’ús de lèxic quotidià i col·loquial i les referències a Una realitat pròxima a les classes populars, fa que el text no caiga en un Retoricisme buit i gratuït./// figures literàries cm són la hipèrbole, els Encavallaments, les repeticions, i les enumeracions. Identifica algun cas D’aquestes figures literàries.Hipèrbole: “les llargues campanes / del meu poble que no S’acaben mai,” (vs 33-34)Encavallaments: 11-12, 19-20, 22-23, 30-31, 31-32, 32-33, 33-34Repeticions: Es repeteix el vers, complet o partit, “Una Guitarra amarga, la guitarra profunda”Es repeteix la referència a “pujava didals d’aigua, d’un Aljub remotíssim”, bé completa bé parcialment.Es repeteixen els adjectius “amarga”, “profunda” i el Substantiu “mort”Enumeracions: “el secà de Paterna, nits de cel ample, Grills,” (vs 4) “la mare agrunsa el fill, la cadira baixeta, el corral, la Figuera,” (vs 8) “arribaven les ràfegues / d’una música nova dita “la carioca” / nits de l’horta, les nits, el camí de Godella / l’Alqueria del Pi,” (vs 11-14)////////////ACÍ estigué la casa on visqué Ausiàs March. D'ací el Tragueren, mort, amb els peus per davant, envers la catedral. Carrer de Cabillers, la Plaça de l'Almoina. Penses els darrers anys d'Ausiàs March, Perplexe amb la vivacitat dels poetes locals, de l'Horta de València. Jo sóc Aquest que em dic... Es colpejava el pit, el puny com una pedra, insistint Foscament. I se'n tornava a casa, irritat, en silenci, barallant l'epigrama ple De dificultats, unes banalitats del tot insuportables. Un dia es va morir com Es mor tot el món. Jo sóc aquest que em dic... Agafats de les mans, vàrem Llegir la làpida. I seguírem, després, pel carrer de la Mar. Ens atreia la Casa. I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies. Carrer de Cabillers, la Plaça de l'Almoina. Hem entrat a la Seu; hem vist la sepultura d'Ausiàs; hem Mirat aquell Sant Vicent, vell, que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes. El Carrer de la Mar, el de les Avellanes. Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March. Ací, de cos present, estigué Ausiàs March. De cos present. Jo sóc Aquest... Un sagristà de la Seu em contava com referen cos d'Ausiàs, amb Fils-ferro, enllaçant trossos d'ossos. Un migdia de llum exasperada, anàrema Beniarjó; collires unes flors en un marge: les volies deixar en aquelles ruïnes. Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem Ausiàs March allí, l'esclava de cinc Mesos, amb el fill bord creixent-li; retornàrem després a Gandia; tu duies les Flors en una mà. En eixir de Gandia les llançares a l'aire, a l'aire de Gandia I de Tirant lo Blanc. Jo sóc aquest que em dic... Carrer de Cabillers, la Plaça De l'Almoina. La teua mà en la meua com un grapat de terra, arrelats l'un en L'altre.---------8) «ACÍ»«Jo sóc aquest que em dic... [...]»: fragment del vers “Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March”; vers del poema CXIV d’Ausiàs March “Retinga’m Déu en mon trist pensament”.///resum .El jo líric i la seua parella fan un recorregut inicial Per indrets de la ciutat de València relacionats amb Ausiàs March, amb el final De la seua vida (la casa on va viure i morir, els voltants d’aquesta casa, la Làpida que hi ha a la Seu entrant per la plaça de l’Almoina) i durant aquest Recorregut evoca fets o vivències, històriques o no massa, (la seua perplexitat Davant els poetes més joves, com es reféu el seu cos amb fil d’aram, la Identificació d’un quadre de Jacomart com al retrat d’Ausiàs March –realment Representa Sant Sebastià, no Sant Vicent ni Ausiàs March-)./En un segon moment el recorregut es realitza per Beniarjó I Gandia (Ausiàs March residí una temporada a Gandia, lloc on vivia i morí sa Mare; i també era senyor de Beniarjó, població en la qual tenia un palau on residí També) i allí s’evoca la relació amorosa entre Ausiàs March i una de les seues Esclaves (d’aquesta relació nasqué un fill al qual se li atorga un llegat en el Testament d’Ausiàs March, a l’igual que a altres fills bords del poeta)./S’hi fa un recorregut on l’espai provoca l’evocació del Poeta medieval///temaés l’evocació del gran poeta  March a partir d’una passejada per València del jo líric amb la seua parella, Passejada que després es realitza per Beniarjó i Gandia, llocs estretament Relacionats amb Ausiàs March. Durant la passejada es recorden vivències, Històriques o hipotètiques, que marcaren la vida del poeta.///espais són clarament identificables i fan Referència a espais de la ciutat de València (Plaça de l’Almoina, carrer de Cabillers, carrer de la Mar, carrer de les Avellanes, la Seu) o poblacions que Són també identificades com Beniarjó o Gandia./Aquestos espais serveixen de fil conductor per Mostrar-nos el recorregut realitzat pel Jo líric i la seua parella en la seua Evocació del gran poeta medieval valencíà, ja que es tracta d’espais que Guarden una gran relació amb les vivències del p March./A banda de servir de fil conductor acosten el lector a L’evocació, perquè el reconeixement de l’espai ajuda el lector a compartir el Recorregut amb el jo líric./// títol (és un adverbi de Lloc) i el contingut del poema?/És un adverbi de lloc que mostra la voluntat de descriure El lloc pròxim, on viu, on estima (el recorregut el fa amb la seua parella), i Que a la vegada el connecta amb un passat i una tradició que no vol que S’oblide (Ausiàs March)//7finalitat penses que persegueix Een Escriure aquesta poesia?/En aquesta pE reivindica la Figura del gran poeta Ausiàs March. Els dos versos finals admeten una doble Lectura en funció de amb qui s’identifique el tu de “La teua mà”./Per una banda aquest tu pot ser la parella que ha Acompanyat el jo líric al llarg del seu recorregut, amb la qual cosa es pot Pensar en una relació amorosa. Però també podem interpretar que aquesta segona Persona es refereix a Ausiàs March, amb la qual cosa poden pensar com s’hi Reivindica Ausiàs March com la base, el pilar o un dels pilars, de la nostra Cultura./Aquestes dues lectures no són excloents sinó Complementàries, ja que un dels pilars de la poesia d’Estellés descansa sobre Els clàssics medievals, i l’altre sobre la temàtica amorosa.////metricaEl pconsta de trenta-vuit versos, són versos Alexandrins, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. (6+6)A–CÍ es–ti–gué–la–ca (sa)// on–vis–qué–Au–siàs–March. (6+6) D’a–cí el–tra–gue–ren,–mort,//amb–els –peus–per da–vant, (6+6) Els versos són blancs, és a dir, no tenen rima entre si, Però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides (alexandrins amb cesura en La sisena síl·laba)///3parts. Quines creus que són les parts Del text atenent a sobre què focalitza l’atenció el jo líric al llarg del text? /En la 1part abasta des del vers primer fins el Dotzé. En aquesta part el jo líric es desdobla en una segona persona (“Penses Els darrers anys” vs 4) i ens mostra com la visita a la casa d’Ausiàs March el Du a pensar en episodis de la vida del poeta medieval. Acaba amb la mort D’Ausiàs March./La 2 part comprén des del vers tretze fins el Trenta-cinc. Comença amb el vers d’Ausiàs March “Jo soc aquest que em dic...” Ací el jo líric empra la primera persona del plural en incloure la seua parella Durant la visita llocs emblemàtics relacionats amb Ausiàs March (tant de València –la Seu, la plaça de l’Almoina, el carrer de Cabillers, el de les Avellanes; com daltres poblacions –Beniarjó i Gandia-). Aquesta part té un to Narratiu i també s’hi evoca un altre gran escriptor medieval, Joanot Martorell./La 3 part són els tres darrers versos, també Comença amb el vers d’Ausiàs March “Jo soc aquest que em dic...”. S’hi clou el Text amb l’enumeració d’alguns espais emblemàtics ja citats i la referència al Lligam, l’arrelament, entre el jo líric i l’estimada i/o el jo líric i la Tradició representada per Ausiàs March (mireu l’apartat f d’aquesta anàlisi)//// figures literàries com són el polisíndeton, L’anàfora, les repeticions i paral·lelismes o els encavalcaments. Identifica Algun cas d’aquestes figures literàries.Polisíndeton: “I seguírem, després, [...] I altre dia Tornàrem. I hem tornat molts de dies” (vs 14-16)Anàfora: “Ací estigué la casa on vistqué Ausiàs March. / Ací, de cos present, estiqué Ausiàs March” (vs 22-23)Repeticions: “Jo sóc aquest que em dic...” (vs 13; vs 24; Vs 36)Paral·lelismes: “Hem entrat a la Seu; hem vist la Sepultura / d’Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell” (vs 18-19)Encavalcaments: 4-5; 5-6; 18-19; 24-25; 27-28