Anàlisi dels Cants d'Amor, Mort i Espiritualitat

Cants d'Amor: Desig i Espiritualitat

La primera etapa explora la disputa entre el desig i l'amor, entre allò carnal i allò espiritual.

1a Estrofa: Conflicte Interior

• Disputa entre allò carnal i allò espiritual.

2a Estrofa: La Declaració de l'Amor

Comença amb una comparació de la mar, personificant-la, i explica que la seva raó es troba afectada per dos grans desitjos. Ell ja ha triat i ho declara en aquest poema. També parla de dos tipus de vents contraris: el ponent i el llevant.

3a Estrofa: La Dama i el Plaer

Es fixa en el fet que la dama té més avantatges que cap altra. Es planteja si es pot estar fart d'allò que el fa feliç. Al final de l'estrofa, compara el major plaer amb el major patiment.

No cast: no és pur.

4a Estrofa: L'Amor Salvatge i Incontrolable

Parla d'un amor salvatge posant d'exemple animals com el llop o la guineu (renart). Tracta el poder de l'amor com alguna cosa limitada, però es contradiu quan diu que si algú veu la seva amant és incapaç de resistir-s'hi; per tant, no sap què vol.

5a, 6a i 7a Estrofa: Monòleg Interior

Fa una reflexió: un monòleg interior sense imatges, que presenta una disputa entre el seny i el desig.

Tornada: La Resolució del Desig

Diu que el seu desig és ella, i ara les seves idees ja no generen cap disputa.

Cants de Mort: Dolor i Pèrdua

La segona etapa està influïda per la mort de la seva mare i les seves mullers.

Idea Principal: La Pèrdua de la Passió

Li deu tant a la vida que no li queda passió. Ha solucionat el seu conflicte entre l'amor i el desig, per estimar una muller que ara s'ha mort.

1a Estrofa: El Buit de la Pèrdua

Ell havia cregut ser un bon amador i ara ho ha perdut tot. Després de tot, ara no té ni li queda res, i en comparació amb altres persones, en la seva vida ha tingut molt amor. Tota la vida per prendre la decisió o trobar l'estimada, i quan ho aconsegueix, ella es mor.

2a Estrofa: Desig de Mort

Vol morir i anar amb ella. Trobem una frase totalment clara: "Morta és ja la que tant he amat". L'ha de deixar anar.

3a Estrofa: L'Aproximació a la Mort

Es veu amb claredat que s'està apropant a la mort per acabar amb la seva estimada. Sent que no té sang, està fet a trossos... "Sense amor estic mort."

4a Estrofa: El Dolor Insuportable

Qui és aquell que aguanta el dolor, al qual no pot donar abast? Parla del temps i la mort: "Oh..." (declamació). És la mort el camí per trobar-se amb la seva estimada? On anirà? La veu del poeta parla amb la mort, personificació de la mort. La seva estimada va morir jove. Parla del dolor i patiment que sent.

Comença amb una pregunta retòrica.

5a Estrofa: Confusió i Tristesa

No té capacitat de sentir, només sent dolor. Diu que està confús i trist. El seu esperit no té sentiment. A mig camí en el dubte, només sent dolor, i no sap per què, no sap si vol morir o no.

6a Estrofa: Amics Falsos i Desig de Venjança

Diu que té amics falsos que gaudeixen de la mort de la seva dona, i que vol que aquests pateixin i plorin com ell ho fa.

7a Estrofa: Obeint el Dolor

Diu que obeeix el seu dolor, personificació del dolor. I que vol perdre la raó. No pot fer altra cosa que obeir els seus sentiments i viure en aquest dolor.

Tornada: El Reclús de l'Amor

Diu que un amador no es pot excusar d'amar, que si ell viu i la seva estimada està morta o lluny, ell s'ha de recloure. Es compara amb un reclús.

Cant d'Espiritualitat: La Recerca Divina

Breu etapa on vol parlar amb Déu, demanar-li ajuda... Té por d'anar a l'infern, és espiritual i vol morir. No sap viure. Es troba pres, presoner.

1a Estrofa: La Idealització i la Submissió

Diu que ningú arriba a ella, idealització.

"Dona'm la mà o aixeca'm pels cabells", mostra de vassallatge, acceptació de violència.

Diu que vol veure-la i que no sap per què no ho fa, ja que ningú l'hi impedeix.

2a Estrofa: El Desig de la Mort Redemptora

Li demana a Déu que vol morir abans que li passin coses pitjors. "Mata'm!" Està tan cansat de patir que vol morir.

Diu que pateix i que és dolent, i per això té por d'anar a l'infern i continuar patint. Vol que, en el seu millor moment, se l'emporti.

Com sap que va a morir, no està tranquil.

En tenir expectatives, el fan viure en una realitat que no és la real.