Fonètica catalana: vocals, neutralització i contactes vocàlics

Característiques dels Sons Vocàlics

Els sons vocàlics comparteixen tres característiques fonamentals:

1. Sonoritat: Tots els sons vocàlics són sonors (amb vibració de les cordes vocals).
2. Llibertat Articulatòria: Quan els articulem, l’aire surt lliurement, sense trobar obstacles a la cavitat bucal.
3. Nucli Sil·làbic: Són els sons més perceptibles que podem articular i per això les síl·labes sempre tenen com a nucli un so vocàlic.

La Neutralització Vocàlica

La neutralització és un fenomen característic de l’anomenat bloc oriental del català.

Definició i Vocal Neutra

La neutralització és un fenomen de reducció vocàlica que es produeix quan, en posició àtona, desapareix algun tret que fa que dues vocals es distingeixin en posició tònica.

En el bloc oriental, la neutralització arriba a crear una vocal nova, anomenada vocal neutra, que representem fonèticament com a [ə].

Neutralització de A i E

Així és com transcriurem qualsevol A o E en posició àtona, a excepció dels casos coneguts com a límits de neutralització:

• Mots compostos i adverbis acabats en -ment (cal tenir en compte que tenen dues síl·labes tòniques).
• La vocal subratllada dels grups ae (Exemple: aeroplà), ea (Exemple: teatre), ee (Exemple: àrees) i eo (Exemple: teoria). La E d’aquests grups es transcriu com a [e].

Neutralització de O i U

En posició àtona, les vocals O i U també es neutralitzen. En aquest cas, es transcriuen com a [u].

Els Sons Graduals (Semivocals)

Els sons graduals són la I i la U quan es troben en posició marginal, ja sigui explosiva o implosiva. Es transcriuen fonèticament com a [j] i [w], respectivament.

• Ens els trobem en els diftongs, els triftongs i les sinalefes.
• Mai no tenen funció de nucli de síl·laba ni tampoc poden dur accent d’intensitat, perquè pròpiament no són sons vocàlics (recordeu que apareixen en posició marginal).
• Només farem servir els signes de transcripció dels sons graduals en determinats fenòmens de contacte vocàlic.

Fenòmens de Contacte Vocàlic

Contactes Dins d’una Paraula

1. Hiat

   Dues vocals s’escriuen juntes però pertanyen a síl·labes diferents. Per tant, són vocals plenes, no sons graduals.

   Exemple: Ciència

2. Diftong

   Trobem una vocal i una I o una U en posició marginal (so gradual).

   • Diftong Creixent: Si el so gradual va davant de la vocal (Exemple: iot).
   • Diftong Decreixent: Si el so gradual va darrere de la vocal (Exemple: coure).

   Exemples: aire, lliure, noia

3. Triftong

   Trobem una vocal amb un so gradual davant i un altre darrere, formant una sola síl·laba.

   Exemples: creueu, rèieu

Contactes Entre Paraules

1. Sinalefa

   És la integració en una mateixa síl·laba de dos o tres sons vocàlics de paraules contigües. La sinalefa comporta que algun d’aquests sons actuï com a so gradual.

   Hi ha sinalefes equivalents a un diftong creixent, a un diftong decreixent o a un triftong.

   Exemples: i ara, deixeu el gat, Ho heu fet?

2. Elisió

   És la supressió de la vocal neutra [ə] en contacte amb una altra vocal, ja sigui àtona o tònica.

   Algunes elisions tenen repercussions ortogràfiques, com:

   • L’apostrofació (d’articles, pronoms febles, preposició de).
   • Contraccions (al, del, etc.).

   Exemples: sense interès, una estrella, es farà altíssima