Fonètica i fonologia: so i fonema

Lengua y literaturaActualizado el 9,46 KB

Resumen

El document explica la diferència entre fonema, entitat abstracta, i so, la seva materialització en la pronunciació. Repassa la producció dels sons, la classificació dels sons consonàntics (mode, punt d'articulació i sonoritat) i dels vocàlics, i l'AFI. A més, descriu els fenòmens de contacte consonàntic com l'emmudiment, la sonorització, l'assimilació i la geminació.

Puntos clave

  • El fonema és la unitat mínima abstracta del signe lingüístic; el so és la seva materialització en la pronunciació.
  • Els sons consonàntics es classifiquen per mode d'articulació, punt d'articulació i sonoritat (sords o sonors).
  • Els sons vocàlics es classifiquen segons la tonicitat, el grau d'obertura i la posició de la llengua.
  • L'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) va ser creat l'any 1889 per representar els sons de totes les llengües.
  • Els fenòmens de contacte consonàntic inclouen emmudiment, sensibilització, assimilació de sonoritat, del punt i del mode d'articulació, i geminació.

Ponte a prueba


Si el fonema és la unitat mínima en què podem descompondre el signe lingüístic, el so n’és la materialització per mitjà de la pronunciació.
El fonema és una entitat abstracta, el so el percebem a través de l’oïda. La relació que s’estableix entre fonema i so és la mateixa que establíem entre llengua i parla.


Fonètica


La producció dels sons


a- Cordes vocals: sons sords o sonors.


b- Cavitat bucal: sons consonàntics o vocàlics.


c- Cavitat nasal: sons nasals.


d- llavis, llengua, dents, paladar, alvèols.


La classificació dels sons


1. Els sons consonàntics


Els sons consonàntics es classifiquen tenint en compte tres característiques:


a. Mode d’articulació: el tipus d’impediment que troba l’aire abans de sortir a l’exterior. Oclusius [b], fricatius [s], africats [tʃ], nasals [n], laterals [l] i vibrants [r].


b. Punt d’articulació: aquell indret de la cavitat bucal on es produeix el contacte dels òrgans articulatoris. Bilabials [p], labiodentals [f], dentals [t], alveolars [z], palatals [ʎ] i velars [k].


L’any 1889 l’Associació Fonètica Internacional va crear un alfabet fonètic amb la intenció de representar tots els sons de totes les llengües del món. L’Alfabet fonètic internacional (AFI) és una eina necessària per a l’estudi i classificació dels sons.


c. Sonoritat:


Sords: [p], [t], [k] (c, qu), [s] (s, ss, c, ç, sc), [ts, [f], [ʃ] (x, ix), [tʃ] (tx, ig).


Sonors: [b], [d], [g], [z] (s, z), [dz] (tz), [ʒ] (j, g), [dʒ] (tj, tg), [l], [ʎ], [n], [m], [ɲ] (ny), [r] (simple), [ṙ] (múltiple).


2. Els sons vocàlics


Les vocals es classifiquen segons: la tonicitat (tòniques o àtones), el grau d’obertura (obertes, mitjanes, tancades) i la posició de la llengua (anteriors, posteriors, centrals).


Tema 1
Fonètica


Triangle vocàlic tònic Triangle vocàlic àton


[i] [u] [i] [u]


[e] [o]


[Ɛ] [ɔ]


[a]


[e]


Relació so - grafia


Transcripció de sons fricatius alveolars


Transcripció de sons fricatius palatals


Transcripció de sons africats palatals


Transcripció de sons laterals


Transcripció de sons nasals


Transcripció de sons aproximants o al·lòfons


Tema 1
Fonètica


Fenòmens de contacte consonàntic


1. Emmudiment


La hac és muda.


Oclusius


MP, MB (final mot)


llamp [ʎám], tomb [tóm]


MPT


compte [kómtə], exempta [əgzémtə]


NT, ND, LT (final)


cant [kán], alt [ál], profund [prufún]


RT(S), RD(S)


farts [fáṙs]


Tema 1
Fonètica


Fricatius


Vibrants


S final seguida de vibrant o fricativa


les rosses [ləṙósəs]


S final precedida de fricativa o africada


raigs [ṙátʃ]


Aquest, aquests [əkέt], [əkέts]


R infinitius


dormir [duṙmí]


R sufixos


colomar [kulumá], ascensor altres por [pó], carrer [kəṙé]


Tema 1
Fonètica


2. Sensibilització


3. Assimilació de la sonoritat


Ensordiment: sons oclusius, fricatius i africats a fi de mot o síl·laba són sords: fuig [fútʃ], dos [dós], fred [frέt], cub [kúp], mag [mák]


R infinitius i T gerundis + p. feble


fer-lo [féṙlu], anant-hi


T de QUANT, VINT i CENT + v. tònica


quant és, vint anys


Aquest + vocal tònica


aquest home


B de AMB + vocal


amb ell [əmbéʎ]


Tema 1
Fonètica


Sonorització:


Els sons oclusius, fricatius i africats, a fi de mot o síl·laba, seguits de consonant sonora, sonoritzen.


sóc mecànic [sógməkánik]


despatx meu [dəspádʒméw]


dos nius [dózníws]


Els sons fricatius i africats també sonoritzen en contacte amb vocal:


les ombres [ləzómbrəs]


Tema 1
Fonètica


4. Assimilació del punt d’articulació


Un so adopta les característiques articulatòries de punt d’articulació del so que el segueix. El fenomen pren noms diferents segons el punt d’articulació al qual s’assimilen.


Labialització: [n] es realitza [m] seguit de [m], [p], [b]: tan profund [támprufún], tanmateix [támmətéʃ], nen bonic [nέmbuník]


[n] i [m] es realitzen [ɱ] seguits de [f] (Labiodentalització): confessar [kuɱfəsá], vam fallar [báɱfəʎá]


Dentalització: [l], [n], [s] es realitzen [ḽ] [ṋ] [s̭] seguits de les consonants dentals [t] i [d]: falta [fáḽtə], canta [káṋtə], estiu [əs̭tíw]. Si el so dental emmudeix no hi ha dentalització: alt [al]


Palatalització: [n] i [l] es realitzen [ɲ] i [ʎ] quan van seguits d’un so palatal: [ɲ], [ʎ], [ʃ], [ʒ]: el xec [əʎʃέk], el jaç [əʎʒás], un xec [uɲʃέk], el llac [əʎʎák], un nyap [uɲɲáp]


Velarització: [n] i [l] seguit d’una consonant velar, [k] i [g], es realitza [ŋ] i [ł]: tancat [təŋkát] alga [áłɣə], un gat [uŋgát] el gat [əłɣát]. El fenomen també es dona si hi ha emmudiment del so velar: sang [sáŋ]


Tema 1
Fonètica


5. Assimilació del mode d’articulació


Un so adopta les característiques del mode d’articulació del so que el precedeix. Es dona amb els sons [b], [d], [g] i dels sons resultants en diem aproximants o al·lòfons.


a) La veu [ləᵦέw], mar blau [máṙᵦláw], dos blaus [dózᵦláws], raig viu [ṙádʒᵦíw], el vi [əlᵦí], gall vell [gáʎᵦéʎ]


Tema 1
Fonètica


5. Assimilació del mode d’articulació


Un so adopta les característiques del mode d’articulació del so que el precedeix. Es dona amb els sons [b], [d], [g] i dels sons resultants en diem aproximants o al·lòfons (entre vocals o consonants sonores que no siguin nasals).


b) La gran [ləɣrán], mar gris [máṙɣrís], dos gats [dózɣáts], raig gris [ṙádʒɣrís], el gas [əlɣás], ull gran [úʎɣrán]


Tema 1
Fonètica


5. Assimilació del mode d’articulació


Un so adopta les característiques del mode d’articulació del so que el precedeix. Es dona amb els sons [b], [d], [g] i dels sons resultants en diem aproximants o al·lòfons.


c) La dent [ləδén], mar d’algues [máṙδálɣəs], dos dits [dóz̭δíts], raig dens [ṙádʒδέns], el duc [əḽδúk]


Tema 1
Fonètica


6. Geminació


Repetició o duplicació d’un so.


a) Marcada ortogràficament


connectar [kunnəktá], col·legi [kullέʒi], addicte [əddíktə]


Cal anar amb compte amb alguns casos en què la duplicació ortogràfica no implica geminació fonètica: suggerir [gʒ], acció [ks]


Tema 1
Fonètica


b) Geminació no marcada ortogràficament


L’escriptura de la paraula no indica la duplicitat del so.


Els grups BL, PL, GL i CL en posició intervocàlica i precedits de vocal tònica geminen la consonant oclusiva: cobla [kóbblə], triple [trípplə], segle [ségglə], cicle [síkklə]


Tema 1
Fonètica


- En els grups TL, TLL, TM, TN, TB, DM, PM, BM, el primer so s’articula igual que el segon atlètic [əllέtik], ratlla [ṙáʎʎə], setmana [səmmánə], cotna [kónn], futbolista [fubbulís̭tə], admirar [əmmirá], capmoix [kámmóʃ], submís [summís]


- En els grups BN i PN, el primer so canvia a [m] abnegat [əmnəɣát], hipnotitzar [imnutidzá]


- En els grups GN i CN el primer so canvia a [ŋ] tècnic [tέŋnik], signe [síŋnə]

cata

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Quina és la diferència entre fonema i so?

El fonema és una entitat abstracta i és la unitat mínima en què es descompon el signe lingüístic. El so és la seva materialització en la pronunciació, que es percep a través de l'oïda.

Quina és la diferència entre sons sords i sonors?

Els sons sords no es pronuncien amb vibració de les cordes vocals, mentre que els sonors sí. Per exemple, [p], [t], [k] són sords i [b], [d], [g] són sonors.

Què és l'Alfabet Fonètic Internacional?

És un alfabet fonètic creat l'any 1889 per l'Associació Fonètica Internacional amb la intenció de representar tots els sons de totes les llengües del món.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Segons el text, què és el fonema?
2. Quin any va crear l'Associació Fonètica Internacional l'AFI?
3. Com es classifiquen els sons consonàntics segons el text?
4. Quin so és sord segons el text?
5. Què és la geminació?
6. Què succeeix amb el so [n] seguit de [m], [p] o [b] segons el text?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.