Modernisme i Societat a Catalunya: Context, Poesia i Escola Mallorquina

Societat a Catalunya (finals s. XIX – principis s. XX)

Context: Catalunya viu un gran canvi amb l'expansió industrial i el creixement de les grans ciutats, especialment Barcelona.

Aspectes que marquen la societat:

• Diversificació del catalanisme polític: conservadors i republicans.
• Dures condicions de treball, que provoquen l'organització d'obrers en sindicats.

Modernisme

Modernisme (desig de modernitat): procés d'obertura de la cultura catalana cap als nous corrents culturals europeus, amb l'objectiu de transformar i posar al dia la nostra cultura.

Modernisme literari (1890-1910)

Es distingeixen dos períodes:

• 1892-1900: l'avenç. Santiago Rusiñol.
• 1900-1911: consolidació del moviment. Perd agressivitat i dona els seus millors fruits.

Destaquen:

• Poesia: Joan Maragall.
• Novel·la: Víctor Català (Caterina Albert), Ramon Casellas, Prudenci Bertrana, Josep Pous i Pagès.
• Teatre: Josep Pous i Pagès, Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésies.

Poesia modernista

Trobem diferents corrents i tendències que poden ser contradictoris:

• Decadentisme: actituds d'inseguretat, cansament, avorriment, atracció per la mort i el suïcidi. Buscaven refugi en un món ideal de bellesa diferent de la realitat.
• Simbolisme: suggereix estats anímics amb la descripció d'elements reals.
• Vitalisme: exaltació de la vida humana; trobem temes relacionats amb les ganes de viure.
• Poesia social: es preocupa pels fets socials i per la marginació d'alguns sectors socials.

Escola Mallorquina

Grup de poetes units per un origen geogràfic o per la voluntat de compartir una sèrie de característiques poètiques, com la visió del paisatge i la contenció en l'expressió dels sentiments, o la influència dels clàssics. Tot i que la majoria d'obres dels seus components daten d'entre finals del segle XIX i començament del XX, l'Escola Mallorquina s'inscriu dins del corrent modernista. Hi ha, però, un argument decisiu per incloure-la dins del modernisme: la seva voluntat de modernitzar la cultura en llengua catalana i d'incorporar la realitat cultural insular al projecte nacionalista de la burgesia catalana. Els iniciadors van ser Gabriel Alomar i Miquel dels Sants Oliver i Josep Costa i Llobera, Joan Alcover (cap al tard) i Maria Antònia Salvà (postrers).

Tipus de paraules en la llengua

• Mots patrimonials: formen part de la llengua des de l'origen.
• Cultismes: s'agafen del grec o del llatí, sovint sense gaire adaptació.
• Préstecs o manlleus: paraules preses d'altres llengües que s'accepten i s'incorporen al diccionari.
• Neologismes: paraules noves que s'incorporen a la llengua per designar accions o objectes.
• Sigles: abreviacions d'un grup de paraules.
• Acrònims: són com les sigles, però agafant algunes vocals, de manera que el resultat es pronuncia com una paraula nova.
• Símbols: abreviacions reconegudes a tot el món, comunes.