Modernisme Català: Conflicte entre Individu i Societat

Narrativa Modernista

Als escriptors els costa escriure i ho fan escrivint novel·les de fulletó (novel·la per capítols). Els autors intenten modernitzar i recuperar la llengua catalana. Barregen moltes tendències.

Trets de la Narrativa Modernista:

• Llenguatge mascle.
• Paisatge pessimista i angoixant que pressiona els personatges; és com si fos un personatge més a la història i té importància en aquesta.
• Realitat cruel i pessimista, crítica a la societat.
• Defensa de la llengua moderna.
• Lluita de l'ideal amb la realitat.
• Històries amb un final infeliç.

Tendències dins del Modernisme:

• Tendència esteticista: Personatge que vol canviar la societat perquè no és entès per aquesta i s’aïlla.
• Tendència regeneracionista: Autors que volen canviar la societat, la volen modernitzar i donen opcions per canviar-la.

Bohèmia daurada: Artista que viu la vida en llibertat però que obté diners d’una altra banda per poder-se mantenir.

Autors Principals

Raimon Casellas

Raimon Casellas treballà a L’Avenç i La Vanguardia; defensà la novel·la modernista. Patí una profunda depressió i se suïcidà el 1910.

Obra: Els sots feréstecs (1901), primera novel·la modernista. Història d’un capellà que vol controlar el poble, defensa el bé i la religió cristiana, però és temptat per una prostituta. Ens explica l’enfrontament entre els seus sentiments i el que hauria de fer.

Prudenci Bertrana

Prudenci Bertrana, escriptor i periodista, reflecteix la vida de Girona.

Obra: Josefat (1906): El campaner Josefat s’enamora d’una prostituta (Fineta).

Víctor Català (Caterina Albert)

Caterina Albert, coneguda pel pseudònim Víctor Català, fou una senyora incompresa per la societat. Va escriure un poema titulat La infanticida (mort del seu propi fill), amb el qual guanyà els Jocs Florals, fet que provocà un gran escàndol. Se la considera una figura clau en la renovació de la novel·la. Conreà principalment la narrativa curta (conte). Va néixer a l’Escala el 1869. Es va dedicar a la pintura i tenia afició a l’arqueologia. Assistí a obres teatrals. Els seus primers textos aparegueren a L’Esquella de la Torratxa. El 1902 publicà Drames rurals (12 contes), amb ambientació rural i reflexions sobre la condició humana (bogeria, venjança, etc.).

Argument de "Solitud"

Solitud tracta sobre la solitud de la dona. És l'ampliació d’un drama rural. Mostra l'itinerari d’una dona recent casada cap a ella mateixa i el seu aprenentatge. La Mila, una noia òrfena, es casa amb en Maties, un ermità, i se'n van a viure a l’ermita de Sant Ponç. Allà hi troben el pastor Gaietà, que li ensenya el paisatge i li explica llegendes. Apareix l’Ànima, un personatge que vigila la Mila fins que la viola.

Celebren la festa de Sant Ponç a l’ermita i es queden amb deutes per culpa de la pesta. En Maties deixa sola la Mila durant la setmana. La Mila dubta si estima el pastor, però després descobreix que té 60 anys. El pastor li explica la llegenda de “l’esquellinc” (possible mort d’algú o desgràcia). Finalment, el pastor mor i s’acaba l’escepticisme. La Mila pateix la incomprensió del poble, que l'acusa d’haver estat amant del pastor i de robar els diners de l’església. Experimenta la solitud i és violada per l’Ànima. Dubta si està embarassada. Finalment, deixa en Maties i abandona el marit i l’ermita. La Mila es reforça com a persona i s’enfronta a la seva societat.