Modernisme català: bohèmia daurada i negra, Rusiñol i el teatre

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,96 KB
Actualizado el

Resumen

El document explica el Modernisme català a partir de la distinció entre la bohèmia daurada, esteticista i burgesa, i la bohèmia negra, revolucionària i d'origen humil. Repassa la figura de Santiago Rusiñol i el Cau Ferrat, els corrents del teatre modernista (regeneracionista i simbolista) i diversos autors i obres de poesia i narrativa de l'època.

Puntos clave

  • La bohèmia daurada defensa l'art per l'art, vist com a refugi estètic i sense finalitat moralitzadora o revolucionària.
  • La bohèmia negra, d'origen humil i propera a l'anarquisme, defensa l'art total per a tothom i la regeneració de la societat.
  • Santiago Rusiñol, de família de la burgesia tèxtil, va adquirir el Cau Ferrat a Sitges, on es feren les primeres festes modernistes.
  • El teatre regeneracionista se centra en el missatge i les injustícies socials; el teatre simbolista dona més importància a l'estètica i a la posada en escena.
  • La Teoria de la paraula viva és la teoria poètica de Joan Maragall, que tracta l'amor, la natura, els mites i la religió.
  • L'escola mallorquina destaca per la perfecció formal, la severitat, l'equilibri i l'humanisme clàssic.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

El Modernisme i la Bohèmia

Aquest fragment es va escriure a Sitges amb la finalitat de mostrar el que feien els artistes de la bohèmia daurada; allà se sentien lliures, al marge de la societat. El seu autor és Santiago Rusiñol i en aquest discurs es reflecteix el corrent artístic modernista esteticista.

Bohèmia daurada vs. Bohèmia negra

  • Bohèmia daurada: Tenen una actitud de recloure’s en ells mateixos. Conceben l’art com a refugi, una forma d’evasió estètica que es justifica per ella mateixa sense necessitat d’incidir en cap revolució social. Són de les famílies més riques de la burgesia catalana i consideren que l’artista és un ésser superior. Defensen l’art per l’art.
  • Bohèmia negra: Són d’extracció social humil. La marginació s’associa amb una realitat més dura. Defensen actituds de redempció de la societat i l’artista estableix un compromís de regeneració. Les posicions polítiques són extremistes i revolucionàries, acostades a l’anarquisme. Defensen l’art total, per a tothom, per damunt de la vida quotidiana.

L’art per l’art no té cap finalitat de moralitzar la societat, mentre que l’art total tenia la finalitat d’intentar revolucionar la mentalitat conservadora per modernitzar la societat.

Santiago Rusiñol i el Cau Ferrat

La família de Rusiñol pertanyia a la burgesia tèxtil de Catalunya i el van educar per fer-se càrrec del negoci familiar. D’amagat, però, es va apuntar a classes de pintura, la seva gran vocació. Va fer el seu primer viatge al París bohemi i va adquirir una casa a Sitges, el Cau Ferrat, on es van fer les primeres festes modernistes. En les seves obres sempre va recrear la lluita entre l’artista idealista i la societat conservadora. Obres destacades: L’auca del senyor Esteve, L’alegria que passa i L’hèroe.

Corrents del teatre modernista

Teatre regeneracionista

Es centrava en el contingut i el missatge, no en l’estètica. L'objectiu era parlar sobre les injustícies socials i polítiques per regenerar la societat. El tema principal era l'individu marginat que s'enfronta a una societat ignorant. Autors: Joan Puig i Ferreter (Aigües encantades, La dama alegre).

Teatre simbolista

Dóna gran importància a la posada en escena. L’estètica predomina i els dramaturgs tenen una actitud esteticista. L’auca del senyor Esteve encaixa en aquesta tendència, ja que és una obra introspectiva que reflecteix la visió personal de Rusiñol sobre l'art i la identitat cultural.

Dades i referències clau

  • Teatre Íntim: Companyia fundada per Adrià Gual.
  • Joan Maragall: Tracta temes com l'amor, la natura, mites, llegendes i religió. La seva teoria poètica és la Teoria de la paraula viva. Obres: Visions i cants, Elogi de la poesia, Seqüències.
  • Escola mallorquina: Miquel Costa i Llobera (El pi de Formentor), Joan Alcover (Desolació), Maria Antònia Salvà i Gabriel Alomar. Característiques: perfecció formal, severitat, equilibri, interès per la natura i humanisme clàssic.
  • Víctor Català (Caterina Albert): Autora de La infanticida i Solitud.
  • Solitud: Mila (sexualitat reprimida), Ànima (el mal), Gaietà (puresa). L'acció transcorre a l'ermita de Sant Ponç.
  • Altres referències: Nietzsche (filòsof), Setmana Tràgica (revolta), Quatre Gats (local de tertúlies), L’Avenç i Pèl i Ploma (revistes).
  • Narradors: Joaquim Ruyra (Pinya de Rosa), Raimon Caselles (Els sots ferèstecs), Prudenci Bertrana (Josafat).

Preguntas frecuentes

Quina és la diferència entre bohèmia daurada i bohèmia negra?

La bohèmia daurada és formada per artistes de famílies riques que defensen l'art per l'art, sense revolució social. La bohèmia negra és d'extracció humil, té posicions polítiques revolucionàries, acostades a l'anarquisme, i defensa l'art total per a tothom.

Què és el Cau Ferrat?

És una casa que Santiago Rusiñol va adquirir a Sitges, on es van fer les primeres festes modernistes.

Quina és la característica del teatre simbolista?

Dona gran importància a la posada en escena i l'estètica predomina sobre el missatge, amb una actitud esteticista dels dramaturgs.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Què defensa la bohèmia daurada?
2. D'on prové Santiago Rusiñol?
3. Quin és l'objectiu del teatre regeneracionista?
4. Quina és la teoria poètica de Joan Maragall?
5. Quina obra de Víctor Català apareix al text?
6. Què caracteritza l'escola mallorquina?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.