El Modernisme Català: Autors Clau i Cronologia Històrica

Prudenci Bertrana (Tordera 1857-Barcelona 1941)

Es va donar a conèixer amb Josafat (1905), considerada la seva millor novel·la i plena d'elements de la novel·la decadentista. Narra la relació amorosa del monstruós campaner de l'església de Santa Maria amb Fireta, una prostituta que entra en la seva vida i en el seu món exclusiu. L'obra acaba amb la perdició de Josafat.

• És una recreació de La Bella i la Bèstia i té una clara referència a Quasimodo de Victor Hugo.
• Presenta una expressió intensament poètica i musical.

Joaquim Ruyra (Girona 1868-Barcelona 1939)

Va estudiar dret i es va establir a Blanes, d'on era la seva família. Mai va exercir d'advocat; es va dedicar a administrar el seu patrimoni i a escriure, estudiant la llengua dels pagesos i mariners. També va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1905) i va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

La seva trajectòria comença en ple romanticisme, continua amb el naturalisme, culmina amb el modernisme i s'enllaça amb el noucentisme. La seva obra és relativament breu:

• Marines i boscatges (1903, reeditat el 1920)
• Pinya de Rosa

Presenta una visió harmònica de la natura presidida per la idea de Déu. El seu món és ordenat i governat per lleis lògiques, i les obres estan situades a la mar, a la costa de Blanes. Era perfeccionista i tenia un lèxic riquíssim.

Salvador Galmés (Sant Llorenç des Cardassar 1876-1951)

Va néixer a una possessió anomenada Ses Sitges. Se'l relaciona amb el corrent simbòlic o dramàtic de la narrativa modernista per la força expressiva amb què dotà els seus personatges. És fill d'una família humil de la pagesia de Mallorca. Va estudiar al seminari diocesà i es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona.

Va ocupar càrrecs eclesiàstics i va dedicar bona part de la seva vida a l'edició crítica de l'obra de Ramon Llull.

Obres destacades

• Flor de card (1911): És la narració més extensa, tot i que encara no es pot considerar novel·la.
• La dida (1923): Presenta una clara i sòlida estructura, oposant ciutat i pagesia.

Argument de 'La dida'

La protagonista és una pagesa jove que acaba de ser mare. Els senyors de la possessió la volen llogar perquè doni el pit a la seva filla. Acaba accedint, convençuda pel marit i pels diners que guanyarà. Quan arriba a la ciutat, aprèn a témer i odiar, però el sentiment de mare fa que esclati amb violència i abandoni la feina. Hi trobem una visió molt dura del món rural de Mallorca.

Cronologia del Modernisme (1890-1905)

1890

Narcís Oller publicà la primera entrega de La Febre d'Or, una obra en tres volums que descriu el pas de la Barcelona menestral a la burgesa.

1891

Joan Maragall col·labora a L'Avenç, on fa conèixer Nietzsche i publica traduccions de Goethe. Es casa amb la bilbaïna Clara Noble, amb qui tindrà 13 fills.

1892

Comença la segona etapa de la revista L'Avenç, iniciant el Modernisme. Antoni Maura presenta el seu projecte d'autonomia per a Cuba, que el seu partit rebutja.

1893

S'estrena a Barcelona Un enemic del poble d'Henrik Ibsen. Atemptats anarquistes a Barcelona (7 de novembre, bomba al Liceu).

1894

S'inaugura la cerveseria modernista Els Quatre Gats.

1895

Mor el científic Josep Ixart. Segona insurrecció independentista de José Martí a Cuba.

1898

Joan Maragall escriu poemes amb motiu de la Guerra de Cuba. Independència de les darreres colònies espanyoles. Creació de la revista Catalonia. Émile Zola escriu J'accuse...!

1899

Apareix la revista Quatre Gats.

1904

Els Jocs Florals se celebren a Mallorca i són presidits per Miquel Costa i Llobera.

1905

Assalt a la redacció del Cu-cut!