Escola Mallorquina: Característiques, Diferències i Semblances

Característiques de l'Escola Mallorquina

• Consciència d'insularitat: Remarquem una clara consciència d’insularitat i fins i tot una mena de complaença en l’aïllament. La poesia de l’Escola Mallorquina és un fet literari molt específicament, gairebé molt gelosament, insular.
• Sentiment de fidelitat: Els poetes de l’Escola Mallorquina consideren amb devoció de vertaders deixebles la personalitat i l’obra de Costa i Llobera i de Joan Alcover.
• Idealisme: Continuïtat d’aquella visió idealitzadora burgesa que ja havia formulat en ple romanticisme Pons i Gallarza i que havien mantingut Costa i Llobera, Joan Alcover i Miquel dels S. Oliver. Des d’aquest punt de vista, hem de tenir en compte que l’Escola Mallorquina reflecteix quasi sempre imatges idealitzades i mítiques del món, de Mallorca i fins i tot d’ella mateixa.
• Formalisme acusat: Quant als aspectes expressius, hem de subratllar un acusat formalisme. Els valors lingüístics, estilístics i mètrics tenen, per ells mateixos, una importància. Aquell lema de Verlaine, “els versos, per damunt de tot, han de ‘cantar’”, és també la consigna bàsica de l’Escola Mallorquina.
• To menor i moderat: D’altra banda, i sempre amb referència al pla expressiu, l’Escola Mallorquina es complau en un to menor i moderat, sense estridències ni violències.
• Limitació temàtica: Una altra nota definitòria molt accentuada és la limitació temàtica. La poesia de l’Escola Mallorquina és sobretot paisatgística. El sentiment de la natura, connectat sovint a un sentiment elegíac, és l’eix fonamental d’aquesta poesia.
• Fons humanístic: Finalment, com a constant més positiva, el fons humanístic, tan integrat en el corrent noucentista i derivat sobretot del classicisme profund de Costa i Llobera i de la serenitat horaciana de Pons i Gallarza. Un humanisme que, quan no esdevé tòpic, representa el component més vàlid de l’Escola Mallorquina.

Diferències entre Modernisme i Noucentisme

Modernisme

• Enfrontament artista-societat.
• La novel·la és un gènere bàsic a l'hora de reflectir les tensions artista-societat.
• Varietat estètica (naturalisme, parnassianisme, simbolisme, decadentisme, vitalisme...).

Noucentisme

• Convergència entre política (Mancomunitat) i cultura (intel·lectuals).
• Parteix del real (realitat quotidiana) per construir l'Ideal (projecte noucentista).
• Rebutja el ruralisme modernista (caòtic, pessimista i primitiu). Conrea una literatura ciutadana (on els personatges actuen d'una manera educada i la natura apareix domesticada).
• Marginació de la novel·la.

Semblances entre Modernisme i Noucentisme

• Creació d'una cultura nacional oberta a Europa.
• Unificació del català com a idioma de cultura.