Resumen croniques d'un rei

LES CRÒNIQUES

Característiques comunes:

·Importància Historiogràfica. Es tracta del millor conjunt historiogràfic de l’Europa Medieval.

·Interès  lingüístic i literari (valor creatiu).

·Historien l’època de plenitud de la Catalunya medieval i els aspectes d’aquesta societat.

·A la crònica de Ramón Muntaner trobem  per primera vegada la idea moderna D’Estat-Nació.

·Abracen el període històric que va des del Final del Segle XIII i durant el XIV.

·Tenen finalitat didàctica o exemplar, Narren fets contemporanis del seus autors.

·Volen justificar determinades actuacions polítiques.

·Les tres primeres contenen cançons de gesta Prosificades per explicar la història anterior.

LLIBRE DELS FEITS

O crònica de Jaume I, es tracta de La primera de les quatre cròniques. És el primer que faservir el català a la Cancelleria.

 Està escrita en forma autobiogràfica, Segurament va ser dictada pel propi monarca.

La intenció és didàctica i Justificativa. Conté el sentiment religiós i providencialista.

El rei apareix com un heroi d’epopeia.

Sovint mostra els petits fets de la Seva vida i els racons més íntims de la seva personalitat.

Utilitza  un llenguatge viu i popular (refranys, dites, Expressions populars i col·loquials).

Per ser més realista fa parlar els Personatges amb la seva llengua pròpia.

CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT (1283-1288)

Es proposa d’historiar els fets i Les conquestes “que feren sobre sarraïns e altres gents” els nostres reis, D’Alfons I el Cast fins a Pere II el Gran. La història se centra en el regnat D’aquest darrer.

Conté cançons de gesta i narracions Llegendàries.

Quan parla de Pere el Gran els Esdeveniments són de fonts i documents oficials.

L’autor , Bernat Escrivà, es basa També en la seva pròpia experiència.

La història que narra se centra en La campanya italiana de Pere II i la lluita contra els francesos.

La finalitat és glorificar la figura De Pere el Gran.

La impersonalitat del cronista i la Seva fredor davant dels fets cruels, esdevé entusiasme quan parla del rei.

Ramón MUNTANER (Peralada 1265-Eivissa 13369)

És la més llarga de les quatre Cròniques, narra des de Jaume I (1279) fins la coronació d’Alfons III el Benigne (1328). La part central la dedica a Jaume II el just. La part Anterior  està extreta de textos Històrics i narracions èpiques prosificades. La part més important està basada En la pròpia experiència de l’autor. La crònica és un llibre de memòries, on Els protagonistes són els reis d’Aragó.

Els moments històrics més importants Que recull la crònica són, les guerres de Sicília i Calàbria; l’expedició Catalana a Orient (els almogàvers).

Està escrita per ésser llegida en Veu alta.

L’estil és acolorit i directe; el Llenguatge és viu i col·loquial ple de refranys i girs populars.

CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS

Escrita per ordre del rei, igual que El seu avantpassat Jaume I, té forma autobiogràfica (1319-1387). Consta d’un Pròleg de sis grans capítols o llibres i d’un apèndix.

La finalitat és el desig de Justificar la seva política.

La  Crònica és de gran valor per conèixer la personalitat del monarca i els Esdeveniments del seu regnat (la reincorporació del regne de Mallorca, les Lluites contra la noblesa aragonesa i valenciana, les guerres contra Gènova, el Conflicte amb Castella, etc.,)

A més hi podem trobar documents de Tota mena i records personals del rei.

El llenguatge és menys ric i es fa Evident el menor domini de l’idioma.

L’heroisme èpic és absent ja que és Més proper a la mentalitat dels prínceps renaixentistes.

La intriga, la política subtil i Sense escrúpols, la sang freda i  la Crueltatdefineixen la psicologia Del rei.