El Joc Infantil: Característiques, Àmbits i Evolució de les Joguines

Característiques del Joc Infantil

El joc és una activitat agradable, lliure, espontània i totalment voluntària. Té una finalitat en si mateix i implica activitat. Es desenvolupa en una realitat fictícia, és una activitat pròpia de la infància, innata, i reflecteix l’etapa evolutiva de l’infant. Afavoreix el procés socialitzador i els objectes no són imprescindibles.

Àmbits de Desenvolupament Infantil

Àmbit Psicomotor

Inclou moviments repetitius, involuntaris i satisfactoris, l'aparició de les figures humanes (imitació) i moviments més elaborats i complexos. També la progressiva adquisició de control de les parts del cos (postura, força, equilibri...) i l'exploració del nou món cap al descobriment de l’entorn físic i social.

Àmbit Cognitiu

El nadó aprèn amb els seus moviments i elabora esquemes d’acció (assimilació). Amb l’assimilació dels esquemes d’acció s’inicia la constitució de les estructures bàsiques del coneixement. A partir dels 2 anys, apareix el joc simbòlic (imaginació, imitant situacions) i el domini del llenguatge.

Àmbit Afectiu

L’afecte és imprescindible pel desenvolupament i l’equilibri emocional en la infància. És en l’àmbit de les activitats lúdiques on es perfilen la major part de relacions i de contactes afectius. El tracte emocional s’ampliarà enormement quan l’infant passa a relacionar-se amb persones adultes o els seus iguals.

Àmbit Social

La socialització és el procés pel qual els individus interactuen amb els demés, desenvolupen les maneres de pensar, sentir i actuar, que són essencials per a la seva participació eficaç a la societat. La socialització s’inicia en la interacció nadó-persona adulta. A l’escola infantil, els infants amplien els seus contactes socials. Al principi el seu joc és individual i egocèntric. El desenvolupament social perdura tota la vida.

Funcions del Llenguatge en el Joc

• Lúdica: Els infants tenen la facultat innata de divertir-se amb el llenguatge, gaudint del plaer que proporciona l’exercici i les accions pròpies de l’articulació i repetició de sons.
• Comunicativa: L’infant va aprenent a través dels adults i altres infants el llenguatge que utilitzarà per comunicar-se. Durant el joc simbòlic s’incrementa el desenvolupament del llenguatge.
• Instrumental: El llenguatge és utilitzat com a instrument pel progrés i estructuració de futurs coneixements.

Evolució de la Joguina al Llarg del Temps

1. Joguines de fabricació pròpia: La joguina era construïda manualment pels mateixos infants o familiars. Predomina des de l’antiguitat fins al final de l’edat mitjana (pobles primitius, civilitzacions antigues, etc.).
2. La fabricació artesanal i manufacturera: Predomina des del segle XV fins a mitjans del segle XX. La joguina es fabrica per distribuir-la i vendre-la.
   • Fase de producció artesana: Joguines bèl·liques i nines de fusta i porcellana. Progrés de les joguines educatives.
   • Fase de producció manufacturera: S’inicia amb la producció en sèrie en el context de la Revolució Industrial. S’ampliaran el mercat i la distribució, però segueixen sent exclusives d’un grup privilegiat.
3. La fabricació industrial: S’inicia a mitjans del segle XX i predomina fins al moment actual. La joguina passa a ser un producte de fabricació industrial a gran escala. Les joguines arriben a la majoria d’infants. S’ha promogut una forta investigació en la naturalesa de la joguina i el seu consum.

Joguines i Diversitat Funcional

Quan un infant amb diversitat funcional no pugui jugar amb una joguina convencional, s’haurà de recórrer a l'adaptació de la joguina o l'adquisició de joguines adaptades.

• Motora: Joguines que es puguin manipular amb facilitat.
• Auditiva: Dispositius que amplifiquin els efectes sonors o els tradueixin a un altre tipus d’efecte perceptible.
• Visual: Joguines amb estímuls tàctils, sonors, amb lletres grans i colors contrastats.
• Psíquica: Joguines adaptades al seu nivell cognitiu, però sense caure en l’infantilisme.