El Mite de la Caverna de Plató: Epistemologia i Filosofia

El Mite de la Caverna

• Homes encadenats: Representen la condició humana i les cadenes, els sentits.
• Ombres: Són els objectes del món sensible; els objectes exteriors representen les idees.
• Procés d'alliberament: De les cadenes, és equivalent al procés de coneixement.
• Sol: Representa l'Idea del Bé i la resta de les idees.

Teoria del coneixement

• Episteme: Fa referència al coneixement d'allò intel·ligible, de les idees. És el raonament pur.
• Dianoia: Grau de coneixement superior perquè estudia objectes intel·ligibles, però no tots; només arriba a les idees matemàtiques. És un saber en si mateix, però necessita fer hipòtesis explicatives i raonatives.
• Noesis: El saber absolut. Segons Plató, implica una visió, una intuïció directa de les idees, i s'hi arriba mitjançant la dialèctica.
• Doxa: Opinió. Fa referència al coneixement sensible i, per tant, no és fiable.
• Pistis: Grau de coneixement basat en l'observació sensible, però des d'una perspectiva crítica. Intent d'entendre basant-nos en hipòtesis explicatives.
• Eikasia: Grau de coneixement més baix; aquelles afirmacions que es recolzen en l'observació sensible.

Els Sofistes

• Protàgores: Relativisme («l'home és la mesura de totes les coses»). L'home decideix a l'àgora què és just i què no ho és.
• Gòrgies: Escepticisme. Impossibilitat del coneixement.

Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a l'àgora i cobraven per fer-ho.

Sòcrates

• Mètode socràtic: Es basa en el diàleg; a través d'ell, l'alumne ha de ser capaç, per si mateix, de trobar uns coneixements. Inclou la ironia (fer preguntes a l'interlocutor per tal de fer-li descobrir la seva pròpia ignorància).
• Veritat absoluta: Sòcrates defensa l'existència d'una veritat absoluta i d'un concepte universal.
• Crítica als sofistes: Són aquells que aparenten, però no saben.
• Vida i mort: Fou el primer theoros, però la seva pròpia pòlis el va condemnar a morir. L'acusaren de dues coses: pervertir la joventut d'Atenes i criticar les lleis i els costums de la seva pròpia pòlis.
• Intel·lectualisme moral: Posició teòrica de Sòcrates que accepta l'existència de veritats (aletheia).