Quina és la diferència entre metabolisme primari i secundari?

El metabolisme primari produeix compostos essencials per a la supervivència de la planta. El metabolisme secundari produeix compostos que no són essencials, però que tenen alta activitat farmacològica.

Quines funcions tenen els compostos del metabolisme secundari?

Donen color a flors i fruits per atreure animals i insectes, donen sabors amargs per fer les plantes indigestibles o verinoses, i aporten aromes que actuen com a repel·lent d'insectes.

Quins són els grups principals del metabolisme secundari?

Els grups principals són els terpens, els compostos fenòlics, els glicòsids i els alcaloides.

Metabolisme primari i secundari de les plantes: resum

Resumen

El document explica la diferència entre el metabolisme primari, que proporciona els compostos essencials per a la supervivència de la planta, i el metabolisme secundari, format per substàncies no essencials però amb gran activitat farmacològica. Es descriuen els glúcids, lípids, aminoàcids, sals minerals i aigua, així com els terpens, compostos fenòlics, glicòsids i alcaloides, amb exemples de plantes i usos.

Puntos clave

El metabolisme primari produeix compostos essencials per a la supervivència de la planta, com glúcids, lípids, aminoàcids, sals minerals i aigua.
Els glúcids inclouen monosacàrids, disacàrids, oligosacàrids i polisacàrids, com la glucosa, la sacarosa, la gelosa o el midó.
El metabolisme secundari està format per compostos no essencials per a la planta, amb alta activitat farmacològica.
Les funcions principals del metabolisme secundari són atreure animals i insectes amb colors, fer les plantes indigestibles o verinoses amb sabors amargs i repel·lir insectes amb aromes.
Els grups principals del metabolisme secundari són els terpens, els compostos fenòlics, els glicòsids i els alcaloides.
Els terpens són lipídics i insolubles en aigua, mentre que els compostos fenòlics i els alcaloides són solubles en aigua.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Metabolisme Primari

El metabolisme primari comprèn aquells productes vegetals que provenen de processos químics necessaris per a la supervivència de la planta. Exemples: glúcids, lípids, aminoàcids, etc.

1. Glúcids

Monosacàrids

Glucosa: (canya de bambú i remolatxa) per evitar la deshidratació.
Fructosa: (nabiu, gerd, figa, raïm) utilitzada en alimentació parenteral i per a diabètics.
Sorbitol: (servera i talls d'algunes algues) per al restrenyiment i l'aparell digestiu.
Manitol: (exsudat del freixe i talls d'algues laminària) per al restrenyiment i l'aparell digestiu.

Disacàrids

Sacarosa: (moltes fruites, canya de sucre) utilitzada com a excipient de formes orals i en l'elaboració de xarops.

Oligosacàrids

Gelosa: (algues Chondrus i Gelidium) laxant i protector gàstric.

Polisacàrids

Midó: (civada) suavitzant i antiinflamatori.
Mucílag: (malva, Plantago) laxant suau, emolient i antiinflamatori.

2. Greixos (Lípids)

Lípids simples: (gira-sol, blat de moro) redueixen el colesterol en sang.
Lípids complexos: (olivera) laxant i emolient.

3. Aminoàcids

Aminoàcids: (pèptids, proteïnes, enzims...) (pinya) útils per a l'aparell digestiu i com a anticel·lulític.

4. Sals minerals

Representen menys del 5%, però són de gran importància (l'all, l'alfals i la cua de cavall en tenen un gran contingut).

5. Aigua

És el component majoritari.

Metabolisme Secundari

El metabolisme secundari està format per compostos químics sintetitzats per les plantes que no són essencials per a elles. La seva absència no és fatal per a la planta, ja que no intervenen en el seu metabolisme primari. Tenen una alta activitat farmacològica.

Funcions principals:

Donen color a flors i fruits per atreure animals i insectes.
Donen sabors amargs a parts de les plantes per fer-les indigestibles o verinoses.
Aporten aromes que actuen com a repel·lent d'insectes.

1. Terpens

Són molècules de naturalesa lipídica i, per tant, insolubles en aigua. És el grup més gran. S'utilitzen com a aromes i fragàncies en alimentació i cosmètica, i tenen propietats antiulceroses, antimicrobianes, etc. Exemples: Mentha piperita, Eucalyptus.

2. Compostos fenòlics

Són un grup heterogeni els integrants del qual contenen un grup fenol i són solubles en aigua. Dins d'aquest grup trobem:

Cumarines: (anticoagulants, trèvol o grama dolça). Exemple: fenc o heno.
Flavonoides: afavoreixen el retorn venós o milloren la circulació (medicament a base de diosmina, com el Daflon 500). Exemples: soja, taronges, llimona i Arnica montana.
Tanins: tenen propietats farmacològiques i astringents; presents al vi negre. Exemples: Arctostaphylos uva-ursi (boixerola).
Dicumarol: primer anticoagulant oral i el primer a utilitzar-se en clínica. Altres cumarines inclouen el Sintrom (droga acenocumarol) i l'Aldocumar (droga warfarina).

3. Glicòsids

Formats per un sucre unit a un alcohol mitjançant un enllaç glicosídic.

Saponines: propietats detergents (regalèssia, castany d'Índies, heura...).
Glicòsids cardíacs: el més conegut és la digitoxina (tractament de la insuficiència cardíaca) i la digoxina (digitàlics).
Glicòsids cianogènics: quan s'aixafa la planta que els conté, alliberen substàncies volàtils tòxiques.
Glucosinolats o glicòsids de l'oli de mostassa: desprenen substàncies volàtils que donen aroma, olor i gust als condiments.

4. Alcaloides

Solubles en aigua, contenen almenys un àtom de nitrogen a la molècula i mostren activitat farmacològica. L'opi és el més conegut; a dosis altes és tòxic, però a dosis baixes té un alt valor terapèutic com a relaxant muscular, tranquil·litzant, antitussigen o analgèsic. Exemples: Papaver somniferum (morfina i derivats com la codeïna, heroïna...), tabac, cafeïna i marihuana.