Respiració en els animals: cutània, branquial, traqueal i pulmonar

DIFUSIÓ SIMPLE DIRECTA

L’intercanvi de gasos a través de tota la superfície corporal. L’02 dissolt en l’h20 difon cap a les cèl·lules, mentre que el  co2, format a les cèl·lules, difon des d’aquestes cap a l’aigua.

RESPIRACIÓ CUTÀNIA

L’intercanvi de gasos a través de la pell,per difusió,  sota la pell i separats de la superfície del cos per una sola capa de cèl.Lules, trobem una xarxa de capil·lars, que transporta o2 i co2 pel cos.

RESPIRACIÓ EN EL MEDI AQUÀTIC

RESPIRACIÓ BRANQUIAL: extensions de la superfície del cos cap al medi aquàtic molt ramificades i intensament vascularitzades per realitzarl’intercanvi gasós.  s’aconsegueix un augment de la superfície respiratòria, per captar l’02 contingut en l’h20. Les brànquies tenen un epiteli unicel·lular, que permet la difusió de l’o2 de l’h20 als capil·lars i del co2 en sentit contrari.

BRÀNQUIES EXTERNES

• FILAMENTOSES, (mol·luscs gasteròpodes).

• Forma LAMINAR, com en els equinoderms.

• Aspecte ARBORESCENT, com en els capgrossos.

BRÀNQUIES INTERNES

necessiten un mecanisme de ventilació que impulsi l’aigua cap a aquesta cavitat. - CILIADES, els cilis es mouen contínuament i provoquen la circulació de l’aigua.

- SEPTALS, l’aigua entra pels espiracles o per la boca,i surt a través de cinc fenedures branquials situades en els laterals del cap. El moviment d’avançament de l’animal impulsa l’aigua a través de les brànquies.

-OPERCULARS, es divideixen en làmines branquials, augmentant així la superfície d’intercanvi. El mecanisme de ventilació = l’entrada d’aigua per la boca, que és conduïda cap a les brànquies. En tancar-se la boca, l’aigua flueix a través de les brànquies i surt del cos per les fenedures branquials.

RESPIRACIÓ EN EL MEDI TERRESTRE

RESPIRACIÓ TRAQUEAL

- sèrie de tubs ramificats, tràquees i traqueoles, que s’obren a l’exterior per uns orificis anomenats estigmes o espiracles, localitzats a la superfície corporal. La ventilació s’efectua gràcies als moviments del cos i les contraccions de les tràquees. Les traqueoles s'estenen per tot el cos, l’intercanvi de gasos es produeix per difusió directa entre la traqueola i el teixit.

RESPIRACIÓ PULMONAR

De pulmons en podem distingir de dos tipus:

-Pulmons de difusió:  molt primitius. Cambra senzilla, amb molts de replecs interns. No necessiten cap sistema de ventilació

-Pulmons de ventilació: són típics dels vertebrats terrestres. Necessiten mecanismes actius de ventilació. Estan formats per dos alveòls, que estan envoltats per capil·lars sanguinis.

-Pulmons d’amfibi: són recoberts externament per capil·lars. Els més evolucionats, presenten plecs de teixit connectiu que incrementen la

superfície respiratòria. La superfície d’intercanvi és poca per arribar a cobrir les necessitats d’oxigen de l’animal= respiració pulmonar es complementa amb respiració cutània.

-Pulmons d’au: tenen sacs aeris, que penetren en els ossos i són oprimits i relaxats pels moviments de les ales, amb la qual cosa es renova l’aire pulmonar. Durant la inspiració, tots els sacs es carreguen d’aire, augmenten la capacitat pulmonar i amb açò satisfan les grans necessitats d’oxigen que requereix el vol.