Mercè Rodoreda i Pere Calders: Vida i Obra

Mercè Rodoreda: La Veu Femenina de la Postguerra

Mercè Rodoreda és la novel·lista i narradora més important i destacada de la postguerra. La seva obra s'emmarca dins la narrativa psicològica i inclou, com a mínim, dues obres mestres: La plaça del diamant i Mirall trencat, a més d'una sèrie de contes excepcionals. El seu estil, aparentment natural, és fruit d'un treball minuciós i elaborat.

Infància i Joventut

Criada en un ambient on la literatura, el teatre i la música hi eren presents, les històries que li explicava el seu avi al jardí de casa van marcar la seva infància. El jardí esdevé, així, un motiu recurrent en la seva obra.

Es va casar amb el seu oncle, 14 anys més gran que ella, que acabava d'arribar d'Argentina. El 1932 va publicar la seva primera novel·la, Sóc una dona honrada?, i un any després es va dedicar al periodisme.

Guerra Civil i Exili

Abans de la Guerra Civil, va publicar quatre novel·les, entre elles Aloma. Durant la guerra, va donar suport a la República. Posteriorment, es va exiliar a França, al castell de Roissy-en-Brie, on va iniciar una relació amb Armand Obiols que va durar fins a la mort d'ell.

Per sobreviure, es va dedicar a la costura, sense tenir temps per a la novel·la. El 1949 va ser nomenada Mestra en Gai Saber en guanyar tres vegades els Jocs Florals.

Retorn a Catalunya i Últims Anys

Es van traslladar a Ginebra, on va escriure La plaça del diamant, considerada l'obra més important de la narrativa catalana de postguerra. El 1971 va morir Armand Obiols, i ella va tornar a Romanyà de la Selva, on va publicar Mirall trencat. Va morir el 1983.

Etapes Literàries

Anys d'Aprenentatge (Abans de la Guerra fins a l'Exili)

La condició de la dona, marcada per la frustració, és un tret característic d'aquesta etapa. Obres:

• Sóc una dona honrada?
• Del que hom no pot fugir
• Un dia en la vida d'un home
• Crim
• Aloma
• Poesia dels Jocs Florals

Aloma: novel·la autobiogràfica que relata la història d'amor entre una adolescent solitària i el germà de la seva cunyada. Aquesta relació comporta un malestar familiar i un fracàs sentimental. Està escrita amb monòleg interior i narrador omniscient. Presenta una dona que es veu obligada a enfrontar el futur amb el fill del qual està embarassada.

La Transició: Primeres Novel·les Psicorealistes

Durant l'exili, inicia un període de tristesa, pessimisme i dolor que plasma en la seva obra. Obres:

• Vint-i-dos contes
• La plaça del diamant
• El carrer de les Camèlies

En aquestes obres, el pas del temps fa infeliços els protagonistes, abocats a la solitud.

La plaça del diamant: novel·la psicològica i costumista que centra la història en el personatge femení de la Natàlia. La protagonista explica la seva història en un monòleg interior dirigit a un receptor imaginari. La seva vida es divideix en tres etapes: la joventut, el matrimoni amb en Quimet i el matrimoni amb l'Antoni. Ambientada al barri de Gràcia, la protagonista viu una vida desgraciada: perd la identitat i el seu primer matrimoni la converteix en la Colometa.

Maduresa: La Novel·la i els Mites

Aconsegueix la maduresa amb Mirall trencat, relat de la tràgica vida de tres generacions d'una família benestant del segle XX. Incorpora un món mític, amb una prosa densa, carregada de ressonàncies misterioses i simbòliques. Recorre al símbol de la infantesa i del jardí. Obra pessimista, impregnada pel pas destructor del temps.

Les Acaballes: Retorn a Catalunya i Novel·les Misticosimbòliques

Domina la fabulació imaginària, plena de simbolisme i patetisme, culminació del que va començar a Mirall trencat, amb una constant reflexió sobre la mort. Obres:

• Viatges i flors (contes)
• Quanta, quanta guerra...
• Isabel i Maria
• La mort i la primavera

Novel·la d'Anàlisi Psicològica

• En l'obra de postguerra, construeix un món narratiu original i de gran qualitat literària.
• Presenta el relat entre l'intimisme i el misteri psicologista.
• Són constants les anàlisis psicològiques que versen sobre:
  • Les dificultats en les relacions humanes.
  • La relació d'oposició entre els dos sexes.
  • La reflexió sobre el pas del temps.
  • La reflexió sobre la vellesa i la mort.
• Les protagonistes són gairebé sempre dones d'una gran força interior.
• Prossegueix la novel·la psicològica de Proust: anàlisi detallada dels sentiments a través dels records que els provoquen.

Pere Calders: El Mestre del Conte

Pere Calders està considerat un mestre del conte, d'un tipus humorístic, absurd, amb un to quotidià i casolà. Pertany a la postguerra i al gènere del realisme màgic, que va néixer a Itàlia entre els anys vint i trenta.

Vida

Barcelona 1912-1994. Va passar els primers anys de la seva vida en una masia al Vallès Occidental i, més tard, es va traslladar amb la seva família a Barcelona. Es va matricular a l'Escola Superior de Belles Arts i va treballar com a periodista i dibuixant en revistes com L'Esquella de la Torratxa.

Es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República. Després de la guerra, va ser internat en un camp de concentració a Prats de Molló. Després d'una breu estada a França, i havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on va estar-s'hi 23 anys. Allà es va casar per segona vegada, va tenir dos fills i va treballar per a una editorial.

Va tornar a Barcelona i va treballar per a l'editorial Montaner y Simón. L'èxit massiu li va arribar a través d'Antaviana, muntatge teatral del grup Dagoll Dagom a partir dels seus contes. El 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Obra

Contes: Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil i altres contes, Aquí descansa Nevares.

Novel·la: L'ombra de l'atzavara (obra que va escriure en tornar de l'exili), Gaeli i l'home déu.

L'obra de Calders està sota un humorisme innocent i fabula amb freqüència sobre el caràcter absurd del món contemporani.