Mercats Financers, Diner i Inflació: Guia Completa

Economía12,5 KB

9.1 mrcats financrs i intrmdiació financra.L dinr com a actiu financr el dsnvolupamnt dl procés d producció comxta la ncssitat d disposar d dinrs en efctiu en dtrminats momnts, pr podr fr front a difrnts tipus d dspss: - a curt trmini:
Rposició dls béns d capital circulant i pagamnt d salaris. - a yarg trmini:
Rposició dl capital fix i nova invrsió. Tanmatix, a l’emprsari no li intrssa tnirl su capital en forma d dinr (capital montari) sinó k prfrix tnir-lo invrtit, prquè només així pot obtnir 1s guanys. La raó és kl dinr és 1 actiu financr poc rndibl. distinció entr actius rals i actius financrs. -

actius rals

Són exprssions immdiata d riksa (màkins, edificis, etc.). L'acumulació d capital suposa l'adkisició d'akst tipus d'actius pr sr utilitzats en 1 procés d producció. -

Actius financrs

S dfinixen com 1 contract d préstc amb 1 valor nominal k corrspon a la quantitat prstada, 1 trmini d'amortització k indical momnt en quèl préstc aurà d sr tornat i 1 rndimnt o quantitat d dinr kl bnficiari dl préstc aurà d pagar com a pru pr la utilització dls rcursos líkids durantl príod dl préstc. Suposn, pr tant, el rconixemnt d'un dut. Tot actiu té com a contrapartida 1 passiu pr igual valor.L dinr és l'actiu financr més imxtant; rprsnta 1 crèdit contra qualsvol product dl mrcat.

Caractrístiks dls actius financrs:


Likidsa:

major o mnor capacitat pr convrtir-s en dinr en efctiu. Dpèn fonamntalmnt d l'amplitud dl mrcat enl qual s'adkirixen: com més agnts i participin, més possibilitats i aurà d fr líkid 1 actiu. - sgurtat:
v dtrminada pr la confiança k ofrix l'emissor i pr la sva solvència d cara al complimnt dl dut. -

Rndibilitat

Intrès o rtribució k s prcp pl ft d possir l'actiu financr. Acostuma a star en rlació invrsa a la likidsa i a la sgurtat.

El dinr com a actiu financr

:l dinr és l'actiu més líkid i més sgur, prò també és el mnys rndibl. Pr tant,ls emprsaris, k buskn l'obtnció d bnficis prfriran, en la msura dl possibl, rnunciar a la likidsa dl dinr pr invrtir en al3 actius més rndibls, ja siguin rals o financrs.

Intrmdiació d ls institucions financrs


 ls institucions financrs canalitznls rcursos excdntaris d'uns agnts (emprsaris o particulars) pr ofrir-ls a akys k en ncssitn, a canvi d participar enls rsultats d l'activitat econòmica k contribueixen a finançar, és a dir, a canvi d'obtnir 1s intrssos.

Els mrcats financrs

. constitueixen l'àmbit on s'intrcanvien actius financrs. Quan
aksts actius són a mig i yarg trmini s parla d mrcat d capitals; quanls actius financrs k s'intrcanvien són a curt trmini s parla d mrcat d dinr.

Ls funcions dl dinr

L dinr com a mitjà d'intrcanvi gnralitzat
: ls mrcadris produïds s'intrcanvien pr dinr enl mrcat i akst dinr srvix pr adkirir novs mrcadris. -l dinr com a mitjà d pagamnt
:l dinr no smpr aparix enl momnt d l'intrcanvi. És possibl k la cosa sigui yiurada a canvi d'una promsa d pagamnt. Nix així 1 dut, k dsaparixerà enl momnt en quèl pagamnt s faci efctiu mitjançantl dinr.
-l dinr com a msura d valor o com a 1itat d compt
:l valor d ls coss k s'intrcanvien s'exprssa fnt rfrència a 1itats d dinr.Ls prus són la rprsntació dl valor d ls mrcadris en trms d dinr.
-l dinr com a rsrva d valor
: ki disposa d dinr disposa d riksa o d
capacitat d canvi.L dinr és 1a rsrva d valor en abstract k prmtrà a ki en disposi adkirir mrcadris.

La dmanda d dinr


-


Dmanda pr motiu d transacció

. ds d l'economia noclàssica s' a emfasitzat la funció dl dinr com a mitjà d'intrcanvi i s' a explicat la dmanda d dinr pr part dls agnts econòmics en la msura k és ncssari pr podr ralitzar transaccions econòmiks. La dmanda d dinr dpndrà, doncs, d la rnda. Aksta concpció dóna yoc a la noció d vlocitat d circulació dl dinr, caractritzada pr la rlació entr quantitat d dinr i volum d transaccions, k s considra com 1a rlació stabl, ja k dpèn d caractrístiks structurals.
-

Dmanda pr motiu d'spculació

. en opinió d kyns, prò, i a d'al3
raons pr dmandar dinrs. A banda d facilitar l'intrcanvi,l dinr és també 1 dipòsit d valor o 1a rsrva d riksa ils individus intntaran prsrvar la sva riksa davant d'altracions prvisibls dls tipus d'intrès. Són ls expctativs dls individus amb rlació a l'evolució dls tipus d'intrès ls k dtrminn la dmanda d dinr. En aksta prspctiva la noció d vlocitat d circulació dl dinr prd la sva caractrística d rlació structural.
9.2 la cració d dinr lgal i d dinr bancari el sistma bancari
: format pl conjunt d'institucions capacs d crar dinr: -

L’autoritat montària

: banc cntral d cada país. Ds d 1.1.99, en què s va constituir la 1ió econòmica i montària, l'autoritat montària enl trritori d la uem o zona dl euro ésl sistma europu d bancs cntrals (sbc), k incloul banc cntral
europu (bc) ils bancs cntrals dls stats mmbrs d la uem (totsls d la ue mnysl rgn 1it, Dinamarca i suècia). -ls bancs comrcials
: totsls bancs, caixs d'stalvi i entitats cooprativs d crèdit. La sva caractrística principal és k accptn dinr dls sus clients gnrant així 1s passius (dipòsits) k podn sr remborsats pls sus titulars en difrnts condicions.Ls bancs comrcials disposn d'aksts rcursos pr ofrir crèdits a d'al3 agnts, cobrant a canvi 1a rtribució k és suprior a la kls bancs paguen als sus dipositants.

Ofrta montària: dinr lgal i dinr bancari:

l'ofrta montària,l conjunt d mitjans d pagamnt disponibls, s composa dl dinr lgal (amb exclusió dl k stà en podr dls bancs i garantix la sva likidsa) i dl dinr bancari.
-

Dinr lgal:

monds i bityets en circulació, emsos pr l'autoritat montària. S'anomna també circulació fiduciària. -

Dinr bancari:

Ésl k crenls bancs comrcials a partir dls dipòsits efctuats pls sus clients sgonsl procdimnt d'expansió dl crèdit.

Cració d dinr lgal

: És l'autoritat montària ki cral dinr lgal a partir d la montització dls sus actius sobrls sctors no montaris d l'economia. L'autoritat montària adkirix actius sobrl sctor extrior, sobrl sctor públic i sobrl sctor privat i, com a contrapartida, introdueix dinr en circulació (bas montària).

cració d dinr bancari

: la part d la bas montària disponibl pl sistma bancari dóna yoc a la cració d dinr bancari mitjançant la concssió d crèdits. - prcdnt en l'activitat dls antics orfbrs i prstamists -

L’expansió dl crèdit

: d ls imposicions en efctiu k rbnls bancs, 1a part l' auran d consrvar en efctiu pr fr front a ls dmands dls sus clients (rsrvs líkids rkrids), prò la part rstant (rsrvs excdntàris) podran utilitzar-la pr concdir crèdits als sus clients. Aksts crèdits donaran yoc a nous dipòsits k srviran igualmnt, en bona part, pr concdir nous crèdits i així succssivamnt. D'aksta manra s'aniran multiplicantls dipòsits i la capacitat d dspsa dl conjunt dls agnts; és a dir, s crarà dinr bancari. -l coefi100t d caixa
: És la rlació entr ls rsrvs líkids (actius d caixa) i el volum total d dipòsits. Aksta rlació v fixada pr l'autoritat montària i dtrminals límits d la possibilitat d cració d dinr bancari, així com la quantitat mínima d dinr lgal o d rsrvs en efctiu k a d tnir la banca comrcial, atès 1 dtrminat volum d dipòsits. Ls possibilitats d cració d dinr bancari podn exprssar-s en la fórmula d'una progrssió gomètrica: m = _m / a on m és la cració d dinr; _m ésl dipòsit inicial i a ésl coefi100t d caixa.
si bé istòricamntl coefi100t d caixa a stat forçalvat (17%l 1990 a spanya), ds d 1.1.99 a kdat fixat pr al conjunt dls stats mmbrs d la uem enl 2%. En la situació actual, a partir d'una imposició inicial d 1.000 Î, podria gnrar-s 1 volum d dinr bancari d 50.000 Î: m = mil / 0,02 = 50.000
-l balanç dls bancs comrcials
actiu: - actius d caixa ols actius líkids dl sistma bancari- dinr lgal a ls caixs dl sistma bancari (o efctiu d caixa)- dipòsits enl banc cntral- actius rndibls (crèdits i préstcs, k són la bas dl ngoci bancari)- actius sobrl sctor públic- actius sobrl sctor privat- actius rals.

Passiu

: - dipòsits efctuats en difrnts condicions- dipòsits a la vista- dipòsits d'stalvi- dipòsits a trmini- crèdits dl banc cntral a la banca comrcial- al3 9.3l valor dl dinr: la inflació dfinició d’inflació
. És 1 augmnt continuat, més o mnys fort, dl nivy gnral d prus. Significa kls valors nominals d ls mrcadris augmnta. Comxta simètricamnt 1a dvaluació d la monda, ja k caldran més 1itats montàris pr adkirir la matixa quantitat d'un bé dtrminat.

Distinció entr inflació i iprinflació

Aksta darrra suposa kl nivy d'inflació és tanlvat k comxta la pèrdua d confiança enl dinr i la ngativa dls agnts econòmics d consrvar dinr, d manra k és 1 procés k s'autoalimnta.

La msura d la inflació

- l'indx d prus al consum (ipc) y l dflactor d prus dl pib efcts d la inflació:
- prtorbació dls prus rlatius, transfrència d rnds: la inflació prjudicals crditors i al3 prcptors d rnds fixs i afavorixls dutors ils k prcbn rnds rsiduals. - la inflació comxta indirctamnt 1 augmnt dls tipus d'intrès, en dtrimnt d la invrsió. - en la msura kls agnts puguin raccionar davant d la pèrdua d capacitat adkisitiva o d bnficis provocada pr la inflació provocaran més inflació, d manra kl procés inflacionista s'autoalimnta. - efcts sobr la comptitivitat d’una economia rspct dl sctor extrior.

Toris d la inflació

: - toris montarists, k atribueixen la inflació a l'actuació d l'stat, a la dspsa pública i al dèficit. - toris kynsians, k vuen la inflació com 1 fnomn d'excés d dmanda k s' a d corrgir amb 1a política d rstricció d la dspsa. - toris structurals, k atribueixen la inflació a ls caractrístiks dls mrcats:l prdomini dl podr oligopolístic comxta k s puguin mantnir uns pruslvats. 1 incrmnt dls costos d producció comxta als ors 1 augmnt gnral dls prus.

Descargar

PDF Word HTML