Mercats competitius i no competitius: tipus de mercat i competència

Mercats competitius i no competitius

Diferents formes de mercat. El marc de referència del model d'oferta i demanda és la competència perfecta. Les hipòtesis que comporta aquest marc, però, són extremadament restrictives i difícils de trobar en la realitat. Per tant, és necessari conèixer el funcionament de altres tipus de mercat que s'apropen més a la realitat: monopoli, oligopoli i competència monopolística.

Mercat de competència perfecta. Les condicions sota les quals han d'actuar els agents en un mercat de competència perfecta són bàsicament quatre:

1. Atomització: a d'operar un nombre molt elevat d'agents, especialment pel costat de l'oferta.
2. Homogeneïtat o indiferenciació del producte: els productes ofertats són homogenis.
3. Competència lliure i oberta: no hi ha intervencions externes ni barreres d'entrada.
4. Transparència: els participants poden accedir a tota la informació disponible de forma fiable i gratuïta.

En resum, un mercat en competència perfecta serà aquell en el qual un consumidor amb accés a informació completa i gratuïta pot decidir entre les ofertes, de caràcter indiferenciat, d'un nombre elevat d'agents, cap dels quals té la capacitat d'influir en la marxa del mercat ni en els preus d'una manera individual. Per aquest motiu es diu que les empreses en condicions de competència perfecta són *preu-acceptants*, ja que han d'assumir el preu com a una dada que els ve imposada per les condicions del mercat i sobre la qual no tenen capacitat d'incidència.

La realitat, però, és que els mercats difícilment operen sota condicions de competència perfecta. S'acostuma a posar com a exemple d'aquest tipus de mercat els grans mercats de futurs mundials de primeres matèries (cereals, cafè, soja, etc.), també anomenats mercats de commodities.

La situació més oposada a la competència perfecta és el monopoli, en el qual no existeix cap tipus de competència, ja que un sol ofertant ha de satisfer la totalitat de la demanda. Per tant, el comprador no té cap altra opció que adquirir al monopolista el bé o servei que aquest subministri. A més, cal fer referència a altres formes de mercat, especialment l'oligopoli i la competència monopolística.

• En el monopoli, l'empresa ofertant es troba en situació de fixar el preu que li resulti més convenient. Com que no té cap competidor, els consumidors no tindran cap altra opció que pagar-lo si volen obtenir el bé o servei que proporciona el monopolista. Això no vol dir que el monopolista tingui llibertat absoluta per determinar segons els seus interessos el preu al qual ven i les quantitats que ven, ja que estarà condicionat per la corba de demanda del conjunt del mercat en el qual opera. Podrà determinar d'acord amb la seva conveniència el preu al qual vol vendre o les quantitats que vol col·locar en el mercat, però no les dues variables simultàniament. Normalment, el comportament del monopolista serà el d'intentar ajustar la seva oferta a la quantitat que li permet maximitzar el benefici.

Cosa que comporta que el nivell de preus resultarà de les condicions de la demanda. En els mercats monopolístics els preus se situen a un nivell superior al vigent sota condicions de competència perfecta, amb la qual cosa es produeix una transferència de rendes dels consumidors cap al monopolista i, en conseqüència, es generen uns costos socials que deriven de la situació de monopoli.

• Competència monopolística: es caracteritza pel fet que els productors introdueixen elements de diferenciació dels productes basats en la imatge de marca, l'efecte de moda, la publicitat, etc. Aquesta estratègia permet a les empreses generar en la seva relació amb els consumidors un cert grau de monopoli, que variarà en funció del nivell de diferenciació que s'aconsegueixi introduir en el producte i de la fidelitat dels consumidors que se'n derivi. En un mercat de competència monopolística normalment operaran diversos ofertants, fins i tot un nombre elevat, però alguns consumidors accepten preus més elevats dels que es donarien en condicions de competència perfecta, perquè perceben el producte com a diferent. Això permet a l'ofertant d'un producte diferenciat mantenir preus per damunt dels preus d'equilibri en competència perfecta. Això suposa l'obtenció de rendes extraordinàries que podran ser més o menys elevades en funció del grau de «diferenciació monopolística» que els ofertants siguin capaços d'introduir.
• L'oligopoli es caracteritza per l'existència d'un nombre reduït d'ofertants i, per tant, no es dóna la condició d'atomització. En aquestes condicions cada venedor disposa d'un cert poder de mercat, ja que controla una part significativa del mercat. La situació d'oligopoli -diferenciat o no- és una de les més freqüents en els mercats, tant de béns com de serveis. Les situacions d'oligopoli són resultat de l'existència de barreres d'entrada en el mercat del qual es tracti, siguin administratives, de caràcter tecnològic, derivades de la importància de les economies d'escala, o causades per altres factors. El nivell de concentració existent en els mercats oligopolístics proporciona un indicador per aproximar-se al poder de mercat del qual disposen les empreses que actuen en el mercat. El fet de disposar d'un cert poder de mercat permet a les empreses oligopolistes mantenir preus per damunt dels preus de competència perfecta i aconseguir així rendes extraordinàries.

Un altre factor important en l'oligopoli és la interdependència de les empreses ofertants: les estratègies de cadascun dels venedors markan les possibles reaccions dels altres.

• La situació d'interdependència i el fet d'intervenir pocs venedors obre la possibilitat d'estratègies conjuntes i d'acords anticompetitius entre les empreses, ja siguin tàcits o explícits, per incidir sobre els preus o repartir-se àrees de mercat.