Memòria: definició, tipus, processos i com millorar-la

Definició i concepte

Definició i concepte: La memòria és el procés d’emmagatzematge per després recordar aquesta informació. Són els canvis que es produeixen al cervell per adquirir, emmagatzemar i recuperar allò que aprenem. L’aprenentatge i la memòria són dos processos molt lligats i, en certa manera, coincidents, com les dues cares d’una mateixa moneda. Les memòries ens permeten relacionar el present amb el passat i projectar cap al futur els nostres pensaments i idees.

Memòria sensorial

Memòria sensorial: La memòria sensorial possibilita que siguem capaços de percebre i emmagatzemar la informació del nostre entorn físic.

• Memòria icònica: La memòria icònica és la memòria sensorial visual.
• Memòria ecoica: És la memòria auditiva i s'encarrega de retenir la informació relacionada amb els registres auditius.
• Memòria hàptica: Es tracta de la memòria tàctil.
• Memòria olfactiva i gustativa: La memòria olfactiva i gustativa ens permeten registrar informació sobre les olors i sabors que trobem en diferents estímuls.

Memòria verbal i memòria a curt i llarg termini

Memòria verbal: És la memòria per a la informació en forma de paraules, tant oral com escrita.

Memòria a curt termini

Curt termini: La memòria a curt termini és la memòria immediata que tenim per als estímuls que acabem de percebre. Un exemple clàssic és el número de telèfon que retenim a la ment durant el breu període que necessitem per marcar-lo. És transitòria i fràgil, molt vulnerable a qualsevol tipus d’interferència.

Memòria a llarg termini

Llarg termini: La memòria a llarg termini és estable i duradora, poc vulnerable a les interferències i capaç d’emmagatzemar molta informació durant un temps indefinit. Gràcies a aquesta memòria recordem qui som, la nostra família i amics, la llengua que parlem, el lloc on vivim, els coneixements necessaris per a la nostra professió i molts esdeveniments de la nostra vida passada.

Tipus de memòria a llarg termini

• Episòdica: S'encarrega de la codificació i el record d'experiències personals i esdeveniments específics del passat.
• Semàntica: S'ocupa de l'emmagatzematge i la posterior recuperació del coneixement de fets i conceptes (coneixements culturals i del món en general), a més del significat de les paraules.
• Procedimental: Permet adquirir habilitats perceptives, motrius o cognitives mitjançant la pràctica.

Neuropsicologia de la memòria

Neuropsicologia de la memòria: La neuropsicologia estudia la connexió entre la funció cerebral i el comportament o la conducta. Examina com una lesió, dany o funcionament anormal del sistema nerviós central afecta els processos de pensament, els aspectes psicològics, emocionals i conductuals d’un individu. És una branca de la psicologia que investiga els estímuls bioquímics i el funcionament de les neurones.

Hiperèmnesia: Recordar dades concretes amb una memòria exagerada d’informació específica que poden semblar «dades inútils». Sol presentar-se en algunes persones amb trastorns de l’espectre autista.

Paramnèsia: Les persones amb paramnèsia recorden i creen històries o situacions que no han passat.

Processos bàsics de la memòria

1. Codificació: La informació molt repetida o molt significativa fa que el cervell sigui capaç de formar un patró d’activitat neuronal concret i únic. Aquesta informació passa a ser memòria a llarg termini.
2. Emmagatzematge: La informació guardada a llarg termini és capaç de crear una xarxa memorística que inclou diferents aspectes d’una informació. Per exemple, podem emmagatzemar informació visual i auditiva d’un concepte alhora.
3. Recuperació: Recordar implica accedir i recuperar una informació prèviament emmagatzemada. Concretament, significa que el cervell torna a activar el patró o xarxa neuronal que es va produir quan vam crear aquest record.
4. Què recordem: La memòria és selectiva. El cervell tendeix a emmagatzemar la informació que és important per a nosaltres i permetre l’oblit del que manca d’interès. El cervell registra allò que té un significat especial per a cada persona —perquè impressiona, agrada, reconforta o, al contrari, perquè disgusti. Aquesta selecció no és voluntària: ningú no decideix deliberadament què recordar i què no. Les experiències negatives també es registren sovint per intentar evitar que es tornin a produir.

Recuperació de la informació (recordar)

1. Significació: És més fàcil recordar quelcom si té significat o càrrega sentimental.
2. Context: És més fàcil recordar depenent del context—l'espai i el temps en què et trobes.
3. Estat d’ànim: Tenir un bon estat d’ànim ajuda a recordar un fet.

L'oblit

• Lesió cerebral: Pot condicionar la memòria i provocar pèrdues o buits.
• Repressió: Pot ocórrer l’oblit d’experiències desagradables o pertorbadores.
• Interferència: Allò que la persona viu pot interferir i fer que no es consolidi o es relacioni amb la nova informació; si no es troba sentit al que s’aprèn, s’acaba oblidant.
• Falta de processament: Quan intentem assimilar un concepte complex sense tenir la base prèvia, hi ha falta de comprensió i, per tant, oblit.
• Context inadequat: Oblidar una experiència per haver-la viscuda en un context poc adequat.

Com millorar la memòria

• Atenció: Parar atenció selectiva. Quan estem distrets no retenim, però si hi prestem atenció sí que retenim (memòria selectiva).
• Significat: Ha de tenir sentit per poder relacionar la informació; si alguna cosa està buida de sentit, no la recordarem.
• Organització: Organitzar les idees facilita l’assimilació i la comprensió, i per tant la retenció.
• Associació: Relacionar conceptes amb allò que ja tenim après.

Distorsions de la memòria

• Temps: La memòria es debilita amb el temps; costa més retenir i recordar.
• Distracció: No es genera memòria selectiva i no s’adquireix la informació.
• Bloqueig: Informació frustrada; ocorren bloquejos si no ens sentim bé amb el que volem adquirir.
• Atribució errònia: No relacionem la informació amb una base sòlida i la identifiquem erròniament.

Alteracions de la memòria

• Amnèsia: Pèrdua total o parcial de la memòria.
• Amnèsia funcional: Amnèsia causada per una situació d’emocions negatives.
• Amnèsia de fixació: Tipus d’amnèsia que impedeix adquirir informació nova.
• Amnèsia retrògrada: Dificultat per recordar el passat; incapacitat per recuperar records anteriors.
• Alteracions psicògenes: Oblit a causa d’experiències traumàtiques.

Nota: S'han preservat i reorganitzat tots els continguts per a una lectura més clara, mantenint la informació original i corregint errors d’ortografia, gramàtica i capitalització.