Teoria del Desenvolupament Cognitiu de Piaget: Estadis i Conceptes Clau

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,98 KB

Jean Piaget (1896-1980) va ser un psicòleg suís que va estudiar el desenvolupament intel·lectual i cognitiu de l'infant. La seva obra s'emmarca dins de la psicologia evolutiva, que estudia els processos de canvi psicològic al llarg de la vida de les persones. Va publicar diferents estudis de psicologia infantil observant els seus propis fills. Segons Piaget, en néixer som principalment instint. Els primers estadis, de 0 a 2 anys, són fonamentals per determinar les bases de la intel·ligència i les relacions afectives.

Què estudia la psicologia evolutiva?

Estudia com evoluciona la persona des del seu naixement fins a l’edat adulta.

Què són els actes reflexos? Exemples

Resposta involuntària de les persones davant de diferents estímuls. Per exemple: apartar la mà d’un objecte que crema.

Què entenem per percepció?

Podem dir que la percepció és el significat que cadascun de nosaltres atorga a la informació que rep dels òrgans sensorials. Tenim diferents formes de percepció: visual, auditiva, gustativa, olfactiva i tàctil.

Estadis inicials del desenvolupament humà segons Piaget

Els tres primers estadis abasten el període de temps que va de 0 als 2 anys de vida d'un infant i són els següents:

  • Estadi dels actes reflexos (0-3 mesos)
  • Estadi de l’organització de les percepcions i hàbits (3-12 mesos)
  • Estadi sensoriomotriu (1-2 anys)

L'estadi sensoriomotriu de Piaget: interacció i joc

Aquest estadi al·ludeix a la interacció física de l'infant amb l’entorn. En aquest estadi, el desenvolupament cognitiu s’articula a través del joc experimental, que es pot associar també a certes experiències que sorgeixen de la interacció amb objectes, persones i animals. Els moviments de les mans i dels braços són en principi un exercici físic, però acaben convertint-se en eines “intel·lectuals” de l'infant.

La "Revolució Copernicana" de Piaget (0-2 anys)

Piaget qualifica aquest període que va de 0 a 2 anys d’edat de l'infant de «Revolució Copernicana» perquè al llarg dels tres estadis, el nadó elabora unes subestructures cognitives i una sèrie de reaccions afectives elementals que seran la base de la seva vida intel·ligent i afectiva posterior. Aquesta revolució consisteix a passar de creure que el món és el propi cos de l'infant a descobrir que hi ha un univers fora d’ell mateix i a construir el llenguatge. L’evolució cognitiva al llarg dels tres estadis que es desenvolupen dins del període de temps que va de 0 a 2 anys, és la següent: Actes Reflexos, Organització de Percepcions i Hàbits, Estadi Sensoriomotriu.

Categories d'objecte, espai, causalitat i temps

Cap al final dels 2 anys de vida, és a dir, al final del tercer estadi.

Estadi posterior al sensoriomotriu: Operacions Preoperatives

L'estadi de les Operacions Preoperatives, que va des dels 2 als 7 anys. Aquest estadi es caracteritza per l'aparició del llenguatge i una gran intuïció.

La "gènesi" del pensament segons Piaget

Piaget parla de «gènesi» per referir-se al pensament, un dels principals trets de la intel·ligència. El pensament no neix de cop, sinó que és un procés llarg que dura des dels dos anys fins al final de l’etapa, és a dir, fins als 7 anys. Al començament, el pensament de l'infant és egocèntric: tot gira al seu voltant. Al món, les coses són pensades i funcionen perquè ell les utilitzi. En aquesta etapa, el pensament de l'infant es caracteritza per una visió animista, artificialista i no distingeix entre el «per què» causal i el «per què» final.

Exemples d’actituds egocèntriques i animistes en infants de 2 a 7 anys:

  • L'infant que pensa que tots els objectes són seus.
  • Cuidar una nina com si fos un ésser que té vida.

Manca de raonament lògic en infants (2-7 anys)

Amb una gran intuïció.