Martha Nussbaum: Comparativa Filosòfica amb Plató, Kant, Mill i Nietzsche

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el 4 de Septiembre de 2025 en catalán con un tamaño de 6,16 KB

Comparativa Filosòfica: Nussbaum i altres pensadors

Nussbaum vs. Plató: Antropologia, Estat i Justícia

Aspecte	Plató	Nussbaum
Antropologia	L'ànima defineix la persona. Tres tipus d'ànima, tres tipus de persones i funcions.	Tothom ha de tenir les mateixes oportunitats. Les diferències no han de determinar el rol social.
Classes socials	Estan fixades segons l'ànima. Cada classe té un paper a la polis.	Rebutja diferències socials que limitin capacitats i oportunitats.
Estat	Aristocràcia dels savis. Estat totalitari.	Democràcia participativa. L'Estat ha de protegir drets i llibertats individuals.
Justícia	Equilibri entre classes = justícia.	Justícia social = igualtat real d'oportunitats per a tothom.
Educació	Obligatòria i diferent segons la classe social.	Obligatòria per a tothom. Sensible a contextos culturals. Inclou arts i humanitats.
Llibertat	No hi ha llibertat individual.	Capacitats = llibertats essencials per a una vida digna.
Ètica	Coneixement del bé = virtut. El bé de la comunitat és prioritari.	Drets inalienables per a tothom. Ètica de les capacitats i de la dignitat.

Nussbaum vs. Kant: Dignitat, Llibertat i Ètica

Aspecte	Kant	Nussbaum
Tendència	Il·lustració, racionalisme, deontologisme.	Liberalisme amb justícia social, feminisme, emocions.
Antropologia	L'ésser humà és racional i autònom.	Som vulnerables i interdependents, amb emocions importants.
Dignitat	Es basa en la racionalitat i la llibertat.	Es basa en la capacitat per desenvolupar una vida plena.
Ètica	Moral = deure racional. Les emocions no són una font moral vàlida.	També deontològica, però amb emocions com a guia social.
Llibertat	Llibertat = autonomia racional.	Llibertat = capacitats reals per viure dignament.
Justícia i Estat	Protegir drets formals i llibertat racional.	Garantir condicions reals (educació, salut...) perquè tothom exerceixi els seus drets.
Finalitat de l'ésser humà	Fins en si mateixos, mai com a mitjans.	També defensa que ningú ha de ser utilitzat com a mitjà, però des d'un enfocament més social i pràctic.
Educació i desenvolupament moral	L'educació ha de formar éssers racionals capaços d'actuar moralment.	L'educació ha de desenvolupar les capacitats emocionals, crítiques i creatives per viure dignament.

Nussbaum vs. Mill: Benestar, Drets i Rol de l'Estat

Aspecte	Mill	Nussbaum
Tendència	Utilitarisme, liberalisme clàssic.	Liberalisme amb ètica social i emocional.
Benestar	Felicitat = plaers i absència de dolor.	Benestar = desenvolupar les capacitats centrals.
Ètica	Utilitarisme de la regla: felicitat amb respecte de drets.	Prioritza la dignitat, no el càlcul de felicitat col·lectiva.
Llibertat	Llibertat negativa (sense interferències).	Llibertat positiva (amb condicions reals per exercir-la).
Justícia i drets	Els drets són útils si porten felicitat general.	Els drets són fonamentals i inviolables.
Estat	Estat mínim, intervenció limitada.	Estat actiu per garantir justícia social i igualtat real.
Drets de les dones	Defensa la igualtat formal (educació, vot).	Defensa la igualtat efectiva, amb polítiques que corregeixin desigualtats estructurals.
Valor de la diversitat	Valora la llibertat d’opinió com a eina de progrés.	Defensa la diversitat cultural com a font de riquesa i justícia social.

Nussbaum vs. Nietzsche: Raó, Moral i Igualtat

Aspecte	Nietzsche	Nussbaum
Tendència	Vitalisme, individualisme radical.	Democràcia, justícia social, ètica emocional.
Raó i emocions	Rebuig de la raó com a base moral. Defensa instints i passions.	Defensa la connexió entre emocions i raó. Emocions ben educades ajuden a la justícia.
Antropologia	Superhome que crea els seus valors. Rebuig de la moral tradicional.	Tots som vulnerables i amb dignitat. Tothom mereix oportunitats iguals.
Moral	Crítica a la moral d’esclaus (igualtat, compassió).	Ètica de les capacitats: tothom ha de viure dignament.
Política	Antidemocràtic. Critica l’Estat.	Defensa la democràcia i l’Estat actiu per garantir justícia.
Igualtat	Rebutja la igualtat com a imposició de mediocritat.	Defensa la igualtat com a base de la dignitat humana.
Educació i cultura	Defensa la cultura elitista que forma individus excepcionals.	Defensa una educació inclusiva, sensible a la cultura local i les arts com a eina de ciutadania.