Nussbaum contra Mill: llibertat, utilitarisme i pacte social

Crítica de Nussbaum a Mill

L'enfocament utilitarista infravalora la llibertat. Nussbaum forma part del corrent del liberalisme i dialoga amb les teories utilitaristes. L'utilitarisme tendeix a considerar la llibertat principalment com un mitjà per a l'obtenció de satisfacció, mentre que Nussbaum defensa que la llibertat també ha de ser una finalitat en si mateixa.

Segons Nussbaum, l'estat ha d'intervenir no per limitar la llibertat, sinó per crear oportunitats. Tot i compartir amb els utilitaristes la idea que la llibertat és un mitjà per a la satisfacció, Nussbaum sosté que la llibertat ha de ser més extensa i garantir capacitats reals a les persones. Critica, per tant, la visió insuficient dels utilitaristes sobre què significa ser lliure.

Enfocaments ètics

En ètica i política, els enfocaments filosòfics solen dividir-se, de manera simplificada, en dos grans corrents:

1. Conseqüencialistes: una acció és bona si els resultats són bons; valoren els resultats i les conseqüències de les accions.
2. Ètiques deontològiques: es centren en el compliment del deure; el bé s'entén dins dels límits de què és correcte. Accepten la felicitat si s'ha actuat conforme al deure.

Comparació: Nietzsche i Mill

Mill planteja una visió liberal en què tothom pot ser una bona persona i on la llibertat es relaciona amb no ser molestat; valora l'acció correcta, la moral i els plaers superiors com a components d'una vida bona.

Nietzsche, en canvi, critica les normes morals comunes i posa més èmfasi en l'individu, les pulsions i les emocions. Per Nietzsche hi ha una desconfiança envers les regles morals que sotmetsquen la creativitat i la vitalitat de l'individu (imatge simbòlica: el lleó).

• Per a Mill: el bé és per a tots.
• Per a Nietzsche: el bé pot ser per a mi (accent en l'individu i la força vital).

Així, Mill busca principis compartits que beneficiïn la col·lectivitat; Nietzsche posa el valor en l'afirmació individual i en qüestionar la utilitat moral convencional.

Comparació: Nietzsche i Kant

Kant posa l'accent en el deure i la raó: l'acció moral s'ha de fer per respecte al deure i seguint la llei moral racional.

Nietzsche defensa la singularitat, la individualitat i aspectes més irracionals o passionals de la vida humana, en oposició a l'ètica purament racional kantiana.

Kant i Mill

Una distinció clau entre aquests pensadors és la naturalesa de l'imperatiu:

• Utilitarisme sovint funciona com un imperatiu hipotètic: una acció és bona perquè permet aconseguir algun altre fi (‘‘fés això per obtenir allò’’).
• Kant diferencia entre imperatius hipotètics i categòrics: l'imperatiu categòric exigeix actuar conforme a una norma que podríem voler universalitzar, independentment dels nostres desitjos particulars.

Hobbes

Hobbes sosté que les persones són iguals en capacitats bàsiques i, per això, tots desitgem sovint les mateixes coses; aquesta igualtat produeix rivalitat. L'estat de natura, segons Hobbes, és com una guerra de tots contra tots: una situació de violència i inseguretat en la qual no es pot viure de manera estable.

Per evitar aquest estat de guerra, les persones estableixen un pacte social: renuncien a certs drets i els transfereixen a una sola autoritat, el sobirà (rei). Aquest model reforça una monarquia absolutista com a forma de garantir la pau i la seguretat, i el pacte és irreversible.

Locke

Locke difereix d'Hobbes: per a Locke no existeix un estat de guerra natural sinó que aquest pot ser provocat. En l'estat de natura les persones tenen drets naturals com la llibertat i la propietat; tots som iguals i ningú està per sobre dels altres.

Els drets naturals són inherents des del naixement, no negociables i no s'han de perdre. El pacte social lockeà consisteix en renunciar a alguns drets per protegir-ne d'altres; el resultat és un govern que ha de ser reversible: si governa malament, els ciutadans poden treure-li el poder. Això s'acostuma a vincular amb el parlamentarisme i la legitimitat condicionada del govern.

Rousseau

Rousseau defensa que l'ésser humà en estat de natura és bo: està més sol, té un cert sentiment d'empatia i no està corromput per la societat. Per a Rousseau, la societat i la propietat privada poden corrompre l'ésser humà i generar desigualtats i comportaments violents (per exemple, quan algú és enganyat o explotat).

Però, si l'estat de natura era millor, ¿per què vam abandonar-lo? Per supervivència: la necessitat de cooperar porta a constituir un pacte entre tots per viure en societat. Aquest pacte, per Rousseau, pot donar lloc a la democràcia si s'organitza com a voluntat general compartida que preservi la llibertat i la igualtat.

Observació final: el text recull principals línies de crítica i comparació entre autoritats clàssiques i modernes de la filosofia política: Nussbaum revisant Mill, i el contrast entre pensadors com Nietzsche, Kant, Hobbes, Locke i Rousseau sobre llibertat, dret i organització social.