Què és la modalització en un text?

És el fenomen pel qual l'emissor incorpora al discurs marques de la seua actitud i subjectivitat davant d'allò que diu. Pot ser present en textos modalitzats o en textos amb algunes marques de modalització.

Quina diferència hi ha entre l'estil directe i l'indirecte?

L'estil directe reprodueix literalment el missatge d'una persona, marcat amb guions o cometes. L'estil indirecte el reprodueix no literalment, amb les pròpies paraules de l'emissor, i cal modificar el temps i la persona.

Marques de modalització i polifonia: resum i perífrasis verbals

Resumen

El document explica conceptes de llengua catalana com la polifonia i el discurs citat (directe, indirecte i lliure), els dialectes constitutius i consecutius, la modalització i les seues marques, i les perífrasis verbals modals i aspectuals. És un resum útil per a repassar teoria lingüística i gramàtica.

Puntos clave

La polifonia és la diversitat de veus que apareixen en un text.
El discurs citat pot ser directe (reproducció literal), indirecte (reproducció no literal) o indirecte lliure (sense marques tipogràfiques ni sintàctiques).
La modalització és la incorporació al discurs de marques de la subjectivitat de l'emissor.
Les marques de modalització inclouen el to, la primera persona del plural inclusiva, el lèxic valoratiu i recursos tipogràfics com cometes i guions.
Les perífrasis modals expressen com l'emissor enfoca el fet (poder, deure, haver de, venir a, gosar, saber).
Les perífrasis aspectuals matisen el moment del fet: inici, fi, freqüència o durada.

Ponte a prueba

1.Polifonia: és la diversitat de veus que apareixen en un text.
Está formada per Dos lexemes d'origen grec: polí(molts), i fonia(so y veu).

En Un text sempre hi ha un emissor principal, que al seu torn pot Reproduir les paraules d'altres persones. Discurs citat dues maneres:

·L'estil Directe és la reproducció literal del missatge d'una persona.

-Els Guions.

-Les Cometes.

·L'estil Indirecte es la reproducció no literal del missatge d'una persona. L'emissor l'explica amb les seues paraules i cal fer modificacions de Temps y persona respecte a l'estil directe

En El disurs citat son imporants els verbs de locució: reacció, Insistència, to i intenció.

L'estil Indirece lliure, per a reproduir el pensament dúna persona . No hi Ha marques tipogràfiques , ni sintàctiques que diferencien la veu De l'emissor de la resta, i sembla que es confonen.

La Polifonia també fa referència a les citacions, és a dir, la Reproducció lietral d'un fragment d'un text dins d'un altre text ( Intertextualitat).

2.Que Son els dialectes constitutius y consecutius?

·Dialectes Constitutius: desde el punt de vista l'orinetal y l'occidenta, van Aparéixer alhora que s'originava la llengua.

·Dialectes Consecutius: es van originar per l'expansió de la llengua cap a les Illes balears, l'Ebre y el futur regne de València.

En Els territoris on s'origina la llengua es parlen el nord-occidental y El central.

Modalització

Es el fenomen pel qual l'omissor incorpora al discurs marques D'aquesta acitud, es a dir, de la seua subjectivitat.

L'emissor Sempre mantéuna posició i una actitud davant d'allò que diu, de la Manera com ho diu y del receptor a qui ho diu.

Té Relació amb la tesis del text, és el mateix que la posició general De l'emissor.

Es Pot manifestar de dues maneres:

-Quan L'àmbit d'ús es propici a la subjectivitat i podem parlar de un Text modalitzat.

-Quan L'àmbit d'ús demana una certa objectivitat per part de lémissor, Parlem d'un text no modalitzat. Si en conté unes poques, podem dir Que és un text amb algunes marques de modalització.

Marques De modalització:

-To Amb què s'emet l'enunciat .

-Primera Persona del singular, quan s'usa plural, té un valor inclusiu i Serveix per a implicar el lector.

-Lèxic Valoratiu, adjectius, verbs...

-Recursos Tipogràfics, les cometes per a cridar l'atenció del lector sobre Determinades paraules, guions per a matisar una idea prèvia.

-Altres Elements, son les modalitats oracionals no enunciatives, els prefixos I sufixos valoratiu, els canvis de llengua, els de registres i els Recursos retòrics.

4.Perifrasis: Combinació de dos o més formes verbals que funcionen com a Predicat

·Perífrasis Modals expressen de quina manera l'emissor enfoca el fet.

-poder+inf.
->indica Capacitat, autorització o possibilitat.

-Deure+inf.->indica Probabilitat o obligació. Deure de està mal.

-Haver De +inf->indica obligació. Tenir que, hi ha que, y ser precís Està mal.

-venir A+ inf-> indica aproximació o justificació.

-Gosar+inf->indica Atreviment i saber + inf, indica habilitat.

·Les Perífrasis aspectuals matisen el moment en què es produeix el fet.

-Infinitiu: Indiquen inici, fi, freqüència i repetició.

-Gerundi: Duració o remarquem la idea de durada o repetició quan no es Remarca, convé evitar l'ús de la perífrasis.