Figures retoriques del poema lo pi de formentor

A Mallorca DURANT LA Guerra Civil(María del
Mar Bonet)

Escrit durant Ia guerra civil a Barcelona el Setembre de 1937, quan Mallorca estava en mans feixistes. Correspon al període històric de postguerra. L’argument és l’exili a causa de Ia repressió. El tema principal és la descripció sentimental del paisatge Mallorquí  el motiu principal és L’enyorança.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel descriu el paisatge de la seva regió Natal des del record i l’enyorança  “Tota la meva vida es lliga a tu”. // El poema es divideix en tres parts, en la primer es fa una breu descripció D’elements del paisatge mallorquí en to enyoradís. En la segona part es descriu El  paisatge després de la Guerra Civil i En l’última es fa un resum dels sentiments de l’autor sobre la seva terra Natal, devastada per les bombes.//En Referencia a les figures retòriques apareixen bastants, com Hipèrbatons(verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes), també hi Ha una metáfora(tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la Fosca). També apareix un paral·lelisme (la pluja difícil, la pluja blava), i Una metonímia (fumeres delicades)  Per últim també apareix un antítesi (enre somnis de Setembre i boires entintades de Capvespre. //Aquest poema està compost per dues Estrofes, la primera de 17 versos i  la Segona de 2 versos.  Els vuit primers Versos són octosíl·labs, el 9 i el 13 són alexandrins i la resta decasíl·labs. No hi ha rima, els versos són lliures, però s’ha de tenir en compte el tipus D’art (art menor en els octosíl·labs i art major en la resta).// Poema del período bèl·lic: elegia per Mallorca, Afectada pels estralls de la guerra, que han destrossat el paisatge de l’illa. L’autor Transmet l’odi en referència al conflicte.

Corrandes de l’exili(Pere Quart)

Època:Etapa immediatament Posterior a la Guerra Civil espanyola (1939). Literatura de postguerra àPoesia social o Realisme històric

Moviment:Repressió cultural, Econòmica i política. Exili dels intel·lectuals contraris al règim franquista

Realisme HISTÒRIC: To elegíac I Aspectes autobiogràfics.

Joan Oliver va haver d’exiliar-se El 1939 després de la derrota del bàndol republicà. El poema inicia el quart Capítol del poemari Saló de tardor, publicat per l'autor el 1947 a Santiago de Xile, on aleshores vivia en l’exili

Identificació del tema:El poema Versa sobre els republicans quan van haver d'exiliar-se el 1939 després de la Seva derrota durant la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’un poema molt Relacionat amb la biografia de l'autor, ja que ell mateix va haver de fugir Exiliat, en haver mostrat suport explícit al bàndol republicà.

Justificació del tema: Exemples Del poema que justifiquen el tema esmentat: Quan apareix el mot de ‘la guerra à Perquè ens perdoni la guerra. Quan parteix de Catalunya Per crear els Pirineus i anar a França  A Catalunya deixí, el dia de ma Partida, mitja vida condormida: l’altra meitat vingué amb mi, per no deixar-me Sens vida. Quan és a França i diu que no es morirà d‘enyorança, ja que la Voluntat de tornar-hi algun dia li dóna forces per no defallir à Avui en terres de França i demà més lluny potser,  no em moriré d’enyorança ans d’enyorança Viuré. Al llarg del poema ens parla de l’exili com a conseqüència d’una cruel Guerra Civil i ens explica la cruel i dura experiència de creuar la frontera de Catalunya. (Enyorança, dolor, mort i exili).

Interpretació: Presentació de la Situació 1a estrofa: Explicació del moment de la partida de l’autor i la Intensitat de la pena. 2a estrofa: Ampliació de l’explicació anterior en què Ens ens parla del suport de l’estimada, a qui compara, pel color de la pell, Amb la Mare de Déu de Montserrat.3a estrofa: Descrpició del moment del comiat Per anar a l'exili en què ens explica el pacte que fa amb la terra que abandona I ens mostra l’estimació que té per Catalunya. 

Mostració de la resignació del Poeta: 4a i 5a estrofa: Explicació sobre l’esquinçament vital de l’autor a Causa de la seva partida, és a dir, ens parla de què ha suposat per a ell L'exili. 6a estrofa: Evocació de les arrels més íntimes, abandonades Resignadament per l’autor.

Sentiment d’esperança de l’autor: 7a i 8a estrofa: Referència a la pàtria en sentit íntim, respecte la qual no Perd l’esperança de llibertat.

Figures literaries: compració(com Una mare de Déu que han trobat a la muntanya), personificació(Perquè ens Perdoni la guerra-vida condornida-pns cenyeixin), al·literació(guerra que L’ensagna, que l’esguerra), asíndeton( que l’ensagna, Que l’esguerra), metàfora( abans de pasar de la ratlla), Antítesi( no em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré), Concatenació(d’enyorança ans d’enyorança viuré)hipèrbole I enumeració(tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cin Quarteres massa terra) reificació(esperança desfeta).

Forma mètrica: 8 estrofes de Versos heptasíl·labs. 3 estrofes de cinc versos (varia la rima alternativa o Apariada) i 5 estrofes de quatre versos (2 tenen rima creuada i 3 tenen rima Encadenada).Versos són d'art menor. Rima consonant. 7A7A7B7B7A. La corranda es Una forma de cançó popular breu, generalment improvisada, molt practicada al Llargs dels segles on la majoria són de quatre versos heptasíl·labs. En aquest Cas aquest poema està format per vuit estrofes, i l’autor alterna les de cinc i Quatre versos heptasíl·labs. Tenen una rima regular consonant, per exemple “plena-carena”, “guerra-esguerra”

Valoració: Personalment, trobo Que el poema és entenedor gràcies al seu vocabulari, ja que és ric però  senzill alhora. El que volia fer l’autor Mitjançant aquest poema era difondre els seus ideals republicans  i, en concret, transmetre la tristesa que Suposava l’exili: dóna a conèixer els seus sentiments més dolorosos per haver De marxar de la seva terra d’una manera més poètica. Per tant, la intenció era Que la gent pogués adonar-se de les injustícies socials. A més a més, Joan Oliver. En conclusió, puc afirmar que es una composició mereixedora d’ocupar un Lloc destacat en l’antologia, en tant que representació destacada de la Literatura de postguerra catalana.

Oda a Guynemer(Josep María Junoy)

Època:Edat contemporània. S XX – època de canvis: panorama Polític i social agitat (I i IIGM, entre d’altres esdeveniments històrics Rellevants).

Moviment:Avantguardisme. Futurisme/Cubisme à cal·ligrama.

Tema: Identificació del tema: Cal·ligrama = Expressió Artística que integrados tipus d’arts: literatura i pintura.

Justificació del tema: El poema NO està escrit en vers, busca Representar una realitat de manera visual mitjançant la disposició de les Paraules.

Quant al fons, estaquen els punts Que simulen les constel·lacions de què parla el text. Es tracta de l’escenari De l’acció heroica de Guynemere que descriu el text, és a dir, “cel de França”
Pel que fa al text, la disposició de les paraules forma l’estela que deixa el Fum de l’avió que pilotava Guynemere entre les constel·lacions. La forma en que Està escrit representa l'ànima del capità Guynemer, que va morir en combat, L’ànima del qual descansa en Pau.

Valoració: Fusió del Cubisme i el Futurisme  una de les poques mostres de les avantguardes catalanes. Considerat El primer cal·ligrama en llengua catalana. Valorat per Apollinaire, creador Dels cal·ligrames.

VORA LA MAR

Aquest poema va ser escrit per Jacint Verdaguer (1845-1902), va ser sacerdot i poeta català, també va ser L’escriptor català més destacat del Segle XIX. És un dels més grans poetes que Han donat les lletres catalanes i el màxim exponent de la Renaixença: príncep Dels poetes catalans.// Correspon a l’ Època contemporània, concretament el s. XIX, en aquest segle van haver revolucions burgeses liberals i inici de la Societat industrial. Correspon al moviment literari anomenat romanticisme, en Aquest la literatura era subjectiva, la natura era el mitjà d’expressió del món Interior i es basa en el sentimentalisme.// Els temes principals són la Contemplació de la natura per meditar i conèixer-se a una mateix, la persecució D’un món ideal, el pas del temps i l’engany de la creativitat poètica.// Aquest Poema es divideix en 3 parts, en les tres primeres estrofes es descriu un Paisatge marítim com a mitjà d’exaltació de la natura, i està escrit en Present, en les quatre estrofes següents s’explica la manifestació del seu món Interior mitjançant la comparació amb la natura i està escrit en passat, i en Les tres últimes estrofes s’expressa la rapidesa del pas del temps i està Escrit en present i algunes parts en futur.// En el que fa referència a les Figures retòriques hi ha un hipèrbaton (quan l’astre rei cap a ponent declina), També hi ha metàfores (amb la claror d’aqueixa llàntia encesa eixes ones) (mirall de les estrelles). En aquest poema també apareixen preguntes retòriques (si no tinc res, les ones que ara vénen digueu-me, que voldran) (Per que, per Què, enganyosa poesia,  m’ensenyes de fer Mons), anàfores (contemplo mon no-res, contemplo el mar i el cel, i llur Grandesa) i una enumeració (de vori, d’or i d’argent).//  La mètrica està composta per 10 quartets, els Versos són decasíl·labs i hexasíl·labs, la rima es creuada, el primer vers rima Amb el tercer i el segon amb el quart.// “Vora la mar” és un poema que és Característic del Romanticisme català pel mode en què es tracta el paisatge, Que no només serveix de mitjà de meditació a través de la contemplació, sinó Que també és el referent per parlar del món interior del poeta, que pretén Conèixer-se a si mateix, reflexionant sobre el pas del temps. A més, com a Clergue, l’autor sempre expressa la idea de déu en el Març de significació del Poema. A més, Jacint Verdaguer, en tant que príncep dels poetes catalans, Mereix de forma més que justificada el seu lloc en l’antologia.