Anàlisi de Poemes Clàssics Catalans: Balada, Verdaguer i Aribau

La Balada de la Garsa i l'Esmerla: Anàlisi Poètica

La balada era un gènere conreat pels trobadors per cantar històries d’amor. Tenia sempre acompanyament musical i fins i tot es podia dansar. Aquesta balada presenta dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama.

Per tant, és una història de desamor; un mal que no guareix l'amat si la dama no gira els seus ulls envers ell i li diu que no li plau que mori pel desamor d'ella.

Estructura Mètrica i Rima

La primera part, amb rimes femenines, consta dels deu primers versos, que són decasíl·labs amb rima creu-creuada i amb dos versos aparellats.

La segona part, amb rimes masculines, la declaració amorosa, la constitueixen catorze versos de vuit i quatre síl·labes amb l'esquema de rima següent:

• 10A/4B
• 10A/4B
• 10A/10C
• 4D/10C
• 4D/10C
• 10A/4E
• 10C/4E
• 10C

"Vora la Mar" de Jacint Verdaguer: Temes i Estructura

Aquest poema pertany a la Renaixença, un moment clau de recuperació de la literatura catalana a nivell europeu. Jacint Verdaguer donà l'impuls necessari per a aconseguir-ho.

Temàtiques Principals

Així doncs, el poema tracta de diversos temes:

• La contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix.
• L'evocació del passat i la incertesa del futur.
• La persecució d'un món ideal.
• La caducitat i la insaciabilitat del temps.
• La fal·làcia o engany de la creativitat poètica.

Estructura i Evolució Temporal

Tot això ho fa amb una forma de tres blocs de tres, quatre i tres estrofes, respectivament.

• En les tres primeres, la veu poètica ens parla en present.
• A l'inici de la quarta estrofa, el verb "aixequí" ens marca un canvi de visió cap al passat, amb alguns temps de present.
• Finalment, en l'estrofa vuitena es torna a imposar la veu en present, ara, però, amb el complement d'alguns verbs en futur que clouen el poema.

Mètrica i Lèxic

Els versos decasíl·labs es combinen amb els hexasíl·labs formant estrofes de quatre versos amb l'esquema de rima 10A/6b/10A/6b.

El predomini de lèxic lligat sobretot amb el mar i el cel és la base dels poemes de Verdaguer, on hi ha moltes metàfores.

"La Pàtria" (Oda a la Pàtria) de Bonaventura Carles Aribau

És un poema culte en llengua catalana, dividit en sis estrofes de vuit versos alexandrins, d'art major, els anomenats versos nobles. El poema portà realment per títol La Pàtria (Trobes), però ha estat popularment conegut com a Oda a la Pàtria.

Anàlisi Estrofa per Estrofa

• Primera estrofa: Aribau lamenta la pèrdua, per sempre, de la llengua catalana.
• Segona estrofa: La retòrica del poema està al servei de l'enyorament, de l'elegia.
• Tercera estrofa: És també un cant d'enyorament, ja que sembla una última maniobra per a recordar la glòria passada de la llengua.
• Quarta estrofa: El que abans era un to de renúncia, ara és una invitació, un crit, un programa.
• Cinquena estrofa: Torna l'evocació del que podia haver estat i no és la llengua catalana.
• Sisena estrofa: Aribau evoca la seva infantesa a Catalunya.

Estructura Mètrica

Consta de sis cobles de vuit versos alexandrins amb rima creu-creuada, és a dir: 12A 12B 12B 12A 12C.